Protatlitis

Infotaula d'ésser viuProtatlitis
Protathlitis Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració paleontològica Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Fòssil tàxon fòssil monotípic Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSaurischia
FamíliaSpinosauridae
SubfamíliaBaryonychinae
GènereProtathlitis Modifica el valor a Wikidata
Andrés Santos-Cubedo, 2023 Protathlitis Modifica el valor a Wikidata

Protathlitis (que significa "campió") és un gènere de dinosaure espinosàurid de la formació d'Arcillas de Morella del Cretaci inferior (Barremià) de Castelló, País Valencià. L'espècie tipus i única és Protathlitis cinctorrensis, coneguda a partir d'un esquelet parcial. Era un membre basal de les Baryonychinae.[1] El seu descobriment, així com els dels espinosàurids Camarillasaurus, Iberospinus, Riojavenatrix i el contemporani Vallibonavenatrix, demostra que la península Ibèrica va contenir un conjunt divers d'espinosàurids durant el Cretaci inferior.[2]

Descobriment i denominació

Les restes holotípiques, el fragment maxil·lar 8ANA-109 i les vèrtebres caudals 3ANA83, 4ANA43, 4ANA69, 4ANA76 i 5ANA78, es van recuperar del jaciment ANA de la formació Arcillas de Morella, que va ser descoberta el 1998 i va romandre inexplorada fins al 2002. També es va referir una dent, 4ANA-11, possiblement de la mandíbula esquerra o del maxil·lar dret.

Les restes van ser descrites com un nou gènere i espècie d'espinosàurid el 2023, Protathlitis cinctorrensis. El nom del gènere, " Protathlitis ", significa "campió" en grec i està dedicat a la Lliga Europa de la UEFA 2020-21 guanyada pel Villarreal CF i amb motiu del centenari del club el 2023. El nom específic, «cinctorrensis», fa honor a Cinctorres, la ciutat on es van descobrir les restes.[1]

El 2024, Montealegre, Castillo-Visa i Sellés van assignar provisionalment l'espècimen IPS919, una dent gairebé completa que inclou una arrel parcial de la formació Arcillas de Morella, a cf.Protatlitis.[3]

Classificació

Santos-Cubedo et al. (2023) van realitzar una anàlisi filogenètica, situant Protathlitis com el membre més basal de les Baryonychinae. Els seus resultats es mostren al cladograma següent:[1]

Reconstrucció especulativa de la vida
Spinosauridae

Camarillasaurus


Baryonychinae

Protathlitis




Baryonyx




Ceratosuchops


Suchomimus




Spinosaurinae

Ichthyovenator



Vallibonavenatrix



Spinosaurus


Irritator






Paleoambient

La protatlitis prové de la formació Arcillas de Morella, que s'ha datat a l'etapa Barremià del període Cretaci inferior, entre 129,4 i 125 milions d'anys enrere. Va coexistir en aquest ambient amb altres dinosaures, com ara els ornitisquis Iguanodon bernissartensis i Morelladon beltrani, un sauròpode indeterminat, i l'espinosàurid Vallibonavenatrix.[4][5][6]

Referències

  1. 1 2 3 Santos-Cubedo, A.; de Santisteban, C.; Poza, B.; Meseguer, S. Scientific Reports, 13, 1, 2023. Bibcode: 2023NatSR..13.6471S. DOI: 10.1038/s41598-023-33418-2. PMC: 10195869. PMID: 37202441 [Consulta: free].
  2. ↑ Isasmendi, E.; Cuesta, E.; Díaz-Martínez, I.; Company, J.; Sáez-Benito, P. Zoological Journal of the Linnean Society, 202, 3, 2024. DOI: 10.1093/zoolinnean/zlad193.
  3. ↑ Montealegre, Adrian; Castillo-Visa, Oscar; Sellés, Albert (en anglès) Historical Biology, 37, 2, 31-01-2024, p. 437–447. DOI: 10.1080/08912963.2024.2308220. ISSN: 0891-2963.
  4. ↑ Weishampel, David B; et al. (2004). "Dinosaur distribution (Early Cretaceous, Europe)." In: Weishampel, David B.; Dodson, Peter; and Osmólska, Halszka (eds.): The Dinosauria, 2nd, Berkeley: University of California Press. Pp. 562. ISBN 0-520-24209-2.
  5. ↑ Verdú, F.J.; Godefroit, P.; Royo-Torres, R.; Cobos, A.; Alcalá, L. Cretaceous Research, 74, 2017, p. 65–86. Bibcode: 2017CrRes..74...65V. DOI: 10.1016/j.cretres.2017.02.006.
  6. ↑ Malafaia, E.; Miguel Gasulla, J.; Escaso, F.; Narváez, I.; Luis Sanz, J. Cretaceous Research, 106, 2019, p. 104221. Bibcode: 2020CrRes.10604221M. DOI: 10.1016/j.cretres.2019.104221.