Priorat de Souvigny
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Priorat | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Souvigny (França) | |||
| ||||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 4 abril 2001 | |||
| Identificador | PA00093300 | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 17 juliol 1926 | |||
| Identificador | PA00093300 | |||
| Lloc web | souvigny-sanctuairedelapaix.com | |||
Souvigny formalment Saint-Pierre-et-Saint-Paul, és un antic priorat al comú de Souvigny, al departament de l'Alier, al cor de l'antiga província del Borbonès. A l'edat mitjana Souvigny era una de les cinc cases filles més grans de la poderosa abadia de Cluny a Borgonya. Souvigny posseïa moltes parròquies i petits priorats, dels quals recaptava ingressos a la regió del Bourbonnais i fins i tot més enllà, com ara Mars-sur-Allier i Champvoux al Nivernais. El priorat pertanyia a la diòcesi de Clermont, a la província de Bourges. Primer va ser conegut com el Priorat de Saint-Pierre de Souvigny, després com el Priorat de Saint-Mayeul de Souvigny i finalment com a Saint-Pierre de nou.
Història
Al segle X Aimar, senyor de Borbó i lloctinent del duc d'Aquitània, va donar part de les seves terres a l'abadia de Cluny. Entre els s. X i XI es va fundar un monestir en aquest lloc. Unes dècades més tard, dos il·lustres abats de Cluny, Maiol i Odiló, hi finiren els seus dies i hi foren sebollits. Per aquest fet el priorat esdevingué un lloc de pelegrinatge, que fins i tot el rei de França Hug Capet visità el 996 després de la mort del seu amic Maiol el 994. L'església va ser reconstruïda per acollir el creixent nombre de fidels que el visitaven, seguint el model de Cluny III. Aleshores comprenia dos transseptes, un cor i un deambulatori, i tres torres. Els ducs de Borbó van decidir establir-hi la seva necròpoli ducal. L'edifici es va enriquir amb capelles i les seccions superiors van ser reconstruïdes. L'església presenta una volta de creueria i un cor. Va ser consagrada el 1063 per Sant Pere Damià, aleshores legat a França.
El 1097, durant la seva visita a Souvigny, el papa Urbà II confirmà amb una butlla papal la possessió de l'església de Marigny a Bernard, el quart prior de Souvigny. Aquesta possessió va ser confirmada per segon cop, el 20 de febrer del 1152, mitjançant butlla papal. Al segle XII, havent esdevingut un poderós priorat, els senyors de Borbó hi feren construir les seves tombes.[1] El 1393 els visitadors de la província van ordenar al prior que obligués el cantor a instruir els nens.[2]
El seu declivi va començar al segle XVI amb la seva gestió comendatària . Durant la Revolució, els darrers monjos van ser expulsats i l'església va ser saquejada. El 1790, el comú va comprar el priorat i el va vendre a particulars.[1]
L'església prioral va ser retornada al culte el 1852 i classificada com a monument històric per arrêté del 5 d'agost del 1919.
Els decrets de classificació del lloc com a monument històric afecten les restes de l'abadia (des del 1926) i tot el priorat (des del 2001) [3]
El 19 de setembre del 2015 la casa de Borbó va celebrar l'onzè centenari de la seva fundació a Souvigny. Hi van assistir més de 450 persones, entre elles el príncep Lluís de Borbó i molts borbons de les branques d'Espanya, Sicília i Luxemburg [4]
Santuari de la pau
Des de l'època medieval, aquest lloc ha estat un lloc de pelegrinatge degut als dos abats de Cluny que hi són enterrats. Després de la Revolució Francesa i la destrucció de la tomba dels abats el 1793, i fins a l'arribada d'una nova comunitat de monjos ( la Comunitat de Saint-Jean) el 1991, el priorat-santuari va romandre com una simple església parroquial. El 2003 l'església del priorat va ser proclamada santuari romànic important d'Alvèrnia. El Camí de Sant Jaume va ser renovat. La diòcesi, que havia mantingut durant molt de temps el priorat, va decidir invertir encara més per allotjar pelegrins i turistes.[5]
Després de la marxa d'aquesta comunitat el 2013, Laurent Percerou, el nou bisbe de Moulins, va reprendre el pelegrinatge als sants abats Maiol i Odiló el 2016. Uns 2.000 pelegrins assistiren a aquesta primera trobada, entre aquests bisbes, abats, comunitats religioses i molts fidels.[6] Laurent Percerou hi va fundar un centre diocesà d'art, cultura i fe. L'any següent, el 2017, va declarar aquest santuari Santuari de Pau, en fidelitat a la profunda vocació d'Odiló de Mercœur [7] En efecte, aquest era un gran viatger i home de caritat, i establí el 2 de novembre com a Dia de Tots Sants. Va ser un pacificador enmig de la violència feudal de l'any 1000 i un promotor de la Treva de Déu.
Arquitectura i arts sumptuàries
Del conjunt subsisteixen l'església prioral, restes del claustre i la sala capitular, així com les tombes dels borbons conservades als braços del doble transsepte.[1]

Església prioral
L'església prioral, amb el seu doble transsepte i les seves dobles naus, és testimoni dels estils romànic i gòtic. L'estructura és romànica (parets laterals, etc.) però la volta és gòtica. La façana també va ser reconstruïda en període gòtic, tot i conservant els dos campanars romànics que la coronaven. Aquest priorat va permetre que l'estil borgonyó es desenvolupés a les nombroses esglésies romàniques del país de Souvigny gràcies a la seva afiliació a la poderosa abadia de Cluny.
L'església amida 84 metres de llargada; la volta arriba als 17 metres.
En aquesta església es va trobar un pilar esculpit que va rebre el nom de Zodíac de Souvigny.[8] Aquest pilar romànic presenta un calendari amb les tasques agrícoles del mes corresponents als signes del zodíac. Es pot veure al museu de Souvigny.
La nau va ser restaurada entre el 2006 i el 2008. Les efígies jacents de Maiol i Odiló de Cluny, enterrats a l'església però la tomba dels quals fou profanada durant la Revolució Francesa, foren reconstruïdes el 2009 a partir de fragments trobats durant les excavacions de principis dels anys 2000.[9] Ara descansen sobre una llosa de pedra contemporània sobre una volta calada on s'exposa un sarcòfag merovingi.
Els vitralls del cor daten del 1438. Una part fou destruïda per una explosió a principis del 1918.[9]
A la dreta del creuer del transsepte, la chapelle Vieille presenta una volta pintada de principis segle XV. Conté en un mausoleu les efígies jacents de Lluís II de Borbó i Anna d'Alvèrnia, així com una sepultura de Crist del segle XVI.[9]
A la chapelle Neuve (capella nova), construïda entre 1453 i 1457 per Jean Poncelet, es troba la tomba esculpida per Jacques Morel. Carles I de Borbó i la seva esposa, Agnès, així com figures il·lustres de la regió borbonès com ara Pere II de Borbó i Anna de Beaujeu.[10]
La sagristia està pintada amb frescos del segle XVIII.
Marc de la nau.
Campanes de la torre nord després de la restauració.
