Potentilla recta

Infotaula d'ésser viuPotentilla recta Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
TribuPotentilleae
GènerePotentilla
EspèciePotentilla recta Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Potentilla recta Modifica el valor a Wikidata

Potentilla recta és una espècie de planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies.

Descripció

És una planta molt pilosa, força robusta (és una de les poques potentil·les que pot arribar a fer gairebé un metre d'alçada). Tiges floríferes erectes de 10-50(-60) cm de longitud. Té les fulles alternes, digitades verdes palmades i amb 5-7 folíols, de serrades a pinnatisectes. Floreix a la primavera i estiu. Flors nombroses d'un color groc, disposades en una inflorescència en forma de cima, laxa, ramosa i bastant plana a la part superior; sèpals ovats-triangulars; 5 pètals de 6-12 mm, de color groc una mica pàl·lid, iguals o una mica més grans que els sèpals; com en totes les potentil·les els estams i carpels són nombrosos i té un segon calze extern (calicle) amb segment linears. Fruits independents, constituït per un conjunt d'aquenis.[1] La planta pot reproduir-se per llavors o vegetativament produint nous brots del càudex.

Distribució i hàbitat

Distribuïda per gran part de Europa. Introduïda a Gran Bretanya, Bèlgica, Finlàndia, Països Baixos, Noruega i Suècia.[2] Als Països Catalans només s'ha trobat a Catalunya en prats poc secs, erms i conreus, dins del domini del clima submediterrani.[3] Per un costat en indrets prop del litoral des de la plana del Rosselló al Barcelonès i Garraf i per altra banda penetra per la cara sud dels Pirineus en indrets de l'estatge montà, més o menys calents amb influència mediterrània (Ripollès, Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Sobirà)[4]

Taxonomia

Potentilla recta va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 1: 497, l'any 1753.[5]

Etimologia

  • Potentílla: nom genèric que deriva del llatí postclàssic potentilla, -ae de potens, -entis, potent, poderós, que té poder; llatí -illa, -illae, sufix de diminutiu-. Al·ludeix a les poderoses presumptes propietats tòniques i astringents d'aquesta planta.
  • recta: epítet llatí que significa "erecta".[6]

Sinonímia

  • Fragaria recta (L.) Crantz
  • Hypargyrium rectum (L.) Fourr.
  • Pentaphyllum rectum (L.) Nieuwl.
  • Potentilla acutifolia Gilib.
  • Potentilla cardiopetala Besser ex Ser.
  • Potentilla × cavarnana Prod n
  • Potentilla crassa Tausch ex Zimmeter
  • Potentilla erecta Maiden
  • Potentilla herbichii Bl>locki
  • Potentilla hirta auct. balcan.
  • Potentilla hirta var. nicolitiela (Prod n) Guşul.
  • Potentilla hirta var. pallida (Lag. ex Besser) Rouy & E.G.Camus
  • Potentilla hirta var. recta (L.) Ser.
  • Potentilla hirta subsp. recta (L.) Briq.
  • Potentilla hirta var. rubens DC.
  • Potentilla hirta var. zlatiborensis Nov k
  • Potentilla × honoratae Bl>locki
  • Potentilla leucotricha (Borb s) Zimmeter
  • Potentilla macrophylla Schur
  • Potentilla × nicolitiela Prod n
  • Potentilla pallens Moench
  • Potentilla pallida Lag. ex Besser
  • Potentilla pseudopallida Siegfr.
  • Potentilla pseudopilosa Porcius
  • Potentilla recta var. obscura (Willd.) W.D.J.Koch
  • Potentilla recta var. pilosa (Willd.) Ledeb.
  • Potentilla recta subsp.recta
  • Potentilla recta var. semilaciniosa Borb s
  • Potentilla recta var. sulphurea (Lam.) DC.
  • Potentilla recta var. sulphurea (Lam.) Lapeyr.
  • Potentilla recta subsp. sulphurea (Lam.) J v.
  • Potentilla recta subsp. tuberosa (J.Wolff ex Borb s) So¢
  • Potentilla recta var. varnensis (Velen.) Th.Wolf
  • Potentilla semilaciniosa (Borb s) Borb s
  • Potentilla sulfurea Lam.
  • Potentilla sulphurea Lam.
  • Potentilla sulphurea f. perglandulosa G yer ex J v.
  • Potentilla tenuirugis Pomel
  • Potentilla transcaspia (Th.Wolf) Lipsky
  • Potentilla tuberosa J.Wolff
  • Potentilla tuberosa J.Wolff ex Borb s
  • Potentilla varnensis Velen.
  • Potentilla velenovskyi Hayek

Referències

  1. ↑ Luceño Garcés, M. Flores de Gredos. Ávila:Caja de Ávila, 1998. ISBN 84-930203-0-3.
  2. ↑ Polunin, O. Guía fotográfica de las flores silvestres de España y de Europa. Barcelona:Omega, 1989. ISBN 84-282-0857-3.
  3. ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.378-396. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
  4. ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Potentilla recta». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 10 gener 2026].
  5. ↑ «Potentilla recta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 12 gener 2015].
  6. ↑ recta a Epítetos Botánicos

Bibliografia

  1. Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Pittosporaceae through Connaraceae). 9: 1–496. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (editors) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.