Pokémon Pinball
| |||
| Publicació | 14 abril 1999 (Japó) 28 juny 1999 (Amèrica del Nord) 13 juliol 1999 (Austràlia, Nova Zelanda) 6 octubre 2000 (Europa) | ||
|---|---|---|---|
| Gènere | videojoc del milió | ||
| País d'origen | Japó | ||
| Disponible en | |||
| En català | |||
| Característiques tècniques | |||
| Plataforma | Game Boy Color | ||
| Modes | un jugador | ||
| Format | cartutx | ||
| Equip | |||
| Desenvolupador(s) | Jupiter i HAL Laboratory | ||
| Editor | Nintendo | ||
| Qualificacions | |||
| |||
| Més informació | |||
| MobyGames | pokmon-pinball | ||
|
| |||
| |||
| Portada | |
Pokémon Pinball és un videojoc de pinball del 1999 desenvolupat per Jupiter i HAL Laboratory, i publicat per Nintendo per a Game Boy Color. Es va publicar al Japó el 14 d'abril de 1999, a l'Amèrica del Nord el 28 de juny del mateix any, a Austràlia el 13 de juliol i a Europa el 6 d'octubre de 2000.[1][2][3]
El joc adapta els llocs, personatges i mecàniques de col·lecció de Pokémon Red i Blue a dues taules de pinball, amb una Poké Ball com a bola. A més d'acumular punts, el jugador ha de capturar i fer evolucionar Pokémon per completar una Pokédex persistent amb les 151 espècies de la primera generació.[4][5] El cartutx, més gran que un cartutx habitual de Game Boy, incorpora un motor de vibració alimentat per una pila AAA; Nintendo el va presentar com el seu primer Game Pak amb vibració integrada.[3][6]
El 17 de setembre de 2021, Projecte Ce Trencada va publicar una traducció catalana no oficial del joc.[7][8]
Jugabilitat
El jugador comença cada partida amb tres Poké Balls i utilitza els flippers esquerre i dret per evitar que la bola caigui per la part inferior de la taula. També pot sacsejar la taula cap amunt o cap als costats per alterar el moviment de la bola, tot i que fer-ho repetidament pot fer que els flippers deixin de respondre temporalment. Les dianes, rampes, topalls, multiplicadors, llums i modes especials serveixen per augmentar la puntuació.[4]
Hi ha dues taules principals, la Taula Vermella i la Taula Blava. Cadascuna té una disposició diferent, elements decoratius i funcionals basats en Pokémon, mètodes propis per activar modes i una distribució diferent de Pokémon capturables.[1][3][4] Cada taula està dividida verticalment entre una pantalla superior i una d'inferior; la vista canvia quan la bola passa d'una part a l'altra, en lloc de desplaçar-se de manera contínua.[4][9]
Cada taula té un conjunt d'ubicacions basades en àrees de Pokémon Red i Blue. La ubicació actual determina quins Pokémon poden aparèixer durant el mode de captura. Al començament d'una partida, el joc presenta una petita selecció d'ubicacions possibles amb una mecànica semblant a una màquina escurabutxaques; el jugador en selecciona una i llança la primera bola. Més endavant, es pot canviar d'ubicació activant el mode de mapa de la taula. Com que les dues taules tenen ubicacions i taxes d'aparició diferents, cal jugar a totes dues per completar la Pokédex.[4][3][9]
El mode de captura, o «Catch 'Em Mode», permet atrapar Pokémon. Quan s'activa, apareix la silueta d'un Pokémon i el jugador ha de colpejar repetidament determinats elements de la taula per revelar-lo i capturar-lo abans que s'acabi el temps. El mode d'evolució, o «Evolution Mode», permet fer evolucionar Pokémon ja capturats recollint objectes concrets i encertant els objectius corresponents. D'aquesta manera, la Pokédex no es completa només capturant Pokémon directament, sinó també fent-los evolucionar.[4][5]
El joc inclou també fases de bonificació, protagonitzades per Pokémon com Meowth, Seel, Diglett, Gengar i Mewtwo. Aquestes fases separades de les taules principals ofereixen objectius especials, més punts i oportunitats addicionals de progrés. Alguns Pokémon, com Mew, només apareixen en condicions concretes i són difícils de capturar.[4]
Desament i impressió
El cartutx conserva el progrés de la Pokédex, les puntuacions màximes i una partida interrompuda. El jugador pot suspendre una partida i reprendre-la més endavant, tot i que només es pot guardar una partida suspesa alhora.[4]
El joc també és compatible amb la Game Boy Printer. Quan s'utilitza aquest perifèric, el jugador pot imprimir registres de la Pokédex i certificats de puntuació com a adhesius.[3][4]
Desenvolupament i llançament
Pokémon Pinball va ser desenvolupat conjuntament per Jupiter i HAL Laboratory, amb Tsunekazu Ishihara com a productor i Go Ichinose com a compositor.[1][4] El joc va ser anunciat a la revista japonesa The 64Dream el març de 1999, i Nintendo el va publicar al Japó el 14 d'abril de 1999 per 3.800 iens abans d'impostos.[1]
