Plorat pel vent
| Forma musical | obra de composició musical  |
|---|---|
| Durada | 44 minuts |
| Estrena | |
| Estrena | 9 setembre 1990 |
| Escenari | Berlín (Alemanya) |
| Director musical | Valeri Guérguiev |
| Intèrpret | Iuri Baixmet |
Plorat pel vent (Vom Winde beweint), subtitulada Litúrgia en memòria de Givi Ordzhonikidze, és una obra per a viola (o violoncel) i gran orquestra composta per Guia Kantxeli el 1989. Es va estrenar el 9 de setembre de 1990 a Berlín amb Iuri Baixmet a la viola i l'Orquestra del Teatre Kírov de Leningrad dirigia per Valeri Guérguiev. La va dedicar a Iuri Baixmet i la va compondre per encàrrec de Dr. Ulrich Eckhard, director del Berliner Festwochen. Té una durada d'uns 44 minuts.[1][2]
Moviments
- 1. Molto allegro
- 2. Allegro moderato
- 3. Larghetto
- 4. Andante maestoso
Origen i context
Plorat pel vent és la primera obra de Guia Kantxeli que incorpora la viola com a instrument solista. El títol va ser extret d'un vers del poeta georgià Galaktion Tabidze, molt apreciat per Kantxeli. La proposta de compondre una peça per a viola i orquestra va provenir del prestigiós violista Iuri Baixmet, que, en escoltar la Sisena Simfonia de Kantxeli a començaments dels anys vuitanta, li va suggerir la idea. Tot i això, l'execució del projecte es va ajornar a causa de la intensa activitat del compositor en aquell període.[3]
Tot i que les primeres crítiques van ser diverses, Vom Winde beweint es va convertir en una de les peces preferides de Baixmet i s'ha interpretat en nombrosos escenaris d'arreu del món.[3] És una de les seves obres més conegudes i ha estat enregistrada en diverses ocasions. Captiva per la seva atmosfera d'una gran quietud i plena de silencis.[1]
La popularitat de l'obra va portar Kantxeli a transcriure la part solista de viola per a violoncel, que va ser enregistrada per la violoncel·lista belga France Springel.[4] També ho va fer pensant en Rostropóvitx, a qui admirava, i en memòria del seu gran amic, el musicòleg Givi Ordzhonikidze, mort el maig de 1984.[1]
Música
És l'única partitura de Kantxeli formada per quatre moviments independents, que el compositor va donar instruccions de fer sense interrupcions -especialment durant l'estrena a Moscou-,[1] per evitar que el públic aprofités les pauses per fer sorolls indesitjats. El mateix compositor va atribuir aquesta elecció a la «pressió dels col·legues», comentant amb ironia: «Ho vaig fer perquè tothom m’acusava de ser un defensor de les composicions en un sol moviment».[3]
Referències
- 1 2 3 4 Caron, Jean-Luc. «Giya Kancheli, grandeur et abandon de la symphonie». Resmusica. [Consulta: 9 agost 2025].
- ↑ Sikorski, Hans. «Mourned by the wind (Vom Winde beweint)». Boosey. [Consulta: 9 agost 2025].
- 1 2 3 Tsinadze, Ana. «The voice of the viola in the music of giya kancheli». The Temple University. [Consulta: 11 agost 2025].
- ↑ «Kancheli Mourned by the Wind». Gramophone. [Consulta: 9 agost 2025].