Pròtasi
Pròtasi (del grec antic πρότασις : tensió cap endavant "es refereix a :
- la primera part d'un drama o d'un poema narratiu, en la qual es presenten els personatges i es deixa conèixer llur caràcter.
- en poesia, la primera part d'una isocoli ;
- la primera part d’una oració simple, o primera oració d’una oració composta, el significat de la qual es completa per l'apòdosi.
Prosòdia
El període consta de dues parts : la introducció o pròtasi, que crea la tensió : aquesta arriba al seu punt àlgid amb l'accent o acme ; aleshore l'apodosi la resol .
- Per exemple, en l'Horaci de Corneille, vers el 1140 (relat de Valère) :
- I el seu traspàs, de Roma, estableix la potència. (Et son trépas, de Rome, établit la puissance). es pot distingir clarament
- pròtasi ascendent I el seu traspàs, que culmina amb :
- l'acme (indicat entre cometes) de Roma
- després l'apòdosi descendent : estableix la potència.
Notes i referències
Annexos
Articles connexos
- Isocolia
- Clímax
- Apòdosi
- Anacrusi
- Desinència
Bibliografia
- Van Gorp, Dirk Delabastita, Georges Legros, Rainier Grutman, et alii. Dictionnaire des termes littéraires. Honoré Champion, 2005, p. 533. Dtl. ISBN 978-2745313256.