Preiecta
| Biografia | |
|---|---|
| Família | |
| Cònjuge | Areobind  |
| Mare | Vigilància |
| Germans | Justí II Marcel (germà de Justí II) |
Preiecta (en grec: Πραιέκτα) era germana de l'emperador Justí II i neboda de Justinià I.
Biografia
Preiecta era filla de Dulcidi i Vigilància, germana de l'emperador Justinià I. Era germana del posterior emperador Justí II (r. 565-578) i del patrici Marcel.[1]
Inicialment es va casar amb el patrici Areobind, un senador de noble llinatge.[2] El 545, com que la situació a l'Àfrica s'havia descontrolat després de la mort de Salomó i el seu substitut, Sergi, es va mostrar incompetent, Areobind, tot i que no tenia experiència militar prèvia, hi va ser enviat amb una petita força.[3]
Areobind va ser nomenat comandant conjunt amb Sergi, però els dos generals no es van posar d'acord, amb resultats previsiblement desastrosos per a l'esforç imperial. Les forces imperials van ser severament derrotades a la batalla de Tàcia, tot i que van aconseguir matar el rebel Etotzes. Després d'això, Sergi va ser rellevat i Areobind va ser instal·lat en el seu lloc.[4][5] Aviat, però, (març de 546) va ser assassinat en un motí militar liderat per Guntaric, el dux Numidiae. Preiecta i la seva cunyada havien estat enviades a un monestir fortificat a Cartago, però quan Guntaric va prendre el control de la ciutat, van ser expulsades d'allà. Guntaric, que probablement tenia la intenció de casar-se amb Preiecta, la va mantenir sota arrest domiciliari però la va tractar bé.[5][6]
Després de l'assassinat de Guntaric a mans d'Artàban al maig i la restauració del domini imperial, Preiecta el va recompensar amb una gran suma de diners i es va prometre amb ell. Un cop va tornar a Constantinoble, Artàban la va seguir, però l'emperadriu Teodora va descobrir que ja estava casat i va prohibir la unió.[5][7] Furiós per aquest afer, es va implicar en una conspiració fallida per enderrocar l'emperador Justinià a finals del 548.[8]
Preiecta es va casar amb Joan, fill de Pompeu i net d'Hipaci,[9] un matrimoni que va tenir lloc entre el 546 i el 548.[10]
Una filla seva, Flàvia Preiecta, es va casar amb Apió II, un membre de la poderosa família egípcia dels Apions
Referències
- ↑ Martindale, Jones & Morris 1992.
- ↑ Martindale, Jones & Morris 1992, p. 107, 1048.
- ↑ Martindale, Jones & Morris 1992; Bury 1923.
- ↑ Martindale, Jones & Morris 1992, p. 108.
- 1 2 3 Bury 1923.
- ↑ Martindale, Jones & Morris 1992, p. 1048.
- ↑ Martindale, Jones & Morris 1992, p. 127–128, 1048.
- ↑ cf. Bury 1923; Martindale, Jones & Morris 1992.
- ↑ Martindale, Jones i Morris, 1992, p. 665.
- ↑ Martindale, Jones & Morris 1992, p. 664, 1049.
Bibliografia
- Bury, John Bagnell (1923) [1889]. History of the Later Roman Empire: From Arcadius to Irene (395 A.D. to 800 A.D.). Vol. II. New York, New York and London, United Kingdom: Macmillan & Company Limited.
- Martindale, John Robert; Jones, Arnold Hugh Martin; Morris, J., eds. (1992). The Prosopography of the Later Roman Empire. Vol. III: A.D. 527–641. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-20160-5.