Place des Vosges

Infotaula de vial urbàPlace des Vosges
Place des Vosges Modifica el valor a Wikidata

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça i plaça ajardinada Modifica el valor a Wikidata
EpònimVosges Modifica el valor a Wikidata
Noms
place des Vosges
(1870–) Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativa3r districte de París (França), Arsenal (França), Archives (França) i 4t districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Interseccions
rue de Birague
rue de Béarn
rue des Francs-Bourgeois
rue du Pas-de-la-Mule Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargària140 m Modifica el valor a Wikidata
Amplària140 m Modifica el valor a Wikidata
Construcció
Creaciójuliol 1605 Modifica el valor a Wikidata
Monument històric catalogat
Data26 octubre 1954
IdentificadorPA00086476

La Place des Vosges, originalment Place Royale («Plaça Reial»), és la plaça planificada més antiga de París, França. Està situada al districte històric de Le Marais, a cavall entre la línia divisòria entre els actuals districtes 3r i 4t de París. És una plaça tancada, accessible a través d'un carrer principal en un dels seus quatre costats i dos carrers que discorren per sota de pavellons. Va ser un lloc de moda i car per viure durant els segles XVII i XVIII, i una de les principals raons del caràcter elegant del Marais entre els aristòcrates parisencs.[1] Juntament amb la Place des Victoires, la Place Dauphine, la Place Vendôme i la Place de la Concorde, és una de les cinc places reials de París.

Història

Originalment coneguda com la Place Royale, la Place des Vosges va ser construïda per Enric IV de França entre 1605 i 1612. Una veritable plaça (140 m × 140 m), va encarnar un dels primers programes europeus de planificació urbana reial (la Plaça Major de Madrid, iniciada el 1590, la precedeix). Va ser construïda al lloc de l'Hôtel des Tournelles i els seus jardins, els quals van ser enderrocats per Caterina de Mèdici.

El revers d'un bitllet de 5 francs francesos de 1959 del Banc Nacional de França amb un retrat de Victor Hugo. A la dreta hi ha una imatge de la Place des Vosges.

La Place Royale es va inaugurar el 1612 amb un gran carrusel per celebrar el compromís de Lluís XIII i Anna d'Àustria, i va esdevenir un prototip de les places residencials de les ciutats europees que havien de venir. La novetat de la Place Royale era que totes les façanes de les cases es van construir amb el mateix disseny, probablement per Jean Baptiste Androuet du Cerceau,[2] de maó vermell amb tires de cantonades de pedra sobre arcades amb volta que es troben sobre pilars quadrats. Les teulades de pissarra blava, de pendent pronunciat, estan perforades per discretes mansardes de petits panells per sobre de les mansardes amb frontó que es troben sobre les cornises. Només la franja nord es va construir amb els sostres voltats que havien de tenir les "galeries".

Hi ha dos pavellons que s'eleven més amunt que la línia de teulada unificada de la plaça a les cares nord i sud i ofereixen accés a la plaça a través d'arcs triples. Tot i que estan designats com a Pavelló del Rei i de la Reina, cap membre de la reialesa ha viscut mai a la plaça aristocràtica, excepte Anna d'Àustria, que va viure al Pavelló de la Reina durant un curt període. La Place Royale va inspirar desenvolupaments posteriors de París que van crear un rerefons urbà adequat per a l'aristocràcia i la noblesa franceses.

La plaça sovint era el lloc on la noblesa xerrava i servia com a lloc de reunió per a ells. Això va ser així fins a la Revolució Francesa.

Abans que la plaça fos acabada, Enric IV va ordenar que es dissenyés la Place Dauphine. En només cinc anys, el rei va supervisar un pla de construcció sense precedents per a la ciutat medieval devastada: ampliacions del Palau del Louvre, el Pont Neuf i l'Hôpital Saint Louis, així com les dues places reials.

L'cardenal Richelieu va fer erigir una estatua eqüestre de bronze de Lluís XIII al centre. A finals del segle XVIII, mentre la major part de la noblesa es traslladava al districte del Faubourg Saint-Germain, la plaça va aconseguir mantenir alguns dels seus propietaris aristocràtics fins a la Revolució. Va ser rebatejada breument com a "Place de la Fabrication-des-Armes" (el lloc on es produïen les armes) i, el 1800, va ser rebatejada formalment com a Place des Vosges en honor del departament dels Vosges, que va ser el primer a pagar impostos en suport d'una campanya de l'exèrcit revolucionari. Des del 1814 fins al 1830, i des del 1852 fins al 1870, els monarques de la Restauració van tornar a canviar el nom a l'original. El 1830, el nom va ser canviat breument a "Place de la République". Finalment, el 1870, es va restaurar el nom revolucionari.

Avui dia, la plaça està plantada amb un bosc de til·lers madurs situats entre herba i grava, envoltats de til·lers podats.

Mapa
  • Núm. 1: Pavelló del Rei
  • Núm. 1bis: Hotel Coulanges
  • Núm. 3: Hôtel de Montmorin
  • Núm. 5: Hôtel de la Salle
  • Núm. 7: Hôtel de Sully
  • Núm. 9: Hotel de Chaulnes
  • Núm. 11: Hôtel Pierrard
  • No 13: Hôtel Dyel des Hameaux
  • Núm. 15: Hôtel Marchand
  • Núm. 17: Hotel de Chabannes
  • Núm. 19: Hôtel de Montbrun
  • No 21: Hôtel du Cardinal de Richelieu
  • No 23: Hôtel de Bassompierre
  • No 25: Hôtel de l'Escalopier
  • No 2bis: Hôtel du 2bis place des Vosges
  • Núm 2: Hôtel Genou de Guiberville
  • No 4: Hôtel du 4 place des Vosges
  • No 6: Hôtel de Rohan-Guémené
  • No 6bis: Lycée professionnel Théophile Gautier
  • Núm. 8: Hôtel de Fourcy
  • Núm. 10: Hôtel de Châtillon
  • Núm. 12: Hôtel Lafont
  • Núm. 14: Hôtel de Ribault
  • Núm. 16: Hôtel d'Asfeldt
  • No 18: Hôtel de Clermont-Tonnerre
  • No 20: Hôtel d'Angennes de Rambouillet
  • Núm. 22: Hôtel Laffemas
  • Núm. 24: Hôtel de Vitry
  • Núm. 26: Hotel de Tresmes
  • No 28: Pavillon de la Reine i Hôtel d'Espinoy
Vista del número 6 de nit

Residents de la Place des Vosges

Vista panoràmica

Notes i referències

  1. ↑ Place des Vosges
  2. ↑ Altres arquitectes, com ara Louis Métezeau, foren responsables de les construccions erigides rere aquestes façanes iguals
  3. ↑ . Other architects, like Louis Métezeau, were responsible for the constructions erected behind these regular façades

Bibliografia

  • Hilary Ballon, El París d'Enric IV: arquitectura i urbanisme, 1994
  • DeJean, Joan. «'Llum de la ciutat de la llum' La Place des Vosges» a How Paris Became Paris: The Invention of the Modern City, NY:Bloomsbury, 2014. ISBN 978-1-60819-591-6. capítol 2, pàg. 45–61.

Vegeu també

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.