Proteu (amfibi)

Infotaula d'ésser viuProteu
Proteus anguinus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNvulnerable Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreCaudata
FamíliaProteidae
GènereProteus
EspècieProteus anguinus Modifica el valor a Wikidata
Laurenti, 1768 Proteus anguinus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

El proteu[1][2] (Proteus anguinus) és un amfibi de l'ordre dels urodels.

Particularitats

Pot arribar als 30 cm, és cilíndric de color blanc o rosat, amb extremitats escarransides i brànquies vermelles. Els seus ulls, coberts per la seva pell, no són funcionals i només perceben la llum.[3] Part de la seva morfologia s'atribueix a un procés de neotènia. Les seves potes són desproporcionades a la mida del seu cos. Té 2 dits a les potes del darrere i 3 a les potes del davant.[4]

La seva dieta es basa principalment en puces d'aigua i altres crustacis aquàtics.

La seva maduresa sexual arriba als 12 anys.

Distribució i hàbitat

És un amfibi en perill d'extinció que viu en aigües molt pures dins de les coves. Només es troba a la regió del karst dinàric: a Eslovènia, al nord d'Itàlia, a Croàcia i a Bòsnia i Hercegovina. Animal tímid, no va ser fins al segle xvii que va ser descobert pel baró Johann Weichard. L'aigua subterrània en què viu sol estar entre els 5 °C i els 15 °C.

Reproducció

La femella sol pondre fins a 70 ous, d'uns 4-5 mm de diàmetre, sota les roques. Tot i això, les femelles poden retenir els ous dins del cos i comportar-se com a vivípara fins a la seva eclosió; donen a llum 2 cries plenament formades.

Amenaces

La principal amenaça per l'espècie és la contaminació de les aigües i la captura furtiva com animal de companyia.

Referències

  1. ↑ «proteu». Diccionari dels amfibis i rèptils del món. Societat Catalana d'Herpetologia i TERMCAT, 2025. [Consulta: 6 agost 2026].
  2. ↑ Rivera, 2006, p. 79.
  3. ↑ «AmphibiaWeb» (en anglès). [Consulta: 26 agost 2016].
  4. ↑ Anfibios y reptiles (en castellà). 2a edició. Madrid: Susaeta, 1991, p. 52-53.

Bibliografia

Enllaços externs