Planesa

Planesa

(oc) Planesa
Tipus	comarca d'Occitània altiplà planeze (en) regió natural de França
Part de	Alvèrnia (Subregió)
Lloc
Entitat territorial administrativa	Cantal (França)
45° 02′ 01″ N, 3° 05′ 34″ E / 45.0336°N,3.0928°E / 45.0336; 3.0928

La Planesa (en occità Planesa, en francès: Planèze de Saint-Flour) és una comarca d'Occitània^[1] situada a l'Alvèrnia. La seva vila principal és Sant Flor.

La Planesa és un altiplà volcànic que forma part dels Monts del Cantal. En un origen, el nom de planèze designava precisament aquesta regió del Cantal, però a poc a poc els geògrafs la van usar per designar els altiplans basàltics sorgits a través d'erupcions volcàniques.

Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, la Planesa seria un Parçan (comarca occitana) ubicat a la regió de l'Alvèrnia, subregió homònima.^[2][3][4]

Oficialment, les comunes de la Planesa estan adscrites administrativament al departament francès del Cantal (sud-est), a la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps. Del punt de vista francès, se la reconeix com una regió natural de França o país típic d'aquest departament.

Es considera que el dialecte d'occità que s'hi parla és l'alvernès, en el grup sub-dialectal del l'alvernès meridional.

L'altiplà basàltic forma part de la zona oest dels monts del Cantal. Està delimitat per les valls de l'Alagnon, de la Truyère, del Lagnon i de l'Epi.

Cal fer esment de la distinció que hi ha entre l'Alta Planèze, o la Muntanya, i la Baixa Planèze, o la veritable Planèze. La primera està situada a més de 1100 metres d'altitud i uneix tots els cims dels Monts del Cantal. Es troba a l'oest d'una línia imagninària de Paulhac, Valuéjols i Ussel. La veritable Planèze, se situa a l'est d'aquesta línia.

Fa 7 milions d'anys que els volcans de Cantal van acabar les erupcions. La caldera del volcà es va enfonsar i es va formar un nou volcà, que va omplir la caldera i es va desbordar. La lava, en un principi molt àcida, va esdevenir basalt i es va repartir en grans colades fluides que van recobrir els pendents i van formar les planèzes.

El relleu de la Planèze és molt suau i l'home ha creat nombrosos boscs de pins que permeten als ramats protegir-se en cas d'intempèries.

Aquests boscos tenen nombroses espècies d'ocells, com els següents griva cerdana, cornella, tudó, xoriguer comú, mussol banyut, pinsà comú, mallerenga blava, tord comú, pit-roig

La Planèze fou un pagus en temps gal·loromà i més tard un territori dels merovingis. A l'època carolíngia va prendre l'estatus de vegueria amb capital a Valuéjols abans que aparegués la ciutat de Saint-Flour al segle xi.

Durant molt temps la Planèze amb la Limagne i el Massís del Devès fou una de les grans zones de l'agricultura d'Alvèrnia-Roine-Alps. S'hi cultivaven cereals i llegums, en particular la llentia. Avui dia aquest espai ha canviat l'ús i es destina a la ramaderia bovina, tot i que guarda les potencialitats agrícoles gràcies a un sòl excepcionalment fèrtil.

L'arquitectura tradicional és la típica de l'Alta Alvèrnia i els edificis més remarcables són:

• El castell de Bélinay a Paulhac
• El castell del Chambon a Paulhac
• El castell de Bracon a Paulhac.
• El castell de Rochebrune a Oradour
• La creu de Lescure al costat de Valuéjols
• L'església de manoir d'Œuillet a Ussel
• Les esglésies de Laveissenet i de Valuéjols.