Pisos Bertrand

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Pisos Bertrand
Imatge
Façanes al carrer de Laureà Miró, amb l'arc que marca l'entrada del passatge de Sant Joan cap a Can Bertrand Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBloc de pisos Modifica el valor a Wikidata
Part deColònia industrial de Can Bertrand Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGabriel Borrell i Cardona Modifica el valor a Wikidata
Construcciódècada del 1920 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicart déco Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
LlocLaureà Miró, 80-96 (façanes) i Ptge. Sant Joan (pati interior) Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 45″ N, 2° 02′ 51″ E / 41.379296°N,2.047553°E / 41.379296; 2.047553
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC19187 Modifica el valor a Wikidata

Els Pisos Bertrand són un conjunt arquitectònic a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

Història

Van ser projectats el 1922 per l'arquitecte Gabriel Borrell i Cardona, i l'obra fou enllestida el 1925, tal com figura en una de les façanes. Va ser una iniciativa de l'industrial tèxtil Joan Bertrand i Salsas, destinada principalment als treballadors de la seva fàbrica.[2]

El 1939, el seu fill Lluís Bertrand i Coma, gerent de Bertrand SA, va encarregar a l'arquitecte Josep Maria Jujol la reforma de l'entrada del conjunt. Jujol projectà el gran arc i arrodoní el xamfrà de l'accés a un dels blocs, permetent així el gir dels vehicles alhora que feia de lligam entre ells.[2]

Descripció

Es tracta d'un conjunt d'onze blocs de pisos, dels quals sis donen al carrer de Laureà Miró i els altres cinc al pati interior, anomenat passatge de Sant Joan, que era el camí d'accés a la fàbrica.[2][1] Tenen quatre pisos, els tres superiors amb balcó, i són units entre ells mitjançant una estructura de celoberts entre bloc i bloc, on es situen les escales.[1][2] Les obertures del darrer pis són d'arc de mig punt.[1] Fets en formigó armat, en tot el conjunt no hi ha cap element decoratiu sobreafegit. Tan sols els balustres dels balcons, que fan joc amb les de les escales, i la motllura ondulant, una mica pronunciada, del coronament.[1][2]

Projectats amb criteris higienistes, els habitatges tenen ventilació creuada i n'hi ha de dos tipus: uns amb tres dormitoris (100 m²) i els altres de dos (80 m²), tots amb bany complet, lavabo, cuina i menjador.[2]

Galeria

Referències

  1. 1 2 3 4 5 «Pisos Bertrand». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 3 4 5 6 «Pisos de Can Bertrand, 1922-1925». Ruta del Modernisme. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Vegeu també

Enllaços externs

  • «Els pisos Bertrand». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.