Pollancró
| Cyclocybe aegerita | |
|---|---|
![]() | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holomycota |
| Regne | Fungi |
| Fílum | Basidiomycota |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Strophariaceae |
| Gènere | Cyclocybe |
| Espècie | Cyclocybe aegerita Vizzini, 2014 Cyclocybe aegerita |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Agaricus aegerita |
| Sinònims | |
El pollancró[1][2] (Cyclocybe cylindracea), també anomenat bolet d'arbre, bolet de pollanc, clopissa,[3] flota d'arbre i flota de pollancre,[2] és una flota que creix sobre fusta i estellicons preferentment d'espècies del gènere Populus i Salix.[4]


Morfologia
Bolets en flotes atapeïdes, sovint d'entre 10-20 exemplars; bolet de fins a 20 cm de diàmetre, de convex a aplanat; llisa, rugosa o arrugada radialment; superfície bru fosc de jove, pàl·lida en madurar fins gairebé blanca, però mantenint el centre sempre més fosc; marge irregular, fissurat radialment en envellir.
Làmines adnates o lleugerament decurrents; blanquinoses, més tard beix i finalment brunes
Cama llarga, que pot superar el diàmetre del barret; cilíndrica o lleugerament aprimada cap el peu; blanca; llisa però en envellir lleugerament esquamosa des de sota l'anell fins al peu; anell súper, membranós, blanc però es tenyeix interiorment de bru per les espores.
Carn ferma al barret, friable a la cama; de blanca a crema; dolça al tast, d'olor entre afruitada i vinassa[1][2][4]
Hàbitat
Comú; durant la primavera i des de la tardor a principis d'hivern, prefereix períodes frescals; des de l'estatge montà a la terra baixa i litoral; sobre fusta de planifolis, vius i morts, i estellicons; més sovint de pollancres i salzes, però també lledoner, figuera i arbres ornamentals en jardins i parcs[1][4][5]
Comentaris
L'espècie es va publicar com Cyclocybe aegerita en el Index Fungorum.[6] Aquest era el nom provisional previst inicialment. Posteriorment es va canviar a Cyclocybe cylindracea, però no va aparèixer així a Index Fungorum. Posteriorment es va esmenar en una segona publicació.[7] Per tant, Agrocybe aegerita i Cyclocybe aegerita són sinònims de Cyclocybe cylindracea, que és el nom prioritari[7]
Són semblants el socarrenc primerenc o pollancró primerenc (Agrocybe praecox) i el socarrenc arrugat (Agrocybe rivulosa). Ambdós tenen la carn amb olor i gust farinaci. El primer disposa de cordons miceliars blancs units al peu; el segon té la superfície del barret amb nombrosos plecs radials[4]
Comestibilitat
Comestible. Molt apreciat[2]
Cultiu

Es cultiva de manera dirigida sobre troncs de pollancre i salzes. També sobre substrats de serradures esmenades amb segó i esterilitzades.
Referències
- 1 2 3 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- 1 2 3 4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 14 octubre 2025].
- 1 2 3 4 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ «Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 30 novembre 2023].
- ↑ «Species Fungorum - Species synonymy». [Consulta: 30 novembre 2023].
- 1 2 Vizzini, Alfredo; Angelini, Claudio; Ercole, Enrico «Le sezioni Velatae e Aporus di Agrocybe sottogenere Aporus: rivalutazione del genere Cyclocybe Velen. ed un nuova specie». Bollettino della Associazione Micologica ed Ecologica Romana, 92, 2014, p. 21-38.
- ↑ Secció Micològica Museu Balear de Ciències Naturals. «Agrocybe aegerita». Arxivat de l'original el 15 d'octubre de 2014. [Consulta: 12 octubre 2014].
