Potentilla micrantha
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Potentilleae |
| Gènere | Potentilla |
| Espècie | Potentilla micrantha Ramond, 1805 Potentilla micrantha |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Potentilla sterilis var. micrantha
|
La fragassa de flor petita[1](Potentilla micrantha), és una espècie de planta, dins el gènere Potentilla i la família de les rosàcies. Viu en zones més o menys obertes de clima submediterrani i als Països Catalans la podem trobar en zones de muntanya: als Pirineus, Prepirineus, el Montseny i els Ports de Beseit[2]
Descripció
Planta perenne, vivaç, herbàcia, petita. Les tiges floríferes són terminals (apareixen al mig de la roseta, no lateralment), fan un mig pam d'alçada i són més curtes que les fulles basals. Com totes les potentil.les, els estams i carpels són nombrosos i té un segon calze extern (calicle) amb cinc segments lanceolats, una mica més curts que els sèpals normals. Els fruits són independents, constituït per un conjunt d'aquenis o núcules.
Quan no està florida ni en fruit, pot recordar vagament l'aspecte d'una maduixera silvestre: Les fulles basals són compostes,trifoliades, amb tres folíols obovats i regularment dentats gairebé en tot el seu contorn, tenen l'anvers de color verd (més aviat mat, no brillant com les de les maduixeres), lleugerament pilós, el revers una míca més pilós, amb un color més blanquinós. Les flors pentàmeres, són de color blanc (de vegades un xic rosades), solitàries o en inflorescencies poc nombroses (1 a 3). Però tenen els pètals més curts que els sèpals i el fruit (encara que sigui un poliaqueni com els de la maduixa) no és carnós. A més, tampoc té estolons llargs com les maduixeres. Un altre caràcter bastant definitori seria que la base dels sèpals, per dins, sol ser de color vermellós[1][2][3]
Es distingeix de P.sterilis per que els pedicels de les flors són més curts que les fulles i els pètals més curts que els sèpals i a més els estams tenen els seus filaments més amples i ciliats.[4]
Hàbitat i distribució
La fragassa de flor petita és un oròfit que viu als països del centre i sud d'Europa i també al nord d'Àfrica, normalment en muntanyes.[5] A la península ibèrica té una àrea de distribució disjunta, a diferents sistemes muntanyosos de la meitat nord. Viu principalment en prats poc o molt pedregosos i clarianes de bosc. Al vessant francès té la majoria de les poblacions als Pirineus i a la part est del país, incloent el departament dels Pirineus Orientals.[6] A Catalunya és més comuna al nord, als Pirineus axials, però davalla també a les serres prepirinenques fins a Collegats, els Rasos de Peguera o el Montseny. També s'ha trobat alguna població aïllada al massís dels Ports, sense haver trobat constància de que arribi al País Valencià.[7]
Observeu els pètals curts i (entremig) la base dels sèpals vermellosa.
Les flors no ultrapassen la llargada de les fulles basals.
exemplar no florit
si l'amplieu veureu els filaments dels estams amples i amb cilis.
Taxonomia
Potentilla micrantha Ramond ex DC. va ser descrita a França, pel naturalista i pirineista Louis Ramond de Carbonnières, el 1805.
Referències
- 1 2 Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.89. ISBN 9788492583249.
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.386. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ Guillén Oterino, Antonio; Enrique Rico Hernández. «Potentilla» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 20 gener 2026].
- ↑ «Potentilla micrantha» (en castellà). Atlas de la flora de Aragón. Herbario de Jaca. [Consulta: 20 gener 2026].
- ↑ «Potentilla micrantha Ramond ex DC.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ «Potentilla micrantha» (en francès). Tela botanica. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Potentilla montana». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 10 gener 2026].