Potentilla inclinata
![]() | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Potentilleae |
| Gènere | Potentilla |
| Espècie | Potentilla inclinata Vill. Potentilla inclinata |
La Potentilla inclinata és una espècie de planta dins el gènere Potentilla i la família de les rosàcies, més aviat rara, però que es pot trobar en rostolls i vores de camins a la terra baixa mediterrànea dels Països Catalans: a la plana rosellonesa i comarques de Girona (Empordà, la Selva)[1]
Descripció
Planta perenne, vivaç, herbàcia, amb la soca llenyosa. És una herba molt variable que pot superar el mig metre d'alçada, amb les tiges floríferes terminals tomentoses i que porten nombroses flors grogues. Com totes les potentil.les, els estams i carpels són nombrosos i té un segon calze extern (calicle) amb segments linears-lanceolats, peluts per fora i de la mateixa llargada o una mica més curts que els sèpals normals. Els fruits són independents, constituït per un conjunt d'aquenis o núcules.
Pot confondre's amb la P.argentea que a més és més comuna però normalment no és tan robusta. Les fulles basals són palmaticompostes amb cinc folíols no tan profundament dentats (pinnatífids) però amb més dents, amb el marge no revolut (amb les vores no enrotllades vers la cara inferior), discolors: verds per la cara superior i coberts de pèls cresps blancs o de color gris a la cara inferior. Les tiges floríferes i els pecíols tenen major pilositat, amb pèls llargs més o menys patents.[1][2]
Hàbitat i distribució
La Potentilla inclinata té una àrea de distribució semblant a la P.argentea, encara que lleugerament més reduïda. És una planta distribuïda per l'hemisferi nord, principalment euroasiàtica però naturalitzada a Amèrica del Nord.[3] Viu principalment en vores de camins, prats de dall, rostolls. A la península ibèrica només s'ha trobat a les comarques de Girona (L'Empordà i la Selva).[2][4]
Taxonomia
Potentilla inclinata Vill. va ser descrita pel botànic dels Alps Dominique Villars, l'any 1788, a la seva obra "Histoire des plantes de Dauphiné". A la làmina 45 es pot veure el seu dibuix original.[5] Hi ha qui diu que podria tractar-se d'un tàxon originat per la hibridació de Potentilla argentea amb Potentilla erecta[1]
Referències
- 1 2 3 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.387-388. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- 1 2 Guillén Oterino, Antonio; Enrique Rico Hernández. «Potentilla» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ «Potentilla inclinata Vill.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Potentilla inclinata». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ Dominique Villars. «Histoire des plantes de Dauphiné» (en francès). Bibliothèque Dauphinoise. [Consulta: 23 gener 2026].