El joc utilitza un cartutx de Game Boy de doble compatibilitat, més gran que l'habitual, amb un petit motor alimentat per una pila AAA. El motor produeix vibració sense dependre de les piles de la consola.[4][1] El material promocional japonès de Nintendo el descrivia com el primer cartutx amb vibració per a Game Boy, mentre que Nintendo of Europe el va presentar com el primer Game Pak de Nintendo amb vibració integrada.[1][3] La premsa de l'època va considerar aquesta característica un intent destacat de reproduir la resposta física d'una màquina de pinball en una consola portàtil.[6][10]
La versió nord-americana es va publicar el 28 de juny de 1999, seguida de la versió australiana el 13 de juliol i de l'europea el 6 d'octubre de 2000.[2][3] La versió europea va conservar la vibració integrada i va afegir opcions per ajustar-ne o desactivar-ne la intensitat.[3]
Rebuda
Pokémon Pinball va rebre crítiques generalment positives. L'agregador de ressenyes GameRankings, actualment desaparegut, li atribuïa una mitjana del 81,73%.[11] La crítica va elogiar en general la combinació de pinball i col·lecció de Pokémon, les dues taules, la quantitat de modes especials, la presentació acolorida i la rejugabilitat. Les crítiques recurrents es van centrar en una física de bola simplificada, l'absència d'algunes funcions habituals del pinball tradicional i el consum de pila o distracció provocats pel motor de vibració.[5][12][9]
Cameron Davis, de GameSpot, li va donar un 8,7 sobre 10. En va destacar els gràfics en color, els objectius temàtics de Pokémon, les fases de bonificació, els objectius de puntuació, la Pokédex amb desament i el valor global del conjunt. També el va considerar un dels millors jocs de pinball disponibles per al sistema, però en va criticar la física, l'absència de multibola i la manca d'una funció de partida final típica del pinball. També va trobar que la vibració podia distreure i gastar massa la pila AAA.[5]
Craig Harris, d'IGN, li va donar un 8 sobre 10. Tot i preferir Kirby's Pinball Land, també de HAL Laboratory, va descriure Pokémon Pinball com un joc de pinball portàtil ben dissenyat, adequat per a partides curtes i repetides, i va considerar que completar la Pokédex era un incentiu fort per continuar jugant.[12]
Romendil, de Jeuxvideo.com, li va atorgar un 15 sobre 20. En va elogiar la integració de la captura, l'evolució, els canvis d'ubicació, les millores de bola, les fases de bonificació, els registres persistents i la vibració, però va criticar que el moviment de la bola pogués ser lent o imprevisible i que no hi hagués desplaçament continu entre les dues pantalles de la taula.[9]
Aaron Curtiss, de Los Angeles Times, va escriure que el disseny de pinball era agradable fins i tot per a jugadors poc interessats a col·leccionar Pokémon, i en va elogiar la possibilitat de sacsejar la taula i la vibració.[13] The New York Times també va remarcar el cartutx amb vibració com una innovació de maquinari que podia animar altres desenvolupadors a utilitzar resposta tàctil en jocs portàtils.[10] Wired va elogiar igualment la combinació de vibració, evolució de Pokémon i mecàniques accessibles de pinball.[6]
Al Japó, Famitsu li va donar una puntuació de 32 sobre 40.[14]
Vendes
Pokémon Pinball va vendre 262.000 còpies a l'Amèrica del Nord durant els primers vint dies, una xifra que Nintendo va descriure com un rècord de llançament per a un títol de Game Boy en aquell moment.[15] Segons NPD, va ser el quart videojoc més venut del 1999 als Estats Units, per darrere de Pokémon Blue, Pokémon Red i Pokémon Yellow.[16]
L'Entertainment and Leisure Software Publishers Association li va concedir un guardó d'or, que indicava vendes d'almenys 200.000 còpies al Regne Unit.[17][18] El 2003, Nintendo va descriure Pokémon Pinball com un títol milionari en vendes.[19]
Seqüela
Nintendo va anunciar Pokémon Pinball: Ruby & Sapphire per a Game Boy Advance a l'E3 2003.[20] Desenvolupat per Jupiter i basat en Pokémon Ruby i Sapphire, va mantenir la combinació de puntuació de pinball, captura de Pokémon, evolució i compleció de la Pokédex, però va introduir taules noves, zones de bonificació i més de 200 Pokémon.[19][21]
La seqüela es va publicar al Japó l'1 d'agost de 2003, a l'Amèrica del Nord el 25 d'agost i a Europa el 14 de novembre.[19]
Notes
Referències
- 1 2 3 4 5 6 «ポケモンピンボール» (en japonès). Nintendo. [Consulta: 12 agost 2026].
