Planta (peu)

Infotaula anatomiaPlanta
Plantes d'Homo sapiens
Detalls
Llatíplanta
Part depeu Modifica el valor a Wikidata
Artèria plantar medial
Artèria plantar lateral
InnervacióNervi plantar medial
Nervi plantar lateral
Identificadors
TAA01.1.00.044 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 25000 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Terminologia anatòmica

La planta o sola del peu és la seva part inferior, que posa el cos en contacte amb el terra.

El terme «plantar» es refereix a allò relatiu a la cara inferior del peu.

Funcions

És sobre aquesta part del peu que el cos es recolza quan un individu està dempeus, camina, salta o corre. La planta del peu té un paper important «en la percepció del moviment i el control postural».[1]

És una zona reflex (particularment marcada pel reflex de Babinski en l'infant de 0 a 6 anys).[2] La xarxa nerviosa de la planta del peu també informa el cervell sobre la naturalesa del terra, el seu pendent, la seva naturalesa més o menys relliscosa, la seva temperatura, etc.

Característiques

La planta del peu és espessa, però també localment[3] molt innervada, particularment a l'àpex de la volta plantar, cosa que en fa la part del cos humà més sensible, o gairebé (tot depèn dels individus) (pessigolles).

La forma de la planta de peu humana és única en els primats, principalment a causa d'un hàl·lux que no és prènsil i la posició erecta adoptada per Homo sapiens.[4]

En general, la planta del peu de la dona és més llisa i sensible a les pessigolles i menys arrugada que la de l'home.

Els venes són més profundes i estan més ben protegides sota el peu que a la part superior del peu.[5]

La seva pell pot ser més o menys humida o transpirant segons els individus i la manera com van calçats i vestits.

Massatges

Segons la reflexologia, el massatge de la planta dels peus tindria virtuts curatives: alliberaria toxines capables d'alleujar diversos òrgans del cos humà.

Cultura

En certes cultures, la planta del peu té una certa atracció sexual[6]

A certs països orientals i d'Àsia és de mala educació mostrar la planta del peu d'un individu.[7]

Patologies

  • Durícies
  • Descamació, a causa de certes malalties o intoxicacions (amb mercuri, per exemple) o carències alimentàries[8]
  • Lesions ulceronecròtiques (particularment en els diabètics i leprosos)
  • Pian[9]

Il·lustracions

Referències

  1. ↑ André-Deshays, C., i Revel, M. (1988). Rôle sensoriel de la plante du pied dans la perception du mouvement et le contrôle postural. Méd Chir Pied, 4(4), 217-223.
  2. ↑ Walshe, F. (1956). The Babinski plantar response, its forms and its physiological and pathological significance. Brain, 79(4), 529-556.
  3. ↑ Gerthoffer, J. (1982). Cartographie du seuil de perception de la pression de la plante des pieds. Ann Kiné, 9, 469-474.
  4. ↑ Volkov, T. (1905). Variations squelettiques du pied chez les primates et dans les races humaines. Laffray fils et gendre ; Bulletins et Mémoires de la Société d'anthropologie de Paris, 1903 Vol 4, núm. 4 pàg. 632-708
  5. ↑ Lejars, F. (1980). Les veïnes de la plante du pied. Archives de physiologie, 5.
  6. ↑ Kreiger Publishing. The Sex Life of the Foot and Shoe, 1993.
  7. ↑ (anglès) Worth Publishing. Communicating in Groups and Teams: Sharing Leadership, 2009, p. 223. ISBN 978-0495570462.
  8. ↑ VAN DAELE, G. (1938). http://lib.itg.be/open/ASBMT/1938/1938asbm0653.pdf Sur une affection de carence et de déséquilibre diététique observée au Congo (buaki des indigènes)] (PDF, 17 pàgines)
  9. ↑ Hermans, E. H. (1939). Pian de la plante du pied et de la paume de la main. Acta leidensia, 14, 111-118.

Bibliografia

  • Loth, E. (1913). Étude anthropologique sur l'aponévrose plantaire. Bulletins et Mémoires de la Société d'anthropologie de Paris, 4(6), 601-609.
  • WALSHE, F. (1956). The Babinski plantar response, its forms and its physiological and pathological significance. Brain, 79(4), 529-556.

Vegeu també