Pouteria caimito
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Font de | abiu (en)  |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Sapotaceae |
| Gènere | Pouteria |
| Espècie | Pouteria caimito Radlk., 1882 Pouteria caimito |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Achras caimito |
Pouteria caimito és una espècie de planta amb flors del gènere Pouteria dins la família de les sapotàcies (Sapotaceae). És una planta nativa d'Amèrica Central i del les zones tropicals d'Amèrica del Sud.[1]
Descripció
És un arbre perennifoli amb làtex que acostuma a fer entre 5 i 25 metres d'alçada. Les fulles tenen una forma que varia entre oblongues, obovades i el·líptiques, són verdes, peciolades, d'aspecte coriaci, amb l'àpex agut i es disposen de manera alternada. Les flors són petites, hermafrodites i apareixen en grups de 2 a 5 a les axil·les de les fulles, el calze consta de 4 sèpals d'uns 5mm de llarg, la corol·la és un tub cilíndric d'uns 5 mm de llarg amb 4 o 5 lòbuls d'uns 2 mm, inicialment és de color verdós i més tard esdevé blanca o crema. L'androceu és format per 4 estams lliures inserits prop de la base del tub de la corol·la i s'alternen amb quatre estaminodis, els filaments són blancs i coronats per anteres amb dues teques. Al gineceu el carpel consisteix en un ovari súper i un estil coronat amb un estigma amb quatre lòbuls. El fruit és una baia verda que esdevé groga a la maturitat, la forma oscil·la entre el·lipsoidal, globosa o rodona, sovint apuntada a l'àpex. Acostuma a fer entre 6 i 10 cm de diàmetre, la seva pell és gruixuda i conté làtex, la polpa és translúcida, mucilaginosa i dolça. Conté entre una i quatre llavors el·lipsoidals, d'uns 3 cm de llarg per 1,5 cm d'ample.[2][3]
Taxonomia
Aquest tàxon va ser descrit originalment l'any 1802 al tercer volum de l'obra Flora Peruviana, et Chilensis pels botànics espanyols Hipólito Ruiz López (1754-1815) i José Antonio Pavón (1754-1844) amb el nom d'Achras caimito.[4][5] Posteriorment diversos autors el van anar canviant de gènere, vegeus els sinònims homotípics, fins que l'any 1882 el botànic alemany Ludwig Adolph Timotheus Radlkofer (1829-1927), al seu article Zusätze über einige neue oder kritische, im Vorausgehenden berührte Arten und Gattungen der Sapotaceen publicat a la revista Sitzungsberichte der mathematisch-physikalischen Classe der Königlichen Bayerischen Akademie der Wissenschaften zu München, va considerar que havia de ser al gènere Pouteria.[6][7]
Sinònims
Els següents noms científics són sinònims de Pouteria caimito:[1]
- Sinònims homotípics
- Achras caimito Ruiz & Pav.
- Caleatia caimito (Ruiz & Pav.) Mart. ex Steud.
- Guapeba caimito (Ruiz & Pav.) Pierre
- Labatia caimito (Ruiz & Pav.) Mart.
- Lucuma caimito (Ruiz & Pav.) Roem. & Schult.
- Pouteria caimito var. typica Baehni
- Sinònims heterotípics
- Achras guapeda Casar.
- Guapeba lasiocarpa (Mart.) Pierre
- Guapeba laurifolia Gomes
- Guapebeira brasiliensis Steud.
- Guapebeira laurifolia Gomes
- Labatia lasiocarpa Mart.
- Labatia reticulata Mart.
- Lucuma lasiocarpa (Mart.) A.DC.
- Lucuma laurifolia (Gomes) A.DC.
- Lucuma laurifolia var. reticulata (Mart.) A.DC.
- Lucuma temare Kunth
- Pouteria caimito var. laurifolia (Gomes) Baehni
- Pouteria lasiocarpa (Mart.) Radlk.
- Pouteria laurifolia (Gomes) Radlk.
- Pouteria leucophaea Baehni
- Pouteria temare (Kunth) Aubrév.
- Richardella temare (Kunth) Pierre
Usos
El fruit és comestible cru i en forma de iogurts i gelats, té propietats medicinals com antiinflamatori, antidiarreic, etc.
Referències
- 1 2 «Pouteria caimito (Ruiz & Pav.) Radlk.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 novembre 2025].
- ↑ Lim, 2013, p. 130-131.
- ↑ Morton, 1987, Abiu.
- ↑ «Achras caimito Ruiz & Pav.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ Ruiz i Pavón, 11802, p. 18.
- ↑ «Pouteria caimito (Ruiz & Pav.) Radlk.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ Radlkofer, 1882, p. 312.
Bibliografia
- Lim, T. K.. Edible Medicinal and Non-Medicinal Plants (en anglès). vol. 6, Fruits. Springer, 2013. ISBN 978-94-007-5627-4.
- Morton, Julia F. «Star Apple». A: Curtis F. Dowling. Fruits of warm climates (en anglès). Miami: Florida Flair Books, 1987, p. 406–418. ISBN 0-9610184-1-0.
- Ruiz López, Hipólito; Pavón, José Antonio. Flora Peruviana, et Chilensis, sive, Descriptiones et icones plantarum Peruvianarum, et Chilensium, secundum systema Linnaeanum digestae, cum characteribus plurium generum evulgatorum reformatis (en llatí). vil. 3, 1802.
- Radlkofer, Ludwig Adolph Timotheus «Zusätze über einige neue oder kritische, im Vorausgehenden berührte Arten und Gattungen der Sapotaceen» (en alemany). Sitzungsberichte der mathematisch-physikalischen Classe der Königlichen Bayerischen Akademie der Wissenschaften zu München [Múnic], vol. 12, n. 3, merç 1882, p. 309-344.
Enllaços externs
- The Abiu Arxivat 2010-03-27 a Wayback Machine.
- Abiu Growing in the Florida Home Landscape Julia F. Morton