Província de Setif
| |||||
| Tipus | províncies d'Algèria  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Algèria | ||||
| Capital | Setif | ||||
| Conté la subdivisió | Amoucha District (en)  Aïn Arnat District (en) Aïn Azel District (en) Aïn El Kébira District (en) Aïn Oulmane District (en) Babor District (en) Bir El Arch District (en) Bouandas District (en) Bougaâ District (en) Béni Aziz District (en) Béni Ourtilane District (en) Djémila District (en) El Eulma District (en) Guenzet District (en) Guidjel District (en) Hammam Guergour District (en) Hammam Souhna District (en) Maoklane District (en) Salah Bey District (en) Sétif District (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.489.979 (2008) (229,09 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | cabilenc | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 6.504 km² | ||||
| Altitud | 1.036 m | ||||
| Limita amb | |||||
| ISO 3166-2 | DZ-19 | ||||
La província o wilaya de Setif (tifinag: ⴰⴳⴻⵣⴷⵓ ⵙⵟⵉⴼ; àrab: ولاية سطيف, wilāyat Saṭīf) és una província o wilaya d'Algèria, a l'est d'Alger, amb capital a la ciutat de Setif.[1] Comprèn 60 municipis, amb una superfície de 6.500 km², i una població de 1.489.979 habitants el 2008,[2] cosa que la converteix en la tercera província algeriana més poblada després de les d'Alger i Orà.
Geografia
Ubicació
El territori de la wilaya és cobert de boscos d'avets al nord. El travessa l'Atles Tell, i el punt més alt de la wilaya és la muntanya Babor, a 2.004 m d'altitud, al nord, a la Petita Cabília.
La wilaya de Setif té una superfície de 6.504 km², el 0,27% del territori estatal, amb una divisió natural de tres zones: una de muntanyosa al nord representada per la serralada de Babor, que s'estén uns cent quilòmetres i cobreix pràcticament el nord, on es troben cims alts com ara la muntanya de Babor, de 2.004 m, Sidi Mimone de 1.646 m (Beni Aziz) i Tilione, amb 1.698 m (Ait Tizi); una altra zona d'altes planes: ocupa l'àrea central l'altitud de la qual varia entre 800 i 1.300 m.
En aquesta zona emergeixen algunes serralades:
- al nord: Jebel Megress, de 1.737 m (Ain Abessa);
- a l'est: Jebel Braou, de 1.263 m (Bazer Sekra);
- al sud: Djebel Boutaleb Aferhane, de 1.886 m (Butaleb);
- al centre: Jebel Youcef Aferhane, de 1.442 m (Guedjal, Bir Haddada).
Una frontera sud conté conques on els xots estan latents, com ara el d'El Beïdha-Hammam Essoukhna a prop de Hammam Sokhna, el xot El Frein a prop d'Ain Lahdjar i el de Melloul, a prop de Guellal.
Clima
El clima n'és continental, amb estius calorosos i secs, i hiverns rigorosos. El mes més plujós és l'abril, i el més sec juliol.
Història
Del departament de Constantina, creat el 1848, del qual era una sotsprefectura, Setif va esdevenir capital d'un dels 12 nous departaments francesos colonialistes el 1956. En obtenir la independència, la wilaya de Setif era una de les 15 wilayes d'Algèria i cobria més de 17.000 km². La wilaya va perdre gran part de la superfície amb la creació de les wilayes de Bugia i M'Sila el 1974, així com la de Bordj Bou Arreridj 10 anys després, al 1984.
Població
Per la seua situació, la wilaya de Setif té un mosaic de cultures i tradicions. El nord-oest (des de Guenzet fins a Ait Mouhli) està poblat per cabiles,[3] el centre, poblat per arabòfons, i l'extrem sud de la wilaya, parcialment poblat per chaouis (sobretot a l'àrea de Butaleb).
Llengua
A Setif es parla una variant de l'àrab algerià, derivada dels dialectes hilalians i un dialecte típic de l'est d'Algèria. L'accent és recognoscible perquè és pronunciat i fa servir el sufix "a" al final de mots o frases. Els setifians parlen en ga /g/ a diferència dels dialectes prehilalians que parlen en qāf (ق).
Organització de la wilaya
- Municipis de la wilaya de Setif
Walis
El càrrec de wali de la wilaya de Setif ha estat ocupat per figures polítiques nacionals des de la seua creació el 16 de maig del 1963 pel decret núm. 63-189, que organitza el territori algerià en quinze wilayes.
| Núm. | Wali | Inici | Fi |
|---|---|---|---|
| 1 | 16 | ||
| 2 | 26 | ||
| 3 | 06 | 08 | |
| 4 | Abdelghani Akbi | 01 | |
| 5 | Mohamed Sadek Benyahia | 01 | 20 |
| 6 | Abdelkader Niar | 20 | 29 |
| 7 | Abdelaziz Boulkroun | 29 | 22 agost |
| 8 | Mohamed Cherifi | 22 agost | 31 |
| 9 | Hocine Hamel | 01 | 22 agost |
| 10 | Abdelwahab Guedmani | 01 | 30 |
| 11 | Mohamed Lamine Gherieb | 01 | 22 agost |
| 12 | |||
| 13 | Hachemi Djiar | 22 agost | 13 |
| 14 | Khélifa Bendjedid | 13 | 20 |
| 15 | Mustapha Hidouci | 20 | 29 |
| 16 | Ahmed Horri | 29 | 21 |
| 17 | Abdelkader Benhadjoudja | 21 | 01 |
| 18 | 22 agost | 22 agost | |
| 19 | Mohamed Chérif Djebbari | 26 | 30 |
| 20 | Ahcène Frikha | 30 juin 1994 | |
| 21 | Abdelkader Ouali | 22 agost | 22 |
| 22 | Abdelwahab Nouri | 22 | 17 |
| 23 | Noureddine Bedoui | 17 | 30 |
| 24 | Abdelkader Zoukