Premis Pompeu Fabra
| Tipus | guardó  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Pompeu Fabra i Poch | ||
| Vigència | 2008 - | ||
| Freqüència | biennal | ||
| Estat | Espanya | ||
| Conferit per | Generalitat de Catalunya | ||
| Format per | |||
Premi Pompeu Fabra de comunicació i noves tecnologies Premi Pompeu Fabra a la trajectòria professional, científica o cívica Premi Pompeu Fabra a la incorporació a la comunitat lingüística catalana Premi Pompeu Fabra a la projecció i difusió de la llengua catalana Premi Pompeu Fabra de l'àmbit socioeconòmic Premi Pompeu Fabra al voluntariat lingüístic | |||
| Lloc web | gencat.cat… | ||
Els Premis Pompeu Fabra són uns guardons biennals atorgats per la Generalitat de Catalunya a les persones, entitats, empreses i organitzacions que contribueixen en la projecció social de la llengua catalana,[1] i, des de 2010, de la llengua occitana, en qualsevol punt del domini lingüístic.[2]
La creació dels premis data del 28 d'octubre de 2008, mitjançant una ordre vicepresidencial, i va a càrrec de la Secretaria de Política Lingüística, per mitjà del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.[1] Un dels objectius dels premis és fomentar l'acció de la societat civil en l'impuls del català, i de l'occità, en els sectors de regulació privada.[1] L'adquisició del premi no comporta l'ingrés d'una dotació econòmica, sinó d'un bust de Pompeu Fabra fet de bronze, obra de l'escultor Manuel Cusachs,[3] en el cas català, i d'un bust de Robèrt Lafont, de les mateixes característiques i fet pel mateix autor, en el cas del premi occità.[2]
Els premis consten de sis categories temàtiques (comunicació i noves tecnologies; àmbit socioeconòmic; projecció i difusió de la llengua catalana; trajectòria professional, científica o cívica; incorporació a la comunitat lingüística catalana, i voluntariat lingüístic, des de l'edició de 2012),[1] així com una categoria especial per la defensa, projecció i promoció de l'occità.[2]
Historial
Premi Pompeu Fabra
| Edició | Any | Comunicació i noves tecnologies | Àmbit socioeconòmic | Projecció i difusió del català | Trajectòria professional, científica o cívica | Incorporació a la comunitat lingüística | Voluntariat lingüístic |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| I | 2008 | Fundació puntCAT | Grup Bon Preu | Till Stegmann | Aina Moll | Saoka Kingolo | - |
| II | 2009 | Galetes Trias | Patrizio Rigobon | Isabel-Clara Simó | Giovanni CastroNota 1 | - | |
| III | 2010 | VilaWeb | Moritz | Bernat Lesfargues | Albert Jané | Celia Angulo | - |
| IV | 2012 | Amical Wikimedia | Grup Taurus | Paul Preston | Joan Veny | Pius Alibek Hermez | Hospital Sant Jaume d'Olot |
| V | 2014 | Núvol | Establiments Viena | Manel | Joan Melià | Ileana Belfiore | Projecte Rossinyol. Universitat de Girona i Fundació Servei Solidari |
| VI | 2016[4] | Softcatalà | Casa Ametller | Anglo-Catalan Society | Jordi Carbonell | Liz Castro | Punt de Referència |
| VII | 2018[5] | Associació de Publicacions Periòdiques en Català | König | Associació d'Editors en Llengua Catalana | Mila Segarra i Jordi Mir | Halldór Már Stefánsson | Ramon Rom Sagristà |
| VIII | 2020[6] | Canal Malaia | FilminCAT | Txarango | Lídia Pons i Joan Julià-Muné | coral Canta amb el cor, del CNL de Reus | Blanca Serra |
| IX | 2022[7] | Paraulògic i el portal de recursos lingüístics de l'IEC | Fibracat | Carla Simón | Miquel Strubell (post mortem) | Shazra Javed | Jordi Esteban |
| X | 2024[8] | AMIC, Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació | llibreria Drac Màgic | Dagoll Dagom
Edicions Camacuc |
Isidor Marí Mayans | Míchel Sánchez | Aire Nou de Bao
Isidre Pérez i Edo |
Premi Robèrt Lafont
| Edició | Any | Defensa, projecció i promoció de l'occità |
|---|---|---|
| I | 2010 | Pèire Bec |
| II | 2012 | Felip Gardy |
| III | 2014 | Jacme Taupiac |
| IV | 2016 | Fondacion Musèu Etnologic dera Val d'Aran |
| V | 2018[5] | Georg Kremnitz |
| VI | 2020 | Frederic Vergés Bartau |
| VII | 2022[7] | Xavier Lamuela i Lissa Escala |
| VIII | 2024[8] | Fredo Valla |
Premi Pompeu Fabra anterior
Hi havia hagut un Premi Pompeu Fabra anterior, acordat, entre d'altres, per l'Institut d'Estudis Catalans per tercera vegada el 1973 al filòleg britànic Max Woodfield Wheeler.[9]
Notes
Nota 1: Giovanni Castro fou un ciutadà colombià que feia 10 anys que residia a Catalunya quan va establir el rècord de permanència al programa Bocamoll de TV3.[10]
Referències
- 1 2 3 4 Secretaria de Política Lingüística - Premis Pompeu Fabra, Generalitat de Catalunya (consulta: 26-12-09).
- 1 2 3 Secretaria de Política Lingüística - Premis Pompeu Fabra, Generalitat de Catalunya (consulta: 5-11-10).
- ↑ Premis Pompeu Fabra, Blogspot.com - Gazophylacium (consulta: 26-12-09).
- ↑ «Jordi Carbonell, Liz Castro, Softcatalà i Casa Ametller guanyen els Premis Pompeu Fabra 2016». Ara, 8 abril 2016 [Consulta: 8 abril 2016].
- 1 2 «La consellera de Cultura presideix la cerimònia de lliurament dels VII premis Pompeu Fabra i del V Premi Robèrt Lafont». Generalitat de Catalunya, 23-10-2018. Arxivat de l'original el 2018-10-24. [Consulta: 24 octubre 2018].
- ↑ «Canal Malaia guanya un Premi Pompeu Fabra». Núvol, 04-12-2020.
- 1 2 «Carla Simon, Fibracat TV, Paraulògic i el portal de recursos de l'IEC, principals guardonats dels Premis Pompeu Fabra 2022, que atorga el Departament de Cultura». Govern.cat, 05-12-2022. [Consulta: 6 desembre 2022].
- 1 2 «Míchel, l'entrenador madrileny del Girona, reconegut amb el premi Pompeu Fabra per parlar en català», 13-12-2024. [Consulta: 20 desembre 2024].
- ↑ XLIVè Cartell de premis i de borses d'estudi, Institut d'Estudis Catalans, 1973, pàgina 30
- ↑ Google i Isabel-Clara Simó, entre els guardonats amb els Premis Pompeu Fabra pel seu impuls i defensa del català, Avui, 21 de desembre 2009 (consulta: 26-12-09).