Polydactylus approximans

Infotaula d'ésser viuPolydactylus approximans Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPolynemidae
GènerePolydactylus
EspèciePolydactylus approximans Modifica el valor a Wikidata
(Lay & Bennett, 1839)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Polynemus approximans (Lay & Bennett, 1839)
  • Polynemus californiensis (Thominot, 1886)[4]

Polydactylus approximans és una espècie de peix pertanyent a la família dels polinèmids.[5] Es troba al Pacífic oriental: des de la badia de Monterrey[6] (Califòrnia, Estats Units) -tot i que esdevé rar al nord de la Baixa Califòrnia-[7] fins a la regió de Callao (Perú). N'hi ha també un registre a les illes Galápagos.[8] [9][10][11][12][13][14][15][16][17][18] És inofensiu per als humans i forma part de llur dieta a nivell local.[19][20][8] És un peix marí, demersal i de clima subtropical (37°N-12°S, 122°W-77°W) que viu fins als 30 m de fondària a les aigües costaneres de fons sorrencs i fangosos. Les larves i els joves petits són pelàgics.[8][21][22] Es nodreix de cucs, crancs, gambes, cloïsses i, de vegades també, peixets (com ara, seitons).[23][24] A les illes Galápagos és depredat per caràngids i escòmbrids.[25] Les seues principals amenaces són la destrucció dels manglars, la contaminació aquàtica i el desenvolupament dels estuaris.[26]

Morfologia

Pot arribar a fer 36 cm de llargària màxima (normalment, en fa 20). Té 9 espines i 11-13 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 13-15 radis tous a l'anal. Té 24 vèrtebres. Té el cos gris sense ratlles ni taques. Té el llavi de la mandíbula inferior ben desenvolupat. El maxil·lar superior no està cobert d'escates. Té 6 filaments pectorals (el més llarg no arriba més enllà del nivell de l'extrem posterior de la base de l'aleta anal). La línia lateral es bifurca en arribar a les membranes de l'aleta caudal i s'estén als marges posteriors dels lòbuls superior i inferior de la susdita aleta. Posseeix bufeta natatòria.[8][27][28][29]

Referències

  1. ↑ Lacépède B. G. E., 1803. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 5. i-lxviii + 1-803 + index.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Lay, G. T. & Bennett, E. T., 1839. Fishes. Pp. 41-75, Pls. 15-23. A: The zoology of Captain Beechey's voyage... to the Pacific and Behring's Straits... in 1825-1828. Londres.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ Fitch, J.E. i R.J. Lavenberg, 1971 Marine food and game fishes of California. University of California Press. 179 p.
  7. ↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983.
  8. 1 2 3 4 «Polydactylus approximans» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  9. ↑ Amezcua-Linares, F., 1996. Peces demersales de la plataforma continental del Pacífico central de México. Inst. Cienc. del Mar y Limnol. UNAM, Comisión Nacional para el conocimiento y uso de la biodiversidad. Ciutat de Mèxic, 184 p.
  10. ↑ Barriga, R., 1991. Peces de agua dulce del Ecuador. Revista de Información técnico-científica, Quito, Equador, Politécnica, XVI(3):7-88.
  11. ↑ Beltrán-León, B.S. i R.R. Herrera, 2000. Estadios tempranos de peces del Pacífico Colombiano. República de Colombia, Ministerio de Agricultura y Desarrollo Rural, Instituto Nacional de Pesca y Acuicultura (INPA). Buenaventura-Colombia, vol. 1.
  12. ↑ Béarez, P., 1996. Lista de los peces marinos del Ecuador continental. Rev. Biol. Trop. 44(2):731-741.
  13. ↑ Escobar-Fernández, R. i M. Siri, 1997. Nombres vernáculos y científicos de los peces del Pacífico mexicano. Universidad Autónoma de Baja California, Sociedad Ictiológica Mexicana, A.C. Mexico.
  14. ↑ López-Peralta, R.H. i C.A.T. Arcila, 2002. Diet composition of fish species form the southern continental shelf of Colombia. Naga, WorldFish Center Q. 25(3&4):23-29.
  15. ↑ Ruiz-Ramírez, S., G. Lucano-Ramírez i J. Mariscal-Romero, 1997. Length-weight relationships of soft-bottom demersal fishes form Jalisco and Colima states, Mexico. Naga ICLARM Q. 20(3/4):62-63.
  16. ↑ Schneider, M., 1995. Polynemidae. Barbudos. P. 1386-1387. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  17. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  18. ↑ Tapia-García, M., C. Suárez-Núñez, G. Cercenares, L. Guevara, M.C. Macutil-Montes i M.C. García-Abad, 1998. Composición y distribución de la ictiofauna en la Laguna del Mar Muerto, Pacífico Mexicano. Rev. Biol. Trop. 46(2).
  19. ↑ CENAIM, 1992. A field guide to the edible fishes and shellfishes in coastal waters of Ecuador. Centro Nacional de Acuicultura e Investigaciones Marinas (CENAIM), l'Equador. 95 p.
  20. ↑ Motomura, H., 2004.
  21. ↑ Motomura, H., S. Kimura i Y. Iwatsuki, 2002.
  22. ↑ Motomura, H., 2004. Threadfins of the world (Family Polynemidae). An annotated and illustrated catalogue of polynemid species known to date. FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. Núm. 3. Roma, FAO, 117 p.
  23. ↑ Grove, J.S. i R.J. Lavenberg, 1997. The fishes of the Galápagos Islands. Stanford University Press, Stanford, 863 p.
  24. ↑ González, G.D. i L.A. Soto, 1988. Hábitos alimentícios de peces depredadores del sistema lagunar Huizache-Caimanero, Sinaloa, México. Inst. Cienc. del Mary Limnol. Univ. Nal. Autón. México 15(1)97-124.
  25. ↑ FishBase (anglès)
  26. ↑ Allen, G; Robertson, R; Rivera, R; Zapata, F. (2010). "Polydactylus approximans." 2010 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2010. [Consulta: 26 abril 2023]
  27. ↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston. 336 p.
  28. ↑ Jiménez Prado, P. i P. Béarez, 2004. Peces Marinos del Ecuador continental. Vol. 2: Guía de Especies. SIMBIOE/NAZCA/IFEA.
  29. ↑ Motomura, H., S. Kimura i Y. Iwatsuki, 2002. Revision of the threadfin genus Polydactylus (Perciformes, Polynemidae) from the eastern Pacific Ocean. Ichthyol. Res. 49(4):358-366

Bibliografia

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Motomura, H., 2004. Family Polynemidae (Rafinesque, 1815) threadfins. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (32):18.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs