Pingguïta

Pingguïta
Fórmula química	Bi₆Te₂4+O13
Epònim	Pinggu District (en)
Localitat tipus	Dipòsit d'or de Yangjia, Districte de Pinggu, Municipalitat de Beijing, Xina
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JL.20
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JL.20
Dana	34.5.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,689(1) Å; b = 10,791(1) Å; c = 5,308(1) Å;
Color	groc-verd
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	adamantina, vítria
Color de la ratlla	groc-verd clar
Diafanitat	translúcida
Densitat	8,44 g/cm³ (mesurada); 8,64 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 2,000 nβ = 2,145
Birefringència	δ = 2,000
Dispersió òptica	relativament feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1993-019
Símbol	Png
Referències	[1]

La pingguïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el districte de Pinggu, a Beijing, Xina.

La pingguïta és un òxid de fórmula química Bi₆Te₂⁴⁺O₁₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1993. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Geològic de la Xina, a Beijing.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pingguïta pertany a «04.JL - Tel·lurits amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: rodalquilarita, mackayita, mroseïta, tlapallita i girdita.

Va ser descoberta a la zona d'oxidació del dipòsit d'or de Yangjia, al districte de Pinggu de la municipalitat de Beijing, a la Xina. També ha estat descrita a les pedreres de dolomita de Rędziny, a la Baixa Silèsia (Polònia), i a la mina Blue Bell, a Zzyzx, al comtat de San Bernardino (Califòrnia, Estats Units).