Piranga dentada
| Piranga lutea | |
|---|---|
![]() | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cardinalidae |
| Gènere | Piranga |
| Espècie | Piranga lutea (Lesson, 1834) Piranga lutea |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Pithylus luteus |
| Distribució | |
La piranga dentada o piranga de muntanya[1] (Piranga lutea) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels cardinàlids (Cardinalidae).[2][3] No hi ha un consens sobre la taxonomia d'aquesta espècie. Aquesta pàgina segueix la del Congres Ornitològic Internacional (veure Taxonomia i sistemàtica).
Hàbitat i distribució
Habita boscos i sabanes d'Amèrica Central i del Sud, des de Costa Rica i Panamà, cap al sud. a través de Colòmbia fins Bolívia, Veneçuela, Guaianes i nord del Brasil.[4]
Taxonomia i sistemàtica
La piranga de muntanya va ser descrita per primer cop l'any 1834 per l'ornitòleg francès René Primévère Lesson amb el nom binomial Pithylus luteus i la localitat tipus "Callao, Peru".[5]
Considerada un grup subespecífic de la piranga hepàtica (Piranga hepatica) passa a ser considerada una espècie de ple dret arran alguns estudis de principis de segle xxi.[6]
Etimologia
El nom específic Piranga prové del nom guaraní «Pirangá» que fa referència a un ocell vermell.[7]
L'epítet específic lutea en llatí és el femení de «luteus» que significa “groc safrà” i deriva de «lutum», “safrà”, “tint groc”.[8]
Subespècies
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen sis subespècies:[9]
- P. h. testacea (Sclater & Salvin, 1868) ─ terres altes del nord de Costa Rica i l'est de Panamà.
- P. h. faceta (Bangs, 1898) ─ Sierra Nevada de Santa Marta al nord de Colòmbia, muntanyes del nord de Veneçuela i Trinitat.
- P. h. haemalea (Salvin & Godman, 1883) ─ Amazones i Bolívar al sud de Veneçuela, Guayanes, Serra Imeri al nord del Brasil.
- P. h. toddi (Parkes, 1969) ─ muntanyes del centre de Colòmbia.
- P. h. desidiosa (Bangs & Noble, 1918) ─ sud-oest de Colòmbia.
- P. h. lutea (Lesson, 1834) ─ sud-oest de Colòmbia i nord-oest de Bolívia.
Sistemàtica
Altres autoritats taxonòmiques no reconeixen la piranga lutea com una espècie diferent i la inclouen a la piranga taronja (P. flava), consideren que és una piranga hepàtica més àmpliament definida, amb una distribució des dels Estats Units fins a l'Argentina.[10][11] Aquestes autoritats reconeixen tres grups de subespècies, que són reconegudes com a tres espècies pel COI.[9] Segons aquesta taxonomia, els tres grups de subespècies i les seves subespècies són els següents:[10][11][4]
- Grup lutea (piranga hepàtica de les terres altes), resident des de Costa Rica fins al nord i l'oest d'Amèrica del Sud a les vores dels boscos de les terres altes. El COI reconeix aquestes subespècies com l'espècie Piranga lutea reconeguda pel COI, amb les sis subespècies enumerades anteriorment.[9]
- Grup hepatica (piranga hepàtica del nord), que es reprodueix des de Nicaragua cap al nord fins als Estats Units, en boscos de pins i pins-alzines i parcialment migratori. Aquesta és l'espècie Piranga hepatica (la piranga hepàtica) reconeguda pel COI, amb les cinc subespècies:[9]
- P. h. hepatica (Swainson, 1827) ─ Califòrnia, Arizona i Nou Mèxic als Estats Units i Oaxaca a l'oest de Mèxic.
- P. h. dextra (Bangs, 1907) ─ Nou Mèxic i l'oest de Texas als Estats Units, Chiapas a l'est de Mèxic i l'oest de Guatemala.
- P. h. figlina (Salvin & Godman, 1883) ─ est de Guatemala i Belize.
- P. h. savannarum (Howell, 1965) ─ est d'Hondures i nord-est de Nicaragua.
- P. h. albifacies (Zimmer, 1929) ─ terres altes de l'est de Guatemala i Nicaragua.
- Grup flava (piranga hepàtica de les terres baixes), resident en boscos oberts en altres llocs d'Amèrica del Sud. El COI reconeix aquestes subespècies com l'espècie Piranga flava (la piranga taronja).[9]
La UICN, el Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) el consideren membre del gènere segueixen una altra taxonomia, reconeixent Piranga hepatica (piranga hepàtica) i Piranga flava (piranga taronja), amb la primera incloent les subespècies incloses en els grups hepatica i flava.[12]
Referències
- ↑ «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.2» (en anglès). IOC. [Consulta: 7 juny 2026].
- ↑ «Piranga lutea (piranga de muntanya)». Avibase. [Consulta: 7 juny 2026].
- ↑ «Piranga lutea (Lesson, 1834)» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 7 juny 2026].
- 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 7 juny 2026].
- ↑ Lesson, RP. L'institut Journal Des Academies et Sociétés Scientifiques De La France et de L'étranger (en francès). vol.2 (72), 1834, p. 316.
- ↑ RS Ridgely et PJ Greenfield. 2001. The Birds of Ecuador, Volume I. Status, Distribution, and Taxonomy. Cornell University Press, Ithaca, New York. ISBN 0-8014-8720-X
- ↑ «The Key to Scientific Names:Piranga» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 6 juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: lutea» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 6 juny 2026].
- 1 2 3 4 5 Gill, Frank; Donsker, David. «Cardinals, grosbeaks and “tanager” allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 7 juny 2026].
- 1 2 «Cardinalis: Explore Taxonomy» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 7 juny 2026].
- 1 2 «The Family Cardinalidae». H&M4 Checklist family by family - The Trust for Avian Systematics. [Consulta: 7 juny 2026].
- ↑ «Piranga -Genus"». Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Version 2025-2. [Consulta: 7 juny 2026].

