Pont de Waterloo
 |
Per a altres significats, vegeu «Pont de Waterloo (desambiguació)». |
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (en) Waterloo Bridge  | ||||
| Epònim | batalla de Waterloo i Strand | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Pont de bigues de caixó, pont de bigues, pont de carretera i Zone 3 A road (en)  | ||||
| Arquitecte | Giles Gilbert Scott | ||||
| Enginyer estructural | John Rennie | ||||
| Obertura | 1945 18 juny 1817 | ||||
| Cronologia | |||||
| 1811 | inici de construcció | ||||
| 1937 | inici de construcció | ||||
| Característiques | |||||
| Material | granit | ||||
| Mesura | 24,5 ( ) × 381 ( ) × 71 ( ) m | ||||
| Travessa | Tàmesi | ||||
| Hi passa | Waterloo Road (en) | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Lambeth (Anglaterra) i Ciutat de Westminster (Anglaterra) | ||||
| Lloc | Londres | ||||
| |||||
| Monument classificat com a grau II* | |||||
| Data | 16 gener 1981 | ||||
| Identificador | 1275000 | ||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Metropolitan Board of Works (en) (1878–) | ||||
El pont de Waterloo és un dels ponts de Londres que creua el riu Tàmesi, localitzat entre els ponts de Blackfriars i de Hungerford. El seu nom commemora la victòria de les tropes angleses, holandeses i prussians a la batalla de Waterloo, a 1815. Gràcies a la seva ubicació estratègica en un revolt del riu, les vistes des del pont són molt destacades, cap a l'oest es pot contemplar Westminster, South Bank i el London Eye i cap a aquest la City de Londres i Canary Wharf .
Història
Primer pont
El primer pont que es va construir en aquest emplaçament va ser dissenyat entre 1809 i 1810 per John Rennie per a La Strand Bridge Company i es va inaugurar en 1817 com a pont de peatge. El pont de granit[1] tenia nou arcs, cadascun de 36,6 metres (120 peus) d'envergadura, separades per columnes dòriques dobles de pedra i tenia una longitud de 748,6 m (2.456 peus). Abans de la seva inauguració era conegut com el pont de Strand.
Segon pont
El London County Council va decidir demolir el pont i substituir-lo per una nova estructura que va ser dissenyada per Giles Gilbert Scott. Els enginyers de l'obra van ser Ernest Buckton i John Cuerel de Rendel Palmer i Tritton.
El nou pont va ser obert de manera parcial el dimarts, 11 de març de 1942 i es va acabar en 1945.[2] És l'únic pont sobre el Tàmesi que va patir danys per les bombes alemanyes durant la Segona Guerra Mundial.
Referències
- ↑ The granite came from quarries at Mabe in Cornwall; Mee, Arthur (1937) Cornwall. London: Hodder & Stoughton, p. 132
- ↑ Where Thames Smooth Waters Glide