Premi Senior Whitehead

Premi Senior Whitehead

Tipus	guardó tipus de premi
Epònim	Henry Whitehead
Part de	Awards of the London Mathematical Society (en)
Estat	Regne Unit
Conferit per	Societat Matemàtica de Londres

El Premi Senior Whitehead de la London Mathematical Society (LMS) s'atorga ara en anys senars en memòria de John Henry Constantine Whitehead, president de la LMS entre 1953 i 1955. El premi s'atorga a matemàtics que resideixin normalment al Regne Unit l'1 de gener de l'any corresponent. Els criteris de selecció inclouen el treball, la influència o el servei a les matemàtiques, o el reconeixement dels talents docents en el camp de les matemàtiques.^[1] Els guanyadors anteriors dels principals premis o medalles de LMS no poden optar a la nominació.^[2] Els matemàtics de qualsevol camp poden optar a aquest premi.^[3][4]

La Societat Matemàtica de Londres es va fundar el 1864. L'esposa d'Augustus De Morgan, escrivint després de la seva mort, va descriure com es va fundar la Societat Matemàtica de Londres: Va ser l'any 1864 que el Sr. Arthur Cowper Ranyard i George De Morgan (fill d'Augustus De Morgan) estaven discutint problemes matemàtics durant un passeig pels carrers, quan els va sorprendre que seria molt agradable tenir una societat a la qual es poguessin portar descobriments matemàtics i on es poguessin debatre coses com la Societat Astronòmica. Els joves van acordar que això es proposaria i que George demanaria al seu pare que assumís la presidència a la primera reunió.^[5][6]

En una reunió preliminar per discutir la creació de la Societat el 7 de novembre de 1864, es va escollir el nom de "Societat Matemàtica de Londres". Aquest no era el primer nom que s'havia proposat, que era "Societat Matemàtica de la Universitat de Londres". De Morgan va proposar inicialment que el nom fos "University College Mathematics Society", però després, considerant que seria sensat aspirar a una membresía més àmplia, va proposar "London Mathematical Society". De fet, aquesta reunió de novembre de 1864 havia de ser la primera reunió pròpiament dita de la Societat, però De Morgan estava malalt i no hi va poder assistir. La presidència d'aquesta reunió preliminar va ser assumida per T.A. Hirst, es va acordar el nom de la Societat i la data de la primera reunió pròpiament dita es va fixar per al 16 de gener de 1865. A la reunió del 16 de gener de 1865, celebrada a la University College de Bloomsbury, al nord del centre de Londres, la presidència la va assumir Augustus De Morgan, que va pronunciar el primer discurs en què va establir els objectius i les pràctiques de la Societat.^[7]

A aquesta reunió van assistir 27 matemàtics, als quals se'ls van unir 43 més com a membres durant el primer any de la Societat. Cayley, Clifford, De Morgan, Hirst, Maxwell, Salmon, Smith, Spottiswoode i Sylvester s'hi havien unit a finals de 1865. Els sis primers presidents de la Societat es troben entre els nou matemàtics que acabem d'enumerar. Excepte De Morgan, que va rebutjar ser nomenat membre de la Royal Society, tots els presidents de la London Mathematical Society han estat membres de la Royal Society of London. La Societat es va expandir ràpidament i es va allunyar de la seva base inicial a la University College. En els dos anys posteriors a la fundació de la Societat, aquesta es va traslladar a Burlington House, Piccadilly, ocupant una habitació a les instal·lacions de la Royal Astronomical Society. És clar que ja hi havia una connexió amb la Royal Astronomical Society, ja que aquesta societat havia absorbit anteriorment la Spitalfields Mathematical Society. La Societat va guanyar ràpidament estatus internacional i, dos anys després de la seva fundació, el 1867, va instituir una categoria de membre estranger honorari. El primer d'aquests membres va ser Chasles. Des de la seva fundació, la Societat va decidir que publicaria una revista, les Actes de la Societat Matemàtica de Londres.^[8]

Entre la primera reunió, el gener de 1865, i el novembre de 1866, s'havien presentat 37 ponències. Tanmateix, el nombre de membres havia augmentat ràpidament i el cost de distribuir les Actes als membres hauria estat massa car si s'haguessin publicat tots els articles. Per reduir costos només es van publicar onze dels 37 articles. Les pressions financeres van continuar sobre la jove Societat, en gran part causades per l'elevat volum de papers que rebia. Només una donació de 1.000 lliures de Rayleigh el 1874 va permetre que la Societat assolís una bona situació financera.^[9]

La quantitat i la qualitat dels articles publicats a les Actes va ser impressionant, amb més de 900 articles publicats el 1900. La Societat Matemàtica de Londres va establir premis prestigiosos des del principi de la seva existència. Un cop les finances ho van permetre, la Societat va començar a concedir la Medalla De Morgan. Es va atorgar cada tres anys, i el primer premi va ser atorgat a Cayley el 1884. Els següents guardonats van ser Sylvester (1887), Rayleigh (1890), Klein (1893), Roberts (1896) i Burnside (1899).^[10]

Font:^[11]