Pristis pectinata

Infotaula d'ésser viuPristis pectinata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNen perill crític Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreRhinopristiformes
FamíliaPristidae
GènerePristis
EspèciePristis pectinata Modifica el valor a Wikidata
Latham, 1794 Pristis pectinata Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Pristis acutirostris (Duméril, 1865)
  • Pristis annandalei (Chaudhuri, 1908)
  • Pristis granulosa (Bloch & Schneider, 1801)
  • Pristis leptodon (Duméril, 1865)
  • Pristis megalodon (Duméril, 1865)
  • Pristis pectinatus (Latham, 1794)[1]
Distribució
Modifica el valor a Wikidata
Peix serra a l'aquàrium de Shanghai
Pristis pectinata vist per sota

Pristis pectinata és una espècie de peix cartilaginós batoïdeu pertanyent a la família Pristidae.[2]

Descripció

  • El mascle fa 760 cm de llargària màxima,[3] tot i que la mitjana és de 550.
  • Pes màxim: 350 kg.[4]
  • Cos aplanat i aletes pectorals en forma d'ales.
  • La boca és situada ventralment i els ulls dorsalment.
  • La serra representa, aproximadament, el 25% de la longitud total del cos, és més ampla a la seua base i les dents són espaiades, més amples que llargues, i esmolades, tot i que esdevenen romes amb el pas del temps.[5]
  • Aleta caudal gran, obliqua i sense lòbul inferior.[6]
  • Ambdues mandíbules tenen entre 10 i 12 fileres de dents: la superior té entre 88 i 128 dents i la inferior 84-176. Són arrodonides i esmolades.[5]
  • Color gris fosc a marró negrós a la part superior i més pàl·lid al llarg dels marges de les aletes. La part inferior pot ésser de color blanc, blanc grisenc o groc pàl·lid.[7]

Reproducció

És ovovivípar[8] i les femelles poden tindre ventrades de 15-20 individus,[9] els quals mesuren 60 cm en el moment de néixer.[10]

Alimentació

Menja peixos i mariscs.[11] Empra la seua serra per remoure el fons quan es nodreix d'invertebrats bentònics i per a matar peixos pelàgics.[12]

Depredadors

Els exemplars petits són depredats per taurons.[5]

Hàbitat

És demersal, de clima subtropical (16 °C-30 °C; 44°N-37°S, 180°W-180°E) i viu tant a l'aigua dolça com a les salobres i marines fins a una fondària de 10 m.[13][14] És comú a les badies, llacunes, estuaris, desembocadures de rius, llacs i rius.[15]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic occidental (des de Carolina del Nord -els Estats Units-, Bermuda i el nord del Golf de Mèxic[16] fins a l'Argentina[17][18]), el Carib (tot i que és rar a Bermuda),[19] l'Atlàntic oriental (des de Gibraltar fins a Namíbia i, possiblement també, a la Mediterrània)[20] i des del Mar Roig i l'Àfrica oriental fins a les Filipines. És possible també que sigui present al Pacífic oriental.[21]

Ús comercial

És emprat com a aliment per al consum humà i el seu oli és utilitzat per a fabricar medicaments, sabó i per a curtir el cuir. Els exemplars adults són dissecats per esdevindre objectes de decoració[3] i llurs serres arrencades per a ésser venudes als turistes com a records turístics.[9] A més, també és considerat un trofeu molt preuat en la pesca esportiva.[5]

Estat de conservació

Ha estat totalment o gairebé extint a moltes zones de la seua àrea de distribució històrica (la Mediterrània, la costa atlàntica dels Estats Units, el Golf de Mèxic i la costa atlàntica sud-occidental) a causa de la sobrepesca i les modificacions esdevingudes al seu hàbitat.[22]

Observacions

Mostra agressivitat vers els taurons quan comparteixen un mateix espai tancat.[23]

Referències

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. 1 2 Last, P.R. i J.D. Stevens, 1994. Sharks and rays of Australia. CSIRO, Austràlia. 513 p.
  4. ↑ Stehmann, M., 1981. Pristidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic fishing areas 34, 47. Vol. 5.
  5. 1 2 3 4 Florida Museum of Natural History Arxivat 2011-07-09 a Wayback Machine. (anglès)
  6. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York. 720 p.
  7. ↑ Bigelow, H.B. i W.C. Schroeder, 1953. Sawfishes, guitarfishes, skates and rays. Mem. Sears Found. Mar. Res. 1(2):1-514.
  8. ↑ Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  9. 1 2 World Register of Marine Species (anglès)
  10. ↑ www.elasmodiver.com (anglès)
  11. ↑ Vidthayanon, C., 2005. Thailand red data: fishes. Office of Natural Resources and Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 108 p.
  12. ↑ Compagno, L.J.V. i P.R. Last, 1999. Pristidae. Sawfishes. p. 1410-1417. A: K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) FAO identification guide for fishery purposes. The Living Marine Resources of the Western Central Pacific. FAO, Roma.
  13. ↑ Stehmann, M., 1990. Pristidae. p. 51-54. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París i UNESCO, París. Vol. 1.
  14. ↑ FishBase (anglès)
  15. ↑ Michael, S.W., 1993. Reef sharks and rays of the world. A guide to their identification, behavior, and ecology. Sea Challengers, Monterey, Califòrnia. 107 p.
  16. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, U.S.A. 354 p.
  17. ↑ Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, Argentina, 11: 1-15.
  18. ↑ Menezes, R.S., 1981. Ocorrência do peixe-serra, Pristis pectinatus (Latham, 1794), no litoral do Estado do Cearà, Brasil (Pisces: Pristidae). Arq. Ciên. Mar., Fortaleza 21(1/ 2):77-78.
  19. ↑ Smith, C.L. 1997.
  20. ↑ Compagno, L.J.V. & Last, P.R., (1999). Pristiformes:Pristidae. A: Carpenter, K.E. & Niem, V.H. (Eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Volum 3. Batoid fishes, chimaeras and bony fishes part 1 (Elopidae to Linophrynidae) pp:1410–1417. FAO, Roma.
  21. ↑ Compagno, L.J.V. & Last, P.R., (1999).
  22. ↑ CITES (anglès)
  23. ↑ Michael, S.W., 1993.

Enllaços externs