Pierre Varignon
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1654  Caen (Regne de França) | ||
| Mort | 23 desembre 1722 (67/68 anys) París (Regne de França) | ||
| Residència | París | ||
| Religió | Església catòlica | ||
| Formació | Universitat de Caen-Normandia (–1682) Collège du Mont (–1676) | ||
| Director de tesi | Nicolas Malebranche | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica, matemàtiques, física, mecànica, estàtica, cinemàtica, manòmetre i teologia catòlica | ||
| Lloc de treball | París | ||
| Ocupació | matemàtic, catedràtic, científic, físic, sacerdot catòlic, professor universitari | ||
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (1694–1722) Col·legi de les Quatre Nacions (1688–1722) | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | René Antoine Ferchault de Réaumur | ||
| Influències | |||
| Influències en | |||
| Orde religiós | Companyia de Jesús | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Jacques Cassini i Léonor Caron | ||
| Premis | |||
Pierre Varignon (Caen, 1654 - París, 23 de desembre de 1722) va ser un matemàtic francès dels segles xvii i xviii.
Vida
Varignon era fill d'un constructor de Caen que, tot i no ser ric, va tenir prou diners perquè Varignon estudiés primer al col·legi jesuïta de Caen i després anés a la universitat de la mateixa ciutat,[1] on es va graduar el 1682. Abans, entre 1676 i 1679, va ser ordenat sacerdot.[2][3]
El 1686, amb el seu amic Charles Irénée de Saint-Pierre,[2][4] es traslladen a París, on compartiran allotjament, convertint la seva casa en un centre de tertúlies intel·lectuals,[5] a les que assistien sovint Fontenelle, Philippe de la Hire i altres membres de l'Acadèmia de Ciències com Du Verney, Du Hamel, etc.[1] Allà continuen ambdós els seus estudis; teològics els de Saint Pierre, i matemàtics els de Varignon.
El 1687, Varignon publica el seu tractat sobre mecànica, fet que li valdrà ingressar l'any següent a l'Acadèmia de Ciències com a geòmetra. El mateix any és nomenat primer professor de matemàtiques del Collège des Quatre Nations, més conegut com a Collège Mazarin, pel cognom del seu fundador.[6][2]
Pocs anys després, quan el seu amic Saint-Pierre abandona París per Brest, es trasllada a viure al Collège Mazarin, on viurà fins a la seva mort. El substituirà en el seu lloc Lèonor Caron, qui serà el mestre de D'Alembert.[7]
El 1692 coneix Johann Bernoulli a París, el que significarà el començament d'una llarga amistat i d'un intens intercanvi epistolar.[8] Varignon serà, doncs, un fervent defensor del càlcul infinitesimal.
A partir de 1704, també serà professor del Collège Royal i també serà nomenat membre de la Royal Society i de l'Acadèmia de Ciències de Berlin.
Obra
Varignon va ser molt conegut en el seu temps, tant és així que molts dels autors de l'època, quan es refereixen a ell, l'anomenen le celèbre Varignon.[9]
Contràriament al que es podria pensar d'aquesta celebritat, només va publicar dos llibres durant la seva vida:
- 1687 Projet d'une nouvelle méchanique, que ja s'ha referit abans, i
- 1690 Nouvelles conjectures sur la pesanteur.
L'origen de la seva celebritat es troba, doncs, en el seu ensenyament i en els nombrosos articles i memòries (més d'un centenar) que va publicar al butlletí de l'Acadèmia entre 1699 i 1721.[10] Entre elles, son destacables les seves memòries sobre el moviment dels projectils (1707-1711),[11] sobre el paral·lelogram de forces[12] o sobre la corba isòcrona (1702).[13]
Els seus deixebles, publicaran de forma pòstuma el contingut de les seves classes:
- 1725 Éclaircissements sur l'analyse des infiniment petits
- 1725 Nouvelle mécanique ou statique.. .
- 1725 Traité du mouvement et de la mesure des eaux coulantes et jaillissantes
- 1731 Élémens de mathématiques.. .
Els seus treballs, sempre en francès i en un llenguatge assequible, tenen l'interès de mostrar les aplicacions del càlcul infinitesimal a la ciència del moviment i d'utilitzar les relacions entre força i acceleració. Tot i que no desenvolupa idees totalment originals, generalitza els mètodes dels pioners en aquesta branca, prepara el camí per a l'obra de Bernoulli i tradueix al llenguatge leibnizià la mecànica newtoniana.[14]
Referències
- 1 2 Sturdy, 1995, p. 218.
- 1 2 3 Peiffer, 2005, p. 133.
- ↑ Sturdy, 1995, p. 218, diu que va ser el 1683.
- ↑ Sturdy, 1995, p. 219, l'anomena Charles Castel, Abbé de Saint Pierre.
- ↑ Oliver, 2001, p. 316.
- ↑ Sturdy, 1995, p. 219.
- ↑ Peiffer, 2005, p. 126.
- ↑ Peiffer, 2005, p. 134.
- ↑ Peiffer, 2005, p. 132.
- ↑ Gowing, 1997, p. 361.
- ↑ Blay, 1988, p. 591 i ss.
- ↑ Ramírez Cruz, 2007, p. 38 i ss.
- ↑ Gowing, 1997, p. 365.
- ↑ Blay, 2004, p. 244.
Bibliografia
- Blay, Michel «Varignon ou la théorie du mouvement des projectiles 'comprise en une Proposition générale'» (en francès). Annals of Science, Vol. 45, Num. 6, 1988, p. 591-618. DOI: 10.1080/00033798800200401. ISSN: 0003-3790.
- Blay, Michel. «Mathematization of the Science of Motion at the turn of the Seventeenth and Eighteenth Centuries: Pierre Varignon». A: Carla Rita Palmerino, J.M.M.H. Thijssen (eds.). The Reception of the Galilean Science of Motion in Seventeenth-Century Europe (en anglès). Kluwer Academic, 2004, p. 243-256. ISBN 1-4020-2454-1.
- Gowing, Roland «Pierre Varignon and the measurement of time» (en anglès). Revue d'histoire des sciences, Vol. 50, Num. 3, 1997, p. 361-368. DOI: 10.3406/rhs.1997.1297. ISSN: 1969-6582.
- Oliver, Peter N. «Pierre Varignon and the Parallelogram Theorem» (en anglès). Mathematics Teacher, Vol. 94, Num. 4, 2001, p. 316-319. DOI: 10.5951/MT.94.4.0316. ISSN: 0025-5769.
- Peiffer, Jeanne «Le Traité de Géométrie de Varignon et l'apprentissage mathématique du jeune D'Alembert» (en francès). Recherches sur Diderot et sur l'Encyclopédie, Num. 38, 2005. DOI: 10.4000/rde.301. ISSN: 1955-2416.
- Ramírez Cruz, Jorge A. «La regla del paralelogramo de fuerzas en Simon Stevin y Pierre Varignon» (en castellà). Revista Española de Física, Vol. 21, Num. 4, 2007, p. 34-41. ISSN: 0213-862X.
- Sturdy, David J. Science and Social Status: The Members of the Academie Des Sciences 1666-1750 (en anglès). Boydell Press, 1995. ISBN 0-85115-395-X.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Varignon» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Costabel, Pierre. «Varignon, Pierre» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 1 agost 2014].
- Westfall, Richard S. «Varignon, Pierre». The Galileo Project, 1995. [Consulta: 31 octubre 2024].