Pray the Devil Back to Hell

Infotaula de pel·lículaPray the Devil Back to Hell
Fitxa
DireccióGini Reticker Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAbigail Disney Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBlake Leyh Modifica el valor a Wikidata
FotografiaKirsten Johnson Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena7 novembre 2008 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Temadona Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLibèria Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpraythedevilbacktohell.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1202203 TMDB: 37514 FilmAffinity: 328985 Rottentomatoes: m/pray_the_devil_back_to_hell Allmovie: v447099 AFI: 64725 Modifica el valor a Wikidata

Pray the Devil Back to Hell és un documental estatunidenc de 2008 dirigit per Gini Reticker i produït per Abigail Disney. La pel·lícula es va estrenar en el Festival de cinema de Tribeca de 2008, on va guanyar el premi al Millor Documental.[1] La pel·lícula es va estrenar a cinemes de Nova York el 7 de novembre del 2008. Va tenir un ingrés brut acumulat a tot el món de $ 90,066.[2]

La pel·lícula documenta el moviment per la pau anomenat Women of Liberia Mass Action for Peace. La treballadora social Leymah Gbowee va aconseguir mobilitzar les dones fartes de la situació de guerra, gana i inseguretat a Libèria. El moviment es reunia cada dia al mercat de peix, on es manifestaven i cantaven. Leymah Gbowee va reunir dones cristianes i musulmanes de Monròvia, Libèria, per organitzar protestes no violentes. Vestides de blanc per a simbolitzar la pau, dia a dia es sumaven més dones fins convertir-se en la força política que va obligar al president Charles Taylor i als rebels a iniciar negociacions per la pau a Ghana.[3]

El moviment va portar a l'elecció d'Ellen Johnson Sirleaf com a presidenta. Libèria es va convertir en la primera nació africana amb una dona presidenta. La pel·lícula s'ha utilitzat com una eina de promoció en zones de postconflicte com Sudan, mobilitzant a dones africanes per a demanar pau i seguretat.

Sinopsi

Un grup de dones a Libèria, a iniciativa de Leymah Gbowee, es van reunir per reflexionar accions que acabessin amb la guerra civil. Van començar amb protestes al mercat de peix, per on passava cada dia el vehicle presidencial. Van compartir les seves idees amb les dones musulmanes que també es van sumar i, poc a poc, van aconseguir que milers de dones, incloses dones desplaçades internes, afegissin la seva veu i presència al mercat de peix. Armades amb samarretes blanques van exigir la pau pel seu país.[3]

Asatu Bah Kenneth que també apareix al documental va ser Ministra Adjunta d'Administració i Seguretat Pública del Ministeri de Justícia de Libèria. També va ser presidenta de la Libèria Female Law Enforcement Association. Inspirada pel treball de la iniciativa de pau de dones cristianes, va formar l'Organització de Dones Musulmanes de Libèria per a treballar per la pau.[4][5]

Treballant juntes, més de 3.000 dones cristianes i musulmanes van mobilitzar els seus esforços i, com a resultat, les dones van poder aconseguir la pau a Libèria després d'una guerra civil de 14 anys i van ajudar a portar al poder a la primera dona cap d'estat del país.

Títol

El títol de la pel·lícula s'extreu de la declaració de Gbowee sobre Taylor i els rebels. Tots dos bàndols eren suposadament religiosos. Els rebels freqüentaven mesquites, mentre que Taylor afirmava ser un cristià devot que, segons Gbowee, podia "resar al diable perquè sortís de l'infern". Per tant, era responsabilitat de les dones d'aquesta coalició interreligiosa resar al diable (de la guerra) de retorn a l'infern.[3]

Elenc

En ordre alfabètic

  • Janet Johnson Bryant, com ella mateixa
  • Etweda Cooper, com ella mateixa
  • Vaiba Flomo, com ella mateixa
  • Leymah Gbowee, com ella mateixa
  • Asatu Bah Kenneth, com ella mateixa
  • Etty Weah, com ella mateixa

Premis

  • Festival de Cinema de Tribeca 2008 - Millor documental
  • Festival de Cinema de Jackson Hole 2008 - Guanyador del premi Cowboy - Premi a l'elecció del públic
  • Silverdocs 2008 - Premi Testimoni
  • Festival de cinema de Traverse City 2008 - Premi especial del jurat a la realització de pel·lícules de no ficció
  • 2008 Heartland Film Festival - Premi Crystal Heart a la millor pel·lícula documental
  • 2008 St. Louis International Film Festival - Millor documental en la categoria interreligiosa
  • Premi My Mitjana 2008 del Festival My Hero
  • Festival de Cinema Tri Continental 2009 - Premi del jurat a la millor pel·lícula
  • Festival Internacional de Cinema de Palm Springs 2009: una de les millors seleccions del festival
  • Festival Internacional de Cinema de Santa Bàrbara 2009 - Premi de justícia social per a documental
  • Cinema per la Pau 2009 - Premi Cinema per la Pau de la Justícia
  • 2009 Festival Internacional de Drets Humans One World, Praga - Premi Rudolf Vrba en el Concurs Dret a Saber
  • Festival de Cinema de Dones 2009, Brattleboro, VT - El millor de Fest
  • Premi Wilbur 2009 - Documental de cinema de 2009
  • Festival de pel·lícules que importen de 2009 - Papallona Daurada
  • 2009 I Will Tell Film Festival - Premi Ndinadsawapanga
  • Festival Internacional de Cinema de Buffalo 2009 - Premi del públic: Millor documental

Dones de Libèria

Com a resultat de la Primera Guerra Civil Liberiana de 1989 a 1996 i la Segona Guerra Civil Liberiana de 1999 a 2003 i durant els períodes posteriors al conflicte, les dones liberianes van ser desplaçades i van haver de fer front a la mort de membres de la seva família, violència sexual, a més dels reptes econòmics i socials en situació de guerra. L'esforç de recuperació ha estat dirigit per dones liberianes contra la violència sexual amb una força de pau de les Nacions Unides composta exclusivament per dones, entrenades en sofisticades tàctiques de combat i armament, control de multituds i torbes i contrainsurgencia. En 2009, les dones constituïen el 15 per cent de la força policial nacional de Libèria.[6][7][8]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Tribeca Film - Home - Award Winners 2008». Arxivat de l'original el 2009-03-03. [Consulta: 8 març 2009].
  2. ↑ «Pray the Devil Back to Hell (2008)». Box Office Mojo. [Consulta: 25 febrer 2026].
  3. 1 2 3 «Pray the Devil Back to Hell». [Consulta: 26 maig 2026].
  4. ↑ «UNMIL – Misión de las Naciones Unidas en Liberia» (en espanyol europeu). unmil.org. Arxivat de l'original el 2011-10-05. [Consulta: 3 maig 2018].
  5. ↑ «United Nations Radio». Arxivat de l'original el 25 de febrero de 2012. [Consulta: 4 maig 2021].
  6. ↑ «Liberian women occupy front lines of war on sexual violence | WORLDFOCUS» (en anglès). , 15-04-2009 [Consulta: 3 maig 2018].
  7. ↑ «Liberia: Female Peacekeepers Empower Women to Participate in National Security». , 19-03-2010 [Consulta: 3 maig 2018].
  8. ↑ «Indian women peacekeepers hailed in Liberia» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2018].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.