Problema dels dos emperadors

El problema dels dos emperadors generalment es refereix a la disputa medieval entre els sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic (groc) i l'Imperi Romà d'Orient[nota 1] (porpra), cadascun dels quals es reivindicava com a únic emperador romà legítim. El mapa reflecteix la situació territorial del 1190.

En historiografia, el problema dels dos emperadors (alemany: Zweikaiserproblem[nota 2]) és la contradicció històrica entre el concepte d'imperi universal, que no admet l'existència de més d'un emperador en cada moment, i el fet que en la pràctica sovint hi havia diverses persones que reivindicaven aquest títol al mateix temps. Es debat en el context de l'Europa medieval i sovint es refereix específicament a la disputa secular entre els emperadors romans d'Orient (que regnaven a Constantinoble) i els sacres emperadors romanogermànics (que governaven des d'allò que avui en dia és Alemanya i Àustria) per ser reconeguts com a emperadors romans legítims.[1]

Notes

Referències

  1. ↑ Drocourt i Kolditz, 2022, «Beyond Liudprand and Theophano: Aspects of Western-Byzantine Relations in Ottonian and Salian Times» (S. Kolditz).

Bibliografia

  • Drocourt, N.; Kolditz, S. A Companion to Byzantium and the West, 900-1204 (en anglès). Brill, 2022. ISBN 978-90-04-49924-9. 
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.