Pou d'Ordins
| Tipus | cova  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Abella de la Conca (Pallars Jussà) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.320 m | |||
| Material | Calcari del Campanià | |||
| Itinerari | 25 m. | |||
| Desnivell | - 7 m. | |||
| Història | ||||
| Període | Sense vestigis històrics | |||
| Data de descobriment o invenció | 1966 | |||
El Pou d'Ordins és un pou natural del terme d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà, a prop de l'extrem oest del terme, limítrof amb Conca de Dalt (antic terme d'Hortoneda de la Conca.
Està situat a Ordins, a 1.320 m d'altitud, al vessant nord-oest de la Roca de Monteguida, al sud-oest de la Collada del Trumfo. Pertany a la partida d'Ordins.
Amb una boca estreta, d'1,5 per 1,75 m., fa una forta rampa de baixada d'uns 7 metres que mena a una sala oval, aproximadament de 18 per 25 metres quadrats, amb formacions litogèniques al sostre, parets i terra. Segons alguns testimonis, havia servit algun cop per a encabir-hi ramats d'ovelles durant les tempestes. Fins a 300, se n'hi havien recollit.[1]
Etimologia
En aquest cas, el mot comú pou és utilitzat com a sinònim d'avenc, sobretot per la verticalitat d'aquesta cavitat subterrània i la dificultat de penentrar-hi. La segona part del topònim és a causa del nom del lloc on es troba, la partida d'Ordins.
Referències
- ↑ Borràs et alii, 1978.
Bibliografia
- BORRÀS I XAVIER, J., MIÑARRO I URRESTARAZU, J. M. i TALAVERA I GARCIA, F. Catàleg espeleològic de Catalunya (el Pallars Jussà). Barcelona: Poliglota, tècnica i documentació, 1978. Sense ISBN
- DE VALLES, Jordi. "Pou d'Ordins". Dins Catàleg Espeleològic de Catalunya. Volum I. Alta Ribagorça. Pallars Jussà. Pallars Sobirà. Vall d'Aran. Barcelona: Espeleo Club de Gràcia, 2008. Sense ISBN.