Pont continental

El Istme de Panamà és un pont de terra l'aparició fa 3 milions d'anys va permetre el Gran Intercanvi Americà.
Evolució del Pont de Beríngia.
Mapa de Sahul i Sunda, terres emergides que han proporcionat ponts continentals en diversos punts del Plistocè

A l'entorn de la biogeografia, un pont continental[1] és un istme o també una connexió àmplia entre continents altrament separats per mars o oceans, el que va permetre a animals i plantes terrestres travessar i colonitzar noves terres.[2] Els ponts de terra poden ser creats per regressió marina, en què el nivell del mar va caure i exposa zones someres de poca profunditat, abans seccions submergides de la plataforma continental, o quan es van crear noves terres per la tectònica de plaques, o ocasionalment quan el fons del mar es va elevar a causa de la recuperació post-glacial després d'una glaciació.

Exemples destacats

Alguns exemples de ponts continentals són els següents:

La teoria dels ponts de terra

Al segle xix una sèrie de científics van observar similituds geològiques i zoològiques desconcertants entre zones molt distants entre si. Per resoldre aquests problemes, {{Cita| […]cada vegada que els geòlegs i paleontòlegs estaven davant d'una pèrdua per explicar les òbvies similituds transoceàniques de la vida que deduïen dels registres fòssils, esmolaven seus llapis i traçaven ponts continentals entre els continents apropiats.|Col2 = […] Whenever geologists and paleontologists were at a loss to explain the Obvious transoceànic similarities of life that they dedueix from the fossil records, they sharpened their Pencils and sketches land bridges between appropriate continents.|William R. Corliss[3]

El concepte va ser proposat per primera vegada pel geòleg suís-nord-americà Jules Marcou (1824-1898) en la seva obra Lettres sur les roches du Jura et leur distribution géographique dans les deux hémisphères.[4]

Alguns d'aquests hipotètics ponts de terra van ser els següents:[3]

  • Lemuria, a l'oceà Índic;
  • Archiboreis, a l'Atlàntic Nord;
  • Archatlantis, de les Antilles al Nord d'Àfrica;
  • Archhelenis, des de Brasil a Sud-àfrica;
  • Archigalenis, des d'Amèrica Central a través de Hawaii fins al nord-est d'Àsia;
  • Archinotis, des d'Amèrica del Sud a l'Antàrtida.

Aquesta teoria de ponts hipotètics va quedar obsoleta per la hipòtesi de la deriva continental que es va anar acceptant així com pel desenvolupament de la tectònica de plaques a mitjan segle xx.

Referències

  1. ↑ «pont». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «pont continental». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. 1 2 Corliss, 1970, capítol 5: "Up-and-Down Landbridges".
  4. ↑ Marcou, Jules. Lettres sur les roches du Jura et leur distribution géographique dans les deux hémisphères [Lletres sobre les roques de les muntanyes del Jura i llur distribució geogràfica en ambdós hemisferis] (en francès). París: F. Klincksieck, 1857.

Bibliografia

  • Corliss, William R. Mysteries Beneath the Sea [Misteris sota la mar] (en anglès). Nova York: Crowell, 1970. ISBN 978-0-690-57082-3.