Postpalerinaceus
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Eulipotyphla |
| Família | Erinaceidae |
| Subfamília | Erinaceinae |
| Gènere | Postpalerinaceus Crusafont i Villalta, 1947 Postpalerinaceus |
| Espècies | |
| |
Postpalerinaceus és un gènere extint de mamífers eulipotifles de la família dels erinacèids que visqueren a Europa durant el Miocè superior. Se n'han trobat restes fòssils a Rudabánya (Hongria)[2] i els jaciments catalans de Can Llobateres, Can Poncic i Can Trullàs, tots al Vallès Occidental.[3] És considerat un membre conservador (des del punt de vista evolutiu) del llinatge d'Erinaceus.[4] Presenta diastemes de mida considerable, com els del mateix Erinaceus. Els caràcters de les dents no canviaren durant la seva existència.[5] El nom genèric Postpalerinaceus significa ‘després de Palerinaceus’.
Referències
- ↑ Crusafont Pairó i Gibert Clols, 1974, p. 1.
- ↑ Entrada «Postpalerinaceus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 15 abril 2026].
- ↑ Crusafont Pairó i Gibert Clols, 1974, p. 1 i 2.
- ↑ Thenius, 1969, p. 127.
- ↑ Crusafont Pairó i Gibert Clols, 1974, p. 2 i 3.
Bibliografia
- Crusafont Pairó, M.; Gibert Clols, J. «Nuevos datos sobre el género Postpalerinaceus del Vallesiense». Acta Geologica Hispanica, 9, 1, 1974, p. 1-3.
- Thenius, E. Phylogenie der Mammalia: Stammesgeschichte der Säugetiere (einschließlich der Hominiden) (en alemany). Walter de Gruyter & Co., 1969. DOI 10.1515/9783111646824. ISBN 9783111646824.