Orgue
El 1783 el constructor d'orgues del rei François-Henri Clicquot, va fer construir un orgue . Aquest orgue acompanya els serveis religiosos i és objecte de nombrosos esdeveniments musicals, sobretot durant les jornades musicals de tardor [11] Dues associacions treballen per mantenir-lo i promoure la seva influència. Souvigny Festival (organitzador de les jornades musicals de la tardor) i l'AOCS, fundat el 2018 [12] El famós orgue barroc està catalogat com a monument històric des del 1975 [13]
Claustre
El claustre fou remodelat el 1432. Avui dia només queden les cinc crugies de la galeria occidental. A la paret sud de l'església, encara es poden veure les mènsules renaixentistes que sostenien l'estructura de la teulada d'una part del claustre. Al costat oposat de la secció supervivent del claustre, encara s'hi conserven els darrers vestigis de la sala capitular.[14]
Jardí
El jardí de Souvigny és una barreja d'estils de jardí francès i medieval. Per evocar el passat vitivinícola de la regió, s'han plantat vinyes al fons del jardí (per al vi de Saint-Pourçain). Hi ha 220 rosers de diverses varietats, plantes medicinals i aromàtiques i espècies rares. Des de la gran escala, els visitants poden admirar tot el jardí, on la font serveix com a punt focal.[15]
La porteria
Aquesta part del priorat data d'un període en què els priors volien modernitzar la seva residència. La porteria, amb la seva petita cúpula central corbada i les finestres de mansarda arrodonides, és un exemple típic de l'arquitectura de l'època de Lluís XIV.[10]
Orgue construït per François-Henri Clicquot el 1783, catalogat com a monument històric. 
La porteria. 
Vista del claustre. 
L'església prioral.
Propietats, ingressos
(llista no exhaustiva)
- Priorats
- Priorat de Saint-Patrocle, a Colombier, comprat a l' abadia de Saint-Martin d'Autun, al segle XII ;
- Priorat de Saint-Martin de Chantenay-Saint-Imbert[16]
- Priorat de Notre-Dame de Mars-sur-Allier[17]
- Priorat de Montempuis[18]
- priorat de Champvoux[19]
- Esglésies i rectories
- L'església parroquial de Marigny: l'església primitiva va desaparèixer a finals del segle XI per donar pas a l'església actual, situada sota l'advocació de Saint-Pourçain i dependent de la parròquia del priorat benedictí de Souvigny.
Priors
Des de la donació d'Aymar l'any 910 fins al segle X, Souvigny fou governat directament pels abats de Cluny. Més tard el monestir esdevingué priorat, però la data exacta és desconeguda. El primer prior registrat és Guy de Macon. Probablement va ser prior entre 1078 i 1095, segons el Llibre d'aniversaris del priorat de Souvigny.[20]
(llista no exhaustiva)
- 1097 Dom Bernard [21]
- 1424 a 1454 Dom Cholet. Farà renovar el claustre.
- 1639 : Dom Séverin de Lanchy (originari de Péronne).
Monjos i figures famoses
- Maiol
- Odiló
- Hug Capet
- Urbà II
- Geoffroy d'Amboise, prior de Souvigny de 1508 a 1518 i abat de Cluny de 1510 a 1518.

Jean de Borbó, fill natural de Lluís I de Borbó i la seva segona esposa, Agnès de Chaleugisants. 
Carles I i Agnès de Borgonya - figures jacents . 
Lluís II de Borbó i Anna de Forez - figures jacents. 
Sant Maiol i Sant Odiló, abats de Cluny - efígies jacents .
Notes i referències
- 1 2 3 Guide du patrimoine en France. Éditions du patrimoine - Centre des monuments nationaux, 2022, p. 22. ISBN 978-2-7577-0695-4.
- ↑ Dom G. Charvin. Statuts, chapitres généraux, et visites de l'Ordre de Cluny. De Boccard, 1969, p. 333.
- ↑ Prieuré bénédictin de Souvigny, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
- ↑ Olivier Vidal «Les Bourbons fêtent leur onzième centenaire dans l'Allier». France Info, septembre 2015 [Consulta: 20 setembre 2015].
- ↑ Christiane Keller et Daniel-Odon Hurel. Mayeul, 4ème abbé de Cluny, un homme de foi, d'audace et d'humilité, an mil (en francès). Diocèse de Moulins, Souvigny - Sanctuaire de la Paix, 2019, p. 80. ISBN 978-2-9564402-4-6.
- ↑ Keller, Christiane. Guide spirituel de Souvigny: son sanctuaire, ses chemins. Salvator, 2022. ISBN 978-2-7067-2256-1.
- ↑ «À Souvigny, la paix a son sanctuaire». La Croix, 19-08-2018. ISSN: 0242-6056 [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ Voir sur www.lieux-insolites.fr.
- 1 2 3 «Souvigny, fille de Cluny, met en valeur son patrimoine - La Tribune de l'Art». La Tribune de l'Art. [Consulta: 29 maig 2015].
- 1 2 Marie-Claire Ricard. Les plus beaux villages d'Auvergne. Éditions Sud Ouest, 2010, p. 11. ISBN 978-2-8177-0056-4.
- ↑ «Souvigny Festival». souvigny-festival.com. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «L'association» (en anglès). Amis de l'Orgue Clicquot de Souvigny AOCS. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ Orgue de tribune : buffet d'orgue, a la base de dades Palissy, del Ministeri de Cultura francès.
- ↑ Cloître de Souvigny
- ↑ «Jardin du prieuré de Souvigny». Comité des Parcs et Jardins de France. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ Archives départementales de la Nièvre: 1.Q.860. Dîmes, ventes des biens, traitements et pensions (Chantenay-Saint-Imbert), 1790-1791.
- ↑ Archives départementales de la Nièvre, sous-série 1.Q. 861. Dîmes et soumissions des biens (Mars-sur-Allier), 1790.
- ↑ Archives départementales de la Nièvre, sous-série 1.Q. 862. Dîmes et soumissions des biens (Saint-Parizé-en-Viry), 1790-an XI.
- ↑ «Patrimoine de la commune». Champvoux. Mairie de Champvoux. [Consulta: 6 gener 2022].
- ↑ M.Fazy. Le Livre des anniversaires du prieuré de Souvigny, 1937, p. 63.
- ↑ Léon Cote. Moines Ducs à Souvigny. Nouvelles Éditions Latines, 1966.
Bibliografia
- Ochier, Docteur. Congrès archéologique de France. 21e session. Moulins. 1854. Paris: Société française d'archéologie, 1855, p. 272-297.
- Augustin Vayssière «Chapiteaux romans de l'église de Souvigny». Annales bourbonnaises, 1, 1887, p. 385-387.
- A. Bertrand; L. B. D. «Mémoire sur les sépultures des seigneurs et ducs de Bourbon à Souvigny, Bessay et Champaigue (Allier)». Bulletin revue. Société d'émulation et des beaux-arts du Bourbonnais, 1894, p. 149-162.
- Pierre Flament «Souvigny. Notes préliminaires à une histoire de la ville et du prieuré». Société d'émulation du Bourbonnais. Lettres, sciences et arts, 17, 1909, p. 333-349.
- Deshoulières, François. «Souvigny. Église du prieuré». A: Congrès archéologique de France. 80e session. Moulins et Nevers. 1913. Paris: Société française d'archéologie, 1916, p. 182-220.
- Henri Stein «Jean Poncelet, architecte du duc de Bourbon, et la chapelle neuve de Souvigny». Bulletin Monumental, 79, 1920, p. 85-99. Stein.
- Louis Bréhier «L'église romane de Souvigny et les dates de sa construction». Revue Mabillon, 12, 45, 1-1922, p. 1-12., remarques sur cet article par François Deshoulières «Les dates de l'église de Souvigny». Revue Mabillon, 12, 46-47, avril-juillet 1922, p. 143-145.
- Marcel Génermont «Le « Martelage du ventre » sur un chapiteau de Souvigny». Bulletin de la Société d'émulation du Bourbonnais (lettres, sciences et arts), 38, 1935, p. 160-170.
- Max Fazy. Livre des anniversaires du prieuré de Souvigny. Crépin-Leblond imprimeur-éditeur, 1937, p. 64 (Curiosités bourbonnaises). Fazy.
