Pitta forsteni
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Pittidae |
| Gènere | Pitta |
| Espècie | Pitta forsteni (Bonaparte, 1850) Pitta forsteni |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Pitta sordida forsteni
|
| Protònim | Brachyurus forsteni |
Pitta forsteni és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels pítids (Pittidae) endèmica de la península de Minahasa, al nord de l'illa de Sulawesi.[1]
Descripció i distribució
Pitta forsteni és una joia d'ocell, amb un cos verd maragda, cap negre, part inferior del ventre escarlata i corona castanya.[2]
És una espècie difícil de trobar i poc coneguda que habita els boscos de terres baixes i contraforts del nord de Sulawesi.[2]
Ecologia
Busca insectes i larves a terra, i també menja baies. Es reprodueix entre febrer i agost, la parella és fortament territorial i construeix el niu a terra. La incubació i la cura dels pollets la fan els dos pares.
Taxonomia
Pitta forsteni va ser descrita formalment el 1850 pel naturalista francès Charles Lucien Bonaparte a partir d'un exemplar recollit pels naturalistes Salomon Müller i Hermann Schlegel cinc anys abans. Va encunyar el nom binomial Brachyurus forsteni.[3] Aquest va ser un nom de substitució de Pitta melanocephala (Müller & Schlegel, 1845).[4][5]
En l'actualitat i principalment el Congrés Ornitològic Internacional (COI),[6] la llista Clements[1] i l'ITIS[7] consideren aquest taxó espècie de ple dret separant-la de la pita encaputxada (P. sordida) en base a importants diferències genètiques i morfològiques.[8][9] Tanmateix, les taxonomies que segueixen BirdLife International com ara el Manual dels ocells del món (HBW) no ho consideren així i la mantenen com a subespècie (Pitta sordida forsteni).[10]
L'espècie és monotípica: no es reconeix cap subespècie.[6]
L'epítet específic va ser escollit per honorar la memòria del naturalista neerlandès Eltio Alegondas Forsten, el col·leccionista de l'espècimen descrit per Müller i Schlegel.[4][11]
Referències
- 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 11 gener 2026].
- 1 2 «Minahasa Hooded Pitta». eBird. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ Bonaparte, Charles-Lucien. Conspectus generum avium (en llatí). t.1. Leiden: Apud E.J. Brill, 1850, p. 256.
- 1 2 Salomon, Müller; Schlegel, Hermann. Verhandelingen over de natuurlijke geschiedenis der Nederlandsche overzeesche bezittingen (en neerlandès). v.3. Leiden: In commissie bij. S. en J. Luchtmans en C.C. van der Hoek, 1839, p. 19.
- ↑ Traylor, Melvin A. Jr. Check-list of birds of the world. v.8. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1979, p. 323 [Consulta: 11 gener 2026].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «NZ wrens, Sapayoa, asities, broadbills, pittas – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ «Report: Pitta forsteni». ITIS. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ Ericson, Per G. P.; Qu, Yanhua; Rasmussen, Pamela C.; Blom, Mozes P. K.; Rheindt, Frank E. «Genomic differentiation tracks earth-historic isolation in an Indo-Australasian archipelagic pitta (Pittidae; Aves) complex» (en anglès). BMC Evolutionary Biology, 19, 1, 12-2019. DOI: 10.1186/s12862-019-1481-5. ISSN: 1471-2148. PMC: 6657069. PMID: 31340765.
- ↑ Rasmussen, Pamela C.; Anderton, John C. Birds of south Asia. 2: Attributes and status. 2. ed. Washington, DC: Smithsonian National Museum of Natural History [u.a.], 2012, p. 294–295. ISBN 978-84-96553-87-3.
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 163. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 11 gener 2026].