Poppó de Metz

Plantilla:Infotaula personaPoppó de Metz
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mort1103 Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Metz
1090 – 1103
← Hermann – Adalbero IV (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic, bisbe Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansHeinrich II. von Laach Modifica el valor a Wikidata

Poppó o Popó fou bisbe de metz de 1090 a 1103.

Seria el net de Frederic de Luxemburg i el germà d'Enric del Llac, comte palatí del Rin.[1] Però l'existència de Thierry fill de Frederic de Luxemburg i pare d'Enric i Poppó resta molt incerta, i certs autors fan per exemple d'Enric del Llac, el fill d'Enric el Furiós mort el 1061[2]

Va entrar jove al clergat de la catedral de Trèveris.[1] de la que va esdevenir ardiaca.[3]

En el context de la lluita de les Investidures el seu nomenament a Metz fou l'ocasió d'un conflicte amb Enric IV el Sali. Segons certs autors Poppó i Burcard, grans prebosts de Trèveris, serien una sola i mateixa persona.[4] Per a altres es tracta de dos personatges diferents i Poppó no accedirà al tron episcopal fins al 1093, després que Burcard, que havia estat anomenat bisbe per Enric IV a la mort d'Hermann el 1090, hagués fracassat a imposar-se al càrrec.[5]

En la primera hipòtesi el competidor de Poppó, designat per Enric IV el 1090, no seria altre que Adalberó IV de Metz, que hauria succeït a Poppó sobre el tron episcopal el 1104.[6] El clergat messí que havia escollit Poppó, es va oposar a les pretensions de l'emperador i va aconseguir mantenir a aquest al seu front.[1] El papa va acceptar la seva elecció però va amenaçar de reordenar-lo diaca si es demostrava que havia estat ordenat per simonia d'Egilbert, arquebisbe cismàtic de Trêveris.[3]

Fou consagrat el 27 de març de 1093 pel bisbe Gebhard de Constança.[6]

El 1094 va reformar l'abadia d'Épinal.[1] Va consagrar igualment la parròquia de Saint-Gorgon.[7]

El 1095 va assistir al concili de Clermont.[1]

La seva autoritat era molt feble fora de la ciutat i el seu competidor Adalberó, sostingut per l'emperador germànic, va poder conservar el seu títol de bisbe de Metz i controlar una gran part del bisbat.[7] Durant el seu episcopat el bisbat fou amputat de les seves possessions al país de Lieja per Enric IV.[6]

Va morir el 1103.,[8] després d'haver estat probablement fet fora de la seva seu per Enric IV.[7]

Références

  1. 1 2 3 4 5 Dictionnaire général et complet des persécutions souffertes par l'Église…, Paul Belouino 1855
  2. ↑ L'art de vérifier les dates… p341 ed. Moreau et Yalade, 1819
  3. 1 2 Bonizo de Sutri, Urbain II et la comtesse Mathilde, d'après le Liber de vita christiana de Bonizo p285 Paul Fournier, Bibliothèque de l'école des chartes 1915 n°76
  4. ↑ La Chronique de Saint-Hubert, dite Cantatorium p166 Lambertus minor, Karl Hanquet editeur Librairie Kiessling et Cie, P. Imbreghts, successeur, 1906
  5. ↑ Dictionnaire de statistique religieuse pàg. 419-422, Jacques Paul Migne, 1851
  6. 1 2 3 Mémoires de l'Académie nationale de Metz p31 1832
  7. 1 2 3 Dictionnaire du département de la Moselle p315 Claude Philippe de Viville 1817
  8. ↑ Biographie du clergé contemporaine p423 Hippolyte Barbier, 1847