Pilar Roig Picazo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1949 València |
| Catedràtica d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació professional | Escola Superior de Belles Arts |
| Activitat | |
| Ocupació | Catedràtica i investigadora del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València |
| Ocupador | Universitat Politècnica de València |
| Membre de | |
Pilar Roig Picazo (València 1949), és catedràtica i investigadora del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València i investigadora de l'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la UPV.[1][2] L'any 2015 fou nomenada Acadèmica de Número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, en la secció de Pintura, Gravat i Dibuix.[3]
Biografia
Va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts, i un cop acabada la carrera va seguir formant-se en restauració, i va beneficiar-se d'una beca de la Fundación Juan March i del Ministeri d'Afers Exteriors, estudiant a Itàlia. Entre els anys 1986 a 1989 fou vicerectora d'Extensió i Imatge Universitària de la Universitat Politècnica de València.

Coneguda internacionalment per haver dirigit a la ciutat etíop de Lalibela, la recuperació d'onze esglésies del segle xii construïdes a la roca. Ha dirigit més de 35 tesis doctorals i la publicació de nombrosos articles i ponències en l'àmbit internacional.[1][2][4]
Entre les seus actuacions més importants com a investigadora destaca la restauració de la cúpula de la Basílica de la mare de Déu dels Desemparats de València (entre 1998 i 2003) que va rebre el premi Europa Nostra en 2006, des de l'any 2003 la recuperació de la volta de l'església de Sant Joan del Mercat, i de les pintures de la volta de l'església de Sant Nicolau.[3]
En 2018 va rebre el premi eWoman a la seua trajectòria professional, junt a Julieta XLF a la categoria d'Art Digital i Xarxes socials i la fundadora de la marca de joies Singularu Cristina Aristoy guanyadora del premi de negoci en línia.[5]
Referències
- 1 2 «Pilar Roig Picazo, Catedrática del Departamento de Conservación y Restauración de Bienes Culturales de la UPV» (en castellà). Upv.es. [Consulta: març 2016].
- 1 2 «Roig Picazo, Pilar» (en castellà). Ub.edu. [Consulta: març 2016].
- 1 2 «Reconocimiento a la trayectoria de Pilar Roig» (en castellà). Ruvid.org, 25 febrer 2015. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Entrevista a Pilar Roig Picazo, Catedràtica de Restauració de Pintura Mural i Directora del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València» (en castellà). Raco.cat, 2003. [Consulta: març 2016].
- ↑ Levante-EMV. «Els premis eWoman, en marxa» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2019].
Pilar Roig Picazo y su contribución al arte valenciano: https://dai.ly/x8r76v5[1]
- ↑ «Pilar Roig Picazo y su contribución al arte valenciano». [Consulta: 18 febrer 2025].