Piuí occidental
| Contopus sordidulus | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Tyrannidae |
| Gènere | Contopus |
| Espècie | Contopus sordidulus (P.L. Sclater, 1859) Contopus sordidulus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Contopus richardsonii
|
| Distribució | |
![]() Zona de nidificació Zona de migració Zona d'hivernació | |
El piuí occidental[1] (Contopus sordidulus) és una espècie d'ocell de la família dels tirànids (Tyrannidae) propi de Nord-amèrica.[2]
Descripció
El piuí occidental és ocell que mesura entre 14-16 cm, pesa entre 11 i 14 g i d'envergadura arriba als 26 cm. És un tirànid de color marró grisenc apagat que es troba en boscos caducifolis i mixtos i perifèria. En general anodí amb dues barres alars pàl·lides; el bec sol ser majoritàriament fosc amb només un color taronja limitat a la base. Les ales són molt llargues i més grosses que les dels mosquers Empidonax. Normalment es veu en una perxa alta, ocasionalment sortint per atrapar insectes. Essencialment idèntic al piuí oriental (C. virens) però de mitjana és més fosc en general amb una barra alar superior més apagada i només es distingeix de manera fiable per la veu.[3][4]
Distribució i hàbitat
L'àrea de reproducció s'estén des d'Alaska, per l'oest del Canadà, tota la meitat occidental dels Estats Units, des del nord de Mèxic cap al sud, per Guatemala, El Salvador, fins a Hondures, i possiblement a Nicaragua i Costa Rica. Durant els hiverns australs migra cap a regions andines des del nord i oest de Veneçuela, nord i oest de Colòmbia, oest de l'Equador, Perú, fins al nord-oest de Bolívia, passant per Nicaragua, Costa Rica, Panamà i Cuba.[4] Existeixen registres com a divagant a Jamaica, Belize, Xile.[5]
És una espècie generalista en relació amb l'hàbitat reproductiu, àmpliament disseminat en zones boscoses, especialment a les vores i de ribera; és absent de boscos densos. Prefereix aquells que inclouen arbres de gran diàmetre, sotabosc obert, característiques de perimetria de bosc, arbres caiguts o arbres amb branques mortes. Des del nivell del mar fins als 3000 m d'altitud. Durant els hiverns prefereix selves humides tropicals madures; tendeix a evitar àrees pertorbades, però s'adapta bé en perifèries de creixements secundaris tropicals.[4] Principalment entre els 400 i 1200 m d'altitud.[6] Durant les migracions una gran quantitat d'individus poden ser observats junts.[7]
Comportament
Alimentació
S'alimenta d'insectes, principalment mosques, formigues, abelles, vespes i escarabats, que atrapa en vol o farrejant entre la vegetació.[4]
Reproducció
Construeix un niu en forma de bol en una horqueta d'una branca horitzontal o dins d'una cavitat d'un arbre sec. Els boscos de roure negre de Califòrnia són freqüentment escollits per niar.[8] La femella pon dos o tres ous i ambdós pares alimenten els pollets.[4]
Vocalització
El reclam és un brunzit fort «xip»; el cant consisteix de ràpids descendents «bziiir» que pot alternar amb «tiu ti dit» acabant amb un «btsiiir» descendent.[9]
Ecologia
Aquests ocells migren a Amèrica del Sud a finals d'estiu. La femella pon dos o tres ous en un niu obert en forma de copa en una branca horitzontal d'arbre o dins d'una cavitat d'un arbre. Els boscos de roures de Califòrnia (Quercus kelloggii) són exemples d'hàbitat de nidificació adequat per a aquesta espècie d'ocell. Tots dos pares alimenten les cries.[10]
Taxonomia i etimologia
El piuí occidental va ser descrit per primera vegada pel zoòleg britànic Philip Lutley Sclater l'any 1859 sota el mateix nom científic i la localitat tipus és: "sud de Mèxic i Guatemala".[11]
El nom genèric Contopus es compon de les paraules del grec antic «kontos» que significa “perxa”, i «podes» que significa “peus”; i el nom de l'espècie sordidulus, és un diminutiu de la paraula del llatí «sordidus» que significa “brut”.[12]
El piuí occidental i el gairebé idèntic piuí oriental (C. virens) estan estretament emparentats i, juntament amb el piuí tropical meridional (C. cinereus), són considerats una superespècie per alguns taxònoms.[4]
Segons les classificacions del Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen quatre subespècies:[13]
- C. s. saturatus (Bishop, 1900) ─ des del sud-est d'Alaska cap al sud fins a l'oest d'Oregon.
- C. s. veliei (Coues, 1866) ─ oest dels Estats Units i nord de Mèxic.[Nota 1][14][15]
- C. s. peninsulae (Brewster, 1891) ─ sud de Baixa Califòrnia.
- C. s. sordidulus (Sclater PL, 1859) ─ des del sud de Mèxic fins a Hondures.[Nota 2][16]
Notes taxonòmiques
Referències
- ↑ «Piuí occidental». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 octubre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «piuí occidental». eBird. [Consulta: 22 octubre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 Bemis, Carrie; Rising, James D. Western Wood-Pewee (Contopus sordidulus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.wewpew.01.
- ↑ «Contopus sordidulus: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2021, 15-10-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2021-3.rlts.t22699811a138037174.en..
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 451. ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Tello, Sofía. «Guía de las Especies Mi- gratorias de la Biodiversidad en Colombia» (PDF). vol.1 p. 404-406. Ministerio de Ambiente y Desarrollo Sostenible / WWF. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Hogan, C.M. «California Black Oak (Quercus kelloggii) - photo/images/information - GlobalTwitcher.com». Arxivat de l'original el 2012-02-18. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Kaufman, K. Kaufman Field Guide to Birds of North America. Kaufman, K. (2005) Kaufman Field Guide to Birds of North America: 238. Houghton Mifflin Harcourt: Mariner Books, 2005, p. 238. ISBN 978-0618574230.
- ↑ Hogan, C. Michael. «California Black Oak (Quercus kelloggii )». GlobalTwitcher.com, 2008. Arxivat de l'original el 2012-02-18. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «Contopus sordidulus (piuí occidental)». Avibase. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 117, 360. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tyrant flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «Contopus sordidulus veliei (amplus) (Western Wood-Pewee (veliei, syn. amplus))». Avibase. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «Contopus sordidulus veliei (siccicola) (Western Wood-Pewee (veliei, syn. siccicola))». Avibase. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «Contopus sordidulus sordidulus (griscomi) (Western Wood-Pewee (sordidulus, syn. griscomi))». Avibase. [Consulta: 22 octubre 2025].