- Deshoulières, François. «Souvigny». A: Congrès archéologique de France. 101e session. Dans l'Allier. 1938. Paris: Société française d'archéologie, 1939, p. 115-152.
- François Larroque «Souvigny. Les origines du prieuré». Revue Mabillon, 58, 240, avril-juin 1970, p. 1-24.
- Dupont, Jean. «Souvigny». A: Nivernais Bourbonnais roman. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque, 1976, p. 185-193 (la nuit des temps (45)). «planches 69 à 90»
- Vergnole, Éliane. «L'ancienne priorale Saint-Pierre de Souvigny». A: Congrès archéologique de France. 146e session. Bourbonnais. 1988. Paris: Société française d'archéologie, 1992, p. 399-431.
- Xavier Kawa-Topor, « Le calendrier de Souvigny », Muséart, no 73, août 1997
- Neil Stratford. La frise monumentale romane de Souvigny. Ville de Souvigny, 2002, p. 168., compte-rendu par Laurence Cabrero-Ravel «La frise monumentale romane de Souvigny. Souvigny, ville de Souvigny, 2002». Bulletin Monumental, 162, 3, 2004, p. 221-222.
- Marc-Édouard Gautier «Les aménagements liturgiques de la prieurale de Souvigny et les tombeaux des saints abbés de Cluny, Mayeul et Odilon». Bulletin Monumental, 162, 2, 2004, p. 67-85.
- Pascale Chevalier «Les tombeaux et les monuments funéraires médiévaux des saints abbés Mayeul et Odilon de Cluny». Hortus artium medievalium, 10, 2004, p. 119-132.
- Pascale Chevalier; Arlette Maquet «Les fouilles des tombeaux des saints abbés de Cluny, Mayeul et Odilon et les pèlerinages à Souvigny». Bulletin monumental, 162, 2, 2004, p. 87-100. DOI: 10.3406/bulmo.2004.1601.
- Pascale Chevalier; Sébastien Bully; Morana Čaušević-Bully; Mathias Dupuis; Laurent Fiocchi «La priorale Saint-Pierre de Souvigny (Allier), étude archéologique de la nef, première tranche» (en francès). Bulletin du centre d'études médiévales d'Auxerre | BUCEMA, 11, 2007, p. 71-77. DOI: 10.4000/cem.1087. ISSN: 1623-5770.
- Pascale Chevalier; Sébastien Bully; Morana Čaušević-Bully; Mathias Dupuis; Laurent Fiocchi «La priorale Saint-Pierre de Souvigny (Allier) : étude archéologique de la nef, seconde tranche» (en francès). Bulletin du centre d'études médiévales d'Auxerre | BUCEMA, 12, 2008. DOI: 10.4000/cem.6382. ISSN: 1954-3093..
- Bruno Phalip. Souvigny : la priorale et le prieuré. Somogy, 2012, p. 216 (Cahiers du Patrimoine). ISBN 978-2-75720610-2., 260 ill.
- Damien Martinez «Les premiers monastères d’Auvergne à la lumière de la documentation textuelle et archéologique (s. V-X): état de la question : Les fondations d'époque carolingiennes : Souvigny». Bulletin du centre d'études médiévales d'Auxerre | BUCEMA, Hors-série 10, 2016. DOI: 10.4000/cem.14484. ISSN: 1961-8875.
Vegeu també
Enllaços externs
- Llista de cartularis adscrits al priorat de Saint-Pierre-et-Saint-Paul de Souvigny .
- Souvigny - Sanctuaire de la Paix - Site officiel.
- Prieurale Saint-Pierre-et-Saint-Paul de Souvigny Belleseglises.com
- Corpus architecturae religiosae europeae (CARE) - Souvigny : priorale Saint-Pierre.
- Orgues de France. L'històric orgue Clicquot del priorat.
- Les Amis de l'Orgue Clicquot de Souvigny. Association loi de 1901

