Proserpinus proserpina
 
♂ | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | dades insuficients |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Infraordre | Heteroneura |
| Família | Sphingidae |
| Tribu | Macroglossini |
| Gènere | Proserpinus |
| Espècie | Proserpinus proserpina (Pallas, 1772) Proserpinus proserpina |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
Proserpinus proserpina és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) propi d'Euràsa i Nord d'Àfrica; es rara als Països Catalans.
Distribució
A Europa es pot trobar a la península Ibèrica, França, Luxemburg, Europa central, Suïssa, Itàlia, Sicília, països de l'antiga Iugoslàvia, Albània, Bulgària i Romania. Les poblacions s'estenen de l'est d'Europa fins al Turquestan. També n'hi ha al Marroc amb la subespècie P. p. gigas. Als Països Catalans és una espècie molt rara i local; absent a les Balears.[1]
Descripció
Imago
Cos robust, envergadura entre 36 i 60 mm.[2] Destaca el seu color verd oliva, clar a l'abdomen, amb una franja horitzontal més fosca a les ales posteriors i una forma triangular clara al tòrax. La forma de les ales, a diferència de Macroglossum stellatarum, és irregular, imitant les fulles. Ales posteriors vistoses, de color taronja, amb una gran franja marginal negra. No presenta cap concentració de pilositat a l'extrem de l'abdomen. Cap també verd oliva, amb antenes negres d'extrem blanc.
Proserpinus proserpina ♂
Proserpinus proserpina ♂ △
Proserpinus proserpina ♀
Proserpinus proserpina ♀ △
Eruga
Pot arribar fins als 70 mm.[2] A diferència de la majoria de membres de la família, no presenta una cua al final de l'abdomen. En comptes d'aquesta, té una protuberància amb un ocel d'anells negre i groc. Presenta dues formes, l'una marró i l'altra verda, seguint els mateixos patrons. Generalment el dors és més fosc i els laterals clars, amb taques obliqües poc pronunciades. Cap verd o marró clars.
Hàbitat
Prefereix regions muntanyoses, clars de bosc, prats limítrofs, pendents assollejades, fins a 1500m als Alps i 2000m a la península Ibèrica. L'eruga s'alimenta d'Epilobium hirsutum, Epilobium angustifolium, Epilobium palustre, Epilobium dodonaei, Epilobium montanum, Oenothera biennis o Lythrum salicaria.
Període de vol i hibernació
Normalment una generació a l'any amb adults entre finals de maig i principis de juny, amb variacions locals.[2] Als llocs més càlids es produeix una segona generació, que vola durant l'agost. Hiverna com a pupa en una cavitat subterrània.
Costums
Hàbits nocturns, tot i que de vegades es pot observar de dia.
Referències
- ↑ «Proserpinus proserpina» (en anglès). [Consulta: 12 gener 2013].
- 1 2 3 «Proserpinus proserpina» (en anglès). Sphingidae of Western Palaearctic. A.R. Pittaway. [Consulta: 6 gener 2013].
Bibliografia
- Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. ISBN 84-7031-555-2.
- P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.