Premi Driehaus
| Epònim | Richard Driehaus |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | premi d'arquitectura |
| Història | |
| Creació | 2003 |
| Patrocinador | Richard Driehaus |
El Premi Richard H. Driehaus d'Arquitectura Clàssica va ser establert l'any 2003 per la Fundació Richard Driehaus, i es presenta anualment a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Notre Dame d'Indiana, EUA, en honor a un arquitecte que hagi contribuït substancialment al camp de l'arquitectura clàssica i tradicional.[1]
Premi Driehaus
El Premi Richard H. Driehaus, de la Universitat de Notre Dame d'Indiana es confereix a un arquitecte viu, l'obra del qual representi els principis de l'arquitectura i l'urbanisme clàssics i tradicionals a la societat contemporània, i causi un impacte cultural, ambiental i artístic positiu i durador. És presentat anualment per l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Notre Dame. Coincidint amb el lliurament del Driehaus, el Premi Henry Hope Reed s'atorga a un individu que, treballant en àrees alienes a l'arquitectura, hagi impulsat el cultiu de la ciutat tradicional, la seva arquitectura i el seu art mitjançant l'escriptura, la planificació i la promoció.
El jurat, compost per personalitats destacades del camp de la cultura i l'arquitectura, realitza les seves deliberacions en una ciutat significativa pel seu entorn arquitectònic. La seva reunió de cara al premi del 2010 es va celebrar a Washington DC el novembre del 2009.
A més de Richard H. Driehaus, el jurat d'arquitectes i docents notables inclou Adele Chatfield-Taylor (presidenta de l'American Academy de Roma), Robert Davis (desenvolupador i cofundador de Seaside, Florida), Paul Goldberger (crític d'arquitectura per a la revista The New Yorker), Léon Krier (guanyador, teòric i practicant inautural del Premi Driehaus), Michael Lykoudis (Francis i Kathleen Rooney Dean de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Notre Dame) i David M. Schwarz (director de David M · Schwarz Architects, SA).[2]
Història
L'any 2003, Richard H. Driehaus, el fundador i president de l'empresa Driehaus Capital Management, de Chicago, va establir el programa de guardons, recorrent a la Universitat de Notre Dame per la seva fama de pionera en la incorporació dels ideals de l'arquitectura tradicional i clàssica en el desenvolupament urbà modern.
L'any 2007, el Sr. Driehaus va anunciar que augmentaria les dotacions anuals dels premis Richard H. Driehaus i Henry Hope Reed a un total combinat de 250 000 dòlars nord-americans.[3] Els dos premis suposen el reconeixement més significatiu del classicisme a l'edificació contemporània.
Premiats
Els premiats han estat:[4]
| Any | Premiat | País |
|---|---|---|
| 2003 | Léon Krier | |
| 2004 | Demetri Porphyrios | |
| 2005 | Quinlan Terry | |
| 2006 | Allan Greenberg | |
| 2007 | Jaquelin T. Robertson | |
| 2008 | Andrés Duany i Elizabeth Plater-Zyberk | |
| 2009 | Abdel-Wahed El-Wakil | |
| 2010 | Rafael Manzano Martos | |
| 2011 | Robert AM Stern | |
| 2012 | Michael Graves | |
| 2013 | Thomas H. Beeby | |
| 2014 | Pier Carlo Bontempi | |
| 2015 | David M. Schwarz | |
| 2016 | Scott Merrill | |
| 2017 | Robert Adam | |
| 2018 | Marc Breitman & Res Breitman-Jakov | |
| 2019 | Maurice Culot | |
| 2020 | Ong-ard Satrabhandhu | |
| 2021 | Sebastian Treese | |
| 2022 | Rob Krier | |
Referències
- ↑ Dame, Marketing Communications: Web // University of Notre. «Driehaus Prize // School of Architecture // University of Notre Dame» (en anglès). [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Pier Carlo Bontempi Named 2014 Driehaus Laureate - Jury». ArchDaily. [Consulta: 29 març 2014].
- ↑ Driehaus at Notre Dame SoA - Together, the $200,000 Driehaus Prize and the $50,000 Reed Award represent the most significant recognition for classicism in the contemporary built environment.; retained March 6, 2014
- ↑ «Driehaus Prize Recipients». University of Notre Dame School of Architecture. Arxivat de l'original el 2022-10-07. [Consulta: 11 febrer 2016].
Enllaços externs
- «The Richard H. Driehaus Prize». Pàgina oficial del Premi Richard H. Driehaus Prize. The University of Notre Dame. [Consulta: 30 novembre 2009].