Pierre Villey
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1879  Caen (França) |
| Mort | 24 octubre 1933 (54 anys) Évreux (França) |
| Causa de mort | railway accident by collision (en)  |
| Formació | Liceu Louis-le-Grand Institut National des Jeunes Aveugles (en) École Normale Supérieure Lycée Buffon |
| Activitat | |
| Ocupació | professor universitari |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Daniel Villey, Raymond Villey, Michel Villey, Claude Villey |
| Pare | Edmond Villey |
| Germans | Jean Villey |
| Premis | |
| |
 | |
Pierre Louis Joseph Villey-Desmeserets, o Pierre Villey, nascut el 15 d'octubre de 1879 a Caen[1] i mort el 24 d'octubre de 1933 a Evreux,[2] fou un universitari francès, professor a la facultat de lletres de Caen, especialista en literatura francesa del segle XV| i secretari general de l'Associació Valentin Haüy.
Biografia
Pierre és fill d'Edmond Villey (1848-1924), economista i degà de la facultat de dret de Caen, i germà de Jean Villey (1885-1948), físic i professor a la facultat de ciències de París, i d'Achille Villey (1878-1955), prefecte del Sena.
Es va quedar cec als 4 anys, però Pierre Villey va poder realitzar estudis avançats malgrat la seva ceguera. Després de passar pel lycée Malherbe de Caen, va continuar els seus estudis a París a l'Institut national des jeunes aveugles i al lycée Buffon, on obtenia cada any tots els premis de la seva classe. Al Concours général, va guanyar dos primers premis, quatre segons premis i cinc accèssits. Va preparar al lycée Louis-le-Grand el concurs d'accés a l'École normale supérieure de la rue d'Ulm, on hi va ser admès en cinquena posició. Es va llicenciar i després va aprovar l'agregació de lletres, on va quedar primer de la seva promoció. Va transcriure tota l'obra de Montaigne al braille. Com a resident de la Fondation Thiers, va redactar-hi la seva tesi doctoral sobre Montaigne. Va ser allà on va conèixer Louise Boutroux, filla del filòsof Émile Boutroux, aleshores director de la Fundació, que es convertira en la seva esposa.
Pierre Villey es va especialitzar en la literatura francesa del segle XVI. Va multiplicar els seus treballs, dels quals el més famós és, sens dubte, la seva edició anotada dels Assaigs de Montaigne. Va ensenyar a Clermont-Ferrand i després a la facultat de lletres de Caen.
Aquest prestigiós erudit també fou cèlebre per la seva dedicació a la causa de les persones amb discapacitat visual. Va publicar diverses obres sobre el món dels cecs, que es van traduir a nombrosos idiomes. Va ser secretari general de l'Associació Valentin Haüy (AVH) des de 1924 fins a la seva mort.
Pierre Villey va ser guardonat quatre vegades per l'Acadèmia Francesa: el 1909 va rebre el prix Marcelin-Guérin per Les sources et l’évolution des Essais de Montaigne; el 1921 el prix Saintour per Les Essais de Michel Montaigne. Les Sources des Essais; el 1924 el prix Jean-Reynaud per Les grands écrivains du XVIe siècle; i el 1933 el prix d’Académie.[3]
El mateix 1924, l'exprés Caen-París va descarrilar al viaduc de Saint-Élier, a prop de Conches-en-Ouche. Diversos vagons es van desenganxar i van caure al riu. Pierre Villey va morir a l'edat de 54 anys, juntament amb trenta-cinc viatgers més. Ferit de gravetat, va morir el mateix dia a l'hospital d'Évreux.
Va ser pare de tres professors universitaris: Daniel Villey (1910-1968), economista, Raymond Villey (1913-1999), metge, i Michel Villey (1914-1988), jurista, i d'un doctor en medicina, Claude Villey (1917-1997), ginecòleg obstetra.
El nom de l'universitari es va donar a carrers de Caen i del districte VII de París (la rue Pierre-Villey), a un institut de París (districte XVIII) i a la biblioteca sonora de Caen.
Obra
- Sobre la literatura francesa
- Les sources et l'évolution des Essais de Montaigne, thèse de doctorat d'État, 2 volumes, Paris, 1908 ; tome I : Les sources et la chronologie des Essais ; tome II : L'évolution des Essais ; ouvrage en ligne sur Gallica, prix Marcelin Guérin de l’Académie française en 1909
- Les sources italiennes de la Défense et illustration de la langue française de Joachim du Bellay, 162 p., Librairie Honoré Champion, Paris, 1908
- L'influence de Montaigne sur les idées pédagogiques de Locke et de Rousseau, 270 p., Hachette, Paris, 1911 ; ouvrage en ligne sur Gallica
- Les sources d'idées au S.XVI, Plon, Paris, 1912
- Pierre de Ronsard, textes choisis et commentés par Pierre Villey, Plon, Paris, 1914
- Les Essais de Michel de Montaigne, édition conforme au texte de l'exemplaire de Bordeaux, Pierre Villey, directeur de publication, 1914 ; 2004, PUF, Paris, ISBN 2-13-054397-9
- Tableau chronologique des publications de Marot, VII, p. 206-234, Paris, 1920
- Lexique de la langue des Essais de Montaigne et index des noms propres, 1933
- Montaigne devant la postérité, 379 p., Boivin, Paris, 1935
Sobre la ceguesa
- Le monde des aveugles, essai de psychologie, Flammarion, Bibliothèque de philosophie scientifique, Paris, 1914 ; J. Conti, Paris, 1922
- La pédagogie des aveugles, Alcan, Paris, 1922
- L'aveugle dans le monde des voyants, essai de sociologie, Flammarion, Bibliothèque de philosophie scientifique, Paris, 1927
- Maurice de La Sizeranne, aveugle et bienfaiteur des aveugles,[4] 122 p., Plon, Paris, 1932.
Referències
- ↑ «Acte de naissance».
- ↑ «Acte de décès».
- ↑ «Académie française – Pierre Villey». academie-francaise.fr: Académie française. [Consulta: 19 setembre 2016]..
- ↑ La Sizeranne (1857-1924) a été le fondateur de l'Association Valentin Haüy en 1889 et le prédécesseur de Pierre Villey au secrétariat général de l'Association.