Plimerita
 Plimerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | ZnFe3+ 4(PO₄)₃(OH)₅ |
| Epònim | Ian Plimer |
| Localitat tipus | tall obert Block 14, Broken Hill, Comtat de Yancowinna, Nova Gal·les del Sud, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BC.10 |
| Dana | 41.9.2.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,865(3) Å; b = 16,798(3) Å; c = 5,151(1) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2008-013 |
| Símbol | Pme |
| Referències | [1] |
La plimerita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la rockbridgeïta. Rep el seu nom del professor Ian Plimer, professor de Geologia Minera a la Universitat d'Adelaida i professor emèrit de Ciències de la Terra a la Universitat de Melbourne, en reconeixement de les seves contribucions a la geologia dels dipòsits minerals, i en particular a la geologia del dipòsit de Broken Hill.
Característiques
La plimerita és un fosfat de fórmula química ZnFe3+
4(PO₄)₃(OH)₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És un mineral isostructural amb la frondelita i la rockbridgeïta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la plimerita pertany a «08.BC - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ > 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: angelel·lita, frondelita, rockbridgeïta i aerugita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al tall obert anomenat Block 14, a Broken Hill, al comtat australià de Yancowinna, a Nova Gal·les del Sud. També ha estat descrita a Reaphook Hill (Austràlia Meridional); a Krásno (Bohèmia, República Txeca); a la mina La Paloma, a Zarza la Mayor (Càceres, Espanya); a la mina Padrão, a Manhouce (Viseu) i a la mina Sítio do Castelo, a Folgosinho (Guarda), a Portugal); i als camps de pegmatites d'Argelers de la Marenda, a la serra de l'Albera (Pirineu Oriental, Catalunya Nord), l'únic indret a dins dels territoris de parla catalana on ha estat trobada.