Port de Contreras

Plantilla:Infotaula indretPort de Contreras
Tipusport de muntanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaVillargordo del Cabriol (la Plana d'Utiel-Requena) i Minglanilla (província de Conca) Modifica el valor a Wikidata
 39° 32′ 00″ N, 1° 30′ 00″ O / 39.53333°N,1.5°O / 39.53333; -1.5

El port de Contreras és un pas de muntanya situat a la frontera entre el País Valencià i la província de Conca (Espanya), entre els municipis de Villargordo del Cabriol a la part valenciana i Minglanilla per la part castellanomanxega.

Geografia

Es tracta d'un punt estratègic històric des del punt de vista de les comunicacions entre el País Valencià i la Meseta castellana.[1] L'orografia accidentada que dibuixen les gorges del Cabriol han dificultat històricament les fluides comunicacions a les dues riberes del riu.

El Cabriol, que discorre encanonat entre les muntanyes de la serra de Mira i la serra del Rubial, ha suposat una vertadera frontera física pel que ací s'han construït infraestructures de tot tipus: de transport, comunicació, militars i energètiques.

Història

Les comunicacions entre els regnes de València i Castella en aquestes latituds han anat variant entre els passos de Vadocañas, el Pajazo o Contreras; tots tres en el paratge de les Gorges del Cabriol. La preferència o preeminència d'ús anava variant segons les necessitats i la idoneïtat de les infraestructures que anaven creant-se. Durant l'Edat Mitjana el pas més freqüent era a través del pont de Vadocañas (segle xvi), entre la Venta del Moro i Iniesta, per on transcorria la Canyada Real de la Manxa.[2] A la Baixa edat mitjana i durant l'Edat moderna va ser més utilitzat el pas del Pajazo que també comptava amb un pont, obra de Pere Comte, i disposava dels drets de pontaje, passatge i peatge.[3][4] No és fins al segle xvii quan la variant de Contreras comença a ser la més utilitzada i en el 1720 ja consta com a ruta oficial del servei postal real.[1]

La consolidació del pas de Contreras com a principal via de comunicació arribà amb la construcció de la carretera de las Cabrillas que uniria Madrid amb València. El tram de Contreras es va construir entre 1841 i 1851. L'enginyer, Lucio del Valle, projectà una via de gran qualitat amb un traçat en ziga-zaga amb nombroses revoltes, talussos, terrasses i ponts que salven el desnivell. Per al pas sobre el riu Cabriol es construí un gran pont de 90 metres de longitud i 33 metres d'alçada. Les obres feren ús de la mà d'obra procedent de la presó de Sant Agustí de València.[1][5]

La construcció de la presa i l'embassament de Contreras el 1974 va permetre renovar el traçat de la carretera, deixant de banda l'antiga carretera de las Cabrillas i donant pas a una nova variant, la de la Carretera Nacional N-3 que discorre per sobre de l'edifici de la presa.[6]

Amb la construcció de l'autovia A-3, que havia de salvar el port i l'embassament de Contreras, es construí un tunel i tres viaductes (de l'Embassament, de l'Istme i del barranc de la Vinya) finalitzats el 1998.[7] Deu anys més tard es va acabar un nou viaducte, aquest destinat al trànsit ferroviari de la línia d'alta velocitat AVE Madrid-València.[8][9]

El port de Contreras, com tot el paratge de les les Gorges, ha estat protagonista de diverses batalles durant les guerres de Independència, les Carlines o la Guerra Civil. Testimoni són les trinxeres de Contreras.[10] Al segle xix es promou la instal·lació a Espanya d'una nova tecnologia de comunicació: la telegrafia òptica. Al port de Contreras s'instal·là una torre de telegrafia òptica de la línia Madrid-València.

Vegeu també

Referències

  1. 1 2 3 de Dato, Pasquale; Hernández Navarro, Yolanda «Estrategias de recuperación y gestión del patrimonio histórica del puerto de Contreras» (en castellà). Revista Oleana. Cuadernos de cultura comarcal. Centro de Estudios Requenenses, n. 28, 2014 [Consulta: 28 març 2026].
  2. ↑ ValenciaBonita. «El Puente de Vadocañas, un rincón histórico del s. XVI en Valencia junto a una zona de baño» (en castellà), 12-07-2024. [Consulta: 28 març 2026].
  3. ↑ «¿Sabías qué? El histórico Puente del Pajazo | Ayuntamiento de Requena» (en castellà). [Consulta: 29 març 2026].
  4. ↑ «LA PUENTE DE PAJAZO: UN PASO CRUCIAL EN EL TRÁNSITO EN EL CAMINO REAL DE VALENCIA A CASTILLA. Autor: Ignacio Latorre Zacarés, comarcas». [Consulta: 29 març 2026].
  5. ↑ admin_bobal. «Puerto y puente de Contreras - Tierra Bobal» (en castellà), 13-06-2022. [Consulta: 28 març 2026].
  6. ↑ Pozuelo, J. «NACIONAL III. UNA RUTA HISTÓRICA: LA VARIANTE INACABADA DE CONTRERAS», miércoles, 18 mayo 2016. [Consulta: 27 març 2026].
  7. ↑ Moral, Juanjo García del «Un túnel y tres viaductos para salvar el embalse de Contreras» (en castellà). El País [Madrid], 03-12-1998. ISSN: 1134-6582.
  8. ↑ «El penúltimo paso de Contreras» (en castellà), 27-12-2008. [Consulta: 31 març 2026].
  9. ↑ «Paso sobre el Embalse de Contreras | Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible». [Consulta: 31 març 2026].
  10. ↑ ValenciaBonita. «Las Trincheras de Contreras: historia de tres guerras en el interior de Valencia» (en castellà), 18-07-2025. [Consulta: 28 març 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.