Pipreola
![]() Pipreola lubomirskii | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cotingidae |
| Gènere | Pipreola Swainson, 1838 Pipreola |
Pipreola és un gènere d'ocells de la família dels cotíngids (Cotingidae). Agrupa a espècies natives del nord i occident d'Amèrica del Sud, on es distribueixen des de les muntanyes costaneres del nord de Veneçuela, principalment a través de la serralada dels Andes de Colòmbia, l'Equador, fins al sud-est del Perú i oest de Bolívia. Una espècie (P. whitelyi) habita les tepuies del sud de Veneçuela, Guyana i extrem nord del Brasil.[1]
Descripció
Són ocells corpulents amb el dors predominantment verd. Els mascles de moltes espècies tenen el cap negre i la gola, el pit o el ventre acolorits de vermellós, ataronjat o groc.[2] De mida força variable, mesuren entre 13 cm (la petita, P. chorolepidota) i 23 cm (la grossa, P. arcuata) de longitud, el bec i potes són generalment d'alguna tonalitat vermellosa. Poden romandre en solitari, en parella i la majoria de les espècies acompanya regularment estols mixtos.[3]
Són ocells letàrgics i, malgrat la coloració brillant, gairebé és difícil de veure-les. Les vocalitzacions ajuden a localitzar-les però al ser de timbre agut, usualment són difícils de seguir fins la font.[3]
Taxonomia
El gènere Pipreola va ser introduït el 1838 pel naturalista anglès William Swainson per donar cabuda a una sola espècie, la cotinga gorja-roja.[4][5] El nom del gènere és un diminutiu llatí del gènere Pipra que va ser introduït el 1764 per Carl Linnaeus, fent palesa alguna mena d'afinitat entre ells.[6]
Berv & Prum (2014)[7] van elaborar una extensa filogènia per a la família Cotingidae reflectint moltes de les divisions anteriors i incloent-hi noves relacions entre els tàxons, on es proposa el reconeixement de cinc subfamílies. D'acord amb aquesta classificació, Pipreola pertany a una subfamília Pipreolinae (Tello, Moyle, Marchese & Cracraft, 2009) juntament amb Ampelioides. El Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) espera propostes per modificar la seqüència linear dels gèneres i reconèixer les subfamílies.[8] El Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO), a la Llista dels ocells del Brasil - 2015 ja adopta aquesta classificació.[9]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per 11 espècies:[10]
- Pipreola chlorolepidota - cotinga gorja-roja.
- Pipreola frontalis - cotinga pit-roja.[nota 1][11][12]
- Pipreola formosa - cotinga formosa.
- Pipreola whitelyi - cotinga degollada.
- Pipreola lubomirskii - cotinga pitnegra.
- Pipreola jucunda - cotinga de gorja taronja.
- Pipreola pulchra - cotinga emmascarada.
- Pipreola aureopectus - cotinga de pit daurat.
- Pipreola arcuata - cotinga barrada.
- Pipreola intermedia - cotinga cua-ratllada.
- Pipreola riefferii - cotinga verd-i-negra.[nota 2][7]
Notes taxonòmiques
- ↑ La subespècie P. frontalis squamipectus, dels Andes des del nord de l'Equador al nord del Perú, és considerada com a espècie separada de P. frontalis per les classificacions Manual dels Ocells del Món i Birdlife International, en base a diferències morfològiques, principalment de plomatge, i, aparentment, vocalitzacions molt diferents.
- ↑ L'aïllada subespècie P. riefferii melanolaema, de la costa de Veneçuela, és considerada com a espècie separada de P. riefferi per Berv & Prum (2014), amb base en la distància genètica i les diferències de plomatge. Això no és encara seguit per les principals classificacions.
Referències
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ Hoyo, Josep del; Elliott, Andrew; Christie, David A.; Bock, Walter Joseph; Collar, Nigel James. Fruiteaters (Pipreola). Barcelona: Lynx edicions, 2004, p. 80–84 (Handbook of the birds of the world). ISBN 978-84-87334-69-6.
- 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 504-506, làmines 68 (1-10). ISBN 978-0-292-71748-0 [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ Swainson, William. Animals in menageries. Londres: Printed for Longman, Orme, Brown, Green, & Longmans, and John Taylor, 1838, p. 357 (The Cabinet Cyclopedia).
- ↑ Traylor, Melvin A. Jr. Check-list of birds of the world. v.8. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1979, p. 286 [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 304. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 7 abril 2025].
- 1 2 Berv, Jacob S.; Prum, Richard O. «A comprehensive multilocus phylogeny of the Neotropical cotingas (Cotingidae, Aves) with a comparative evolutionary analysis of breeding system and plumage dimorphism and a revised phylogenetic classification» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 81, 12-2014, p. 120–136. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.09.001.
- ↑ «A classification of the bird species of South America. Part 8» (Nota 1). South American Classification Committee. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ Piacentini, Vítor de Q.; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Maurício, Giovanni Nachtigall; Pacheco, José Fernando «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee / Lista comentada das aves do Brasil pelo Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos». Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 23, 2, 31-12-2015, p. 90–298. ISSN: 2178-7875.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Cotingas, manakins, tityras, becards – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ «Scaly-breasted Fruiteater Squamipectus Species» (en anglès). Birdlife International. [Consulta: 7 abril 2025].