- 1 2 «Pokemon Pinball» (en anglès). GameSpot. [Consulta: 12 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Pokémon Pinball» (en anglès). Nintendo. [Consulta: 12 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 «Pokémon Pinball Instruction Booklet» (en anglès). Video Game Manual. Nintendo of America, 1999. [Consulta: 12 agost 2026].
- 1 2 3 4 Davis, Cameron. «Pokemon Pinball Review» (en anglès). GameSpot, 28 abril 2000. [Consulta: 12 agost 2026].
- 1 2 3 «Monster Rumble» (en anglès). Wired, 01-11-1999. [Consulta: 12 agost 2026].
- ↑ Projecte Ce Trencada. «Pokémon Pinball: Edició en català». GitHub, 17 setembre 2021. [Consulta: 12 agost 2026].
- ↑ «Pokémon Pinball (GBC)». Comunitat Ce Trencada. [Consulta: 12 agost 2026].
- 1 2 3 4 Romendil. «Test du jeu Pokemon Pinball sur GB» (en francès). Jeuxvideo.com, 16 octubre 2000. [Consulta: 12 agost 2026].
- 1 2 Hutsko, Joe. «News Watch; Miniature Pinball With Buzz, and a Bunch of Apes on the Run» (en anglès). The New York Times, 01-07-1999. [Consulta: 12 agost 2026].
- ↑ «Pokémon Pinball» (en anglès). GameRankings. [Consulta: 12 agost 2026].
- 1 2 Harris, Craig. «Pokemon Pinball» (en anglès). IGN, 17-08-1999. [Consulta: 12 agost 2026].
- ↑ Curtiss, Aaron. «It Pains Him to Say So, but These Pokemon Really Are Irresistible» (en anglès). Los Angeles Times, 12-08-1999. [Consulta: 12 agost 2026].
- ↑ «ゲームボーイ – ポケモンピンボール» (en japonès). Weekly Famitsu, 915, part 2, 30 juny 2006, p. 108.
- ↑ «Nintendo's Pokemon Pinball Sales» (en anglès). GameSpot, 21-07-1999. [Consulta: 12 agost 2026].
- ↑ Fielder, Joe. «And the Top 10 Best-Selling Games of 1999 Were...» (en anglès). IGN, 20 gener 2000. [Consulta: 12 agost 2026].
- ↑ «ELSPA Sales Awards: Gold» (en anglès). Entertainment and Leisure Software Publishers Association. [Consulta: 12 agost 2026].
- ↑ Caoili, Eric. «ELSPA: Wii Fit, Mario Kart Reach Diamond Status In UK» (en anglès). Game Developer, 26 novembre 2008. [Consulta: 12 agost 2026].
- 1 2 3 «Pokémon Fifth Anniversary, Game Launch» (en anglès). Nintendo World Report. Nintendo of America, 29 agost 2003. [Consulta: 12 agost 2026].
- ↑ Harris, Craig. «E3 2003: Pokemon Pinball Advance» (en anglès). IGN, 13 maig 2003. [Consulta: 12 agost 2026].
- ↑ Davis, Ryan. «Pokemon Pinball: Ruby & Sapphire Review» (en anglès). GameSpot, 25 agost 2003. [Consulta: 12 agost 2026].
Enllaços externs
- Pokémon Pinball a Nintendo
- Pokémon Pinball (GBC) a la Comunitat Ce Trencada
