Premi Alan Paton

Premi Alan Paton

Tipus	premi literari
Epònim	Alan Paton
Vigència	1989  -
Estat	Sud-àfrica

El Premi Alan Paton és un premi literari sud-africà que es lliura anualment, des del 1989, a la millor obra de no-ficció. Patrocinat pel diari de Johannesburg Sunday Times, els guanyadors representen als millors escriptors contemporanis sud-africans, que produeixen obres que mostren: compassió; elegància en l'escriptura; il·luminadors de la veritat, especialment aquells que són nous, delicats, de moda i mostren les cares del poder; i, finalment, moral i intel·lectualment íntegres.^[1]

El premi reb el seu nom de l'escriptor sud-africà Alan Paton, autor de Cry, The Beloved Country.

El premi s'atorga conjuntament amb el The Sunday Times Fiction Prize; aquests dos distintius són anomenats col·lectivament The Sunday Times Literary Awards.

• 2017 – Greg Marinovich per Murder at Small Koppie: The Real Story of the Marikana Massacre^[2]
• 2016 – Pumla Dineo Gqola per Rape: A South African Nightmare^[3]
• 2015 – Jacob Dlamini per Askari: A Story of Collaboration and Betrayal in the Anti-Apartheid Struggle^[4]
• 2014 – Max du Preez per A Rumour of Spring: South Africa after 20 Years of Democracy^[5]
• 2013 – Redi Tlhabi per Endings and Beginnings^[6]
• 2012 – Hugh Lewin per Stones against the Mirror^[7]
• 2011 – Ronnie Kasrils per The Unlikely Secret Agent
• 2010 – Albie Sachs per The Strange Alchemy of Life and Law^[8]
• 2009 – Peter Harris per In a Different Time^[9]
• 2008 – Mark Gevisser per Thabo Mbeki - The Dream Deferred
• 2007 – Ivan Vladislavic per Portrait with Keys
• 2006 – Atorgat conjuntament a^[10]

• Edwin Cameron per Witness to AIDS
• Adam Levin per AidSafari

• 2005 – Jonny Steinberg per The Number^[10]
• 2004 – Pumla Gobodo-Madikizela per A Human Being Died That Night^[10]
• 2003 – Jonny Steinberg per Midlands^[10]
• 2002 – Jonathan Kaplan per The Dressing Station^[10]
• 2001 – Henk van Woerden per A Mouthful of Glass^[10]
• 2000 – Anthony Sampson per Mandela: The Authorised Biography^[10]
• 1999 – Atorgat conjuntament a^[10]

• Antjie Krog per Country of My Skull
• Stephen Clingman per Bram Fischer: Afrikaner Revolutionary^[10]

• 1998 – John Reader per Africa: A Biography of a Continent^[10]
• 1997 – Charles van Onselen per The Seed is Mine^[10]
• 1996 – Margaret McCord per The Calling of Katie Makanya^[10]
• 1995 – Nelson Mandela per Long Walk to Freedom^[10]
• 1994 – Breyten Breytenbach per Return to Paradise^[10]
• 1993 – Tim Couzens per Tramp Royal^[10]
• 1992 – Thomas Pakenham per Scramble for Africa^[10]
• 1991 – Albie Sachs per Soft Vengeance of a Freedom Fighter^[10]
• 1990 – Jeff Peires per The Dead Will Arise^[10]
• 1989 – Marq de Villiers per White Tribe Dreaming^[10]

• Llista de guardonats Arxivat 2009-02-26 a Wayback Machine. a The Sunday Times (anglès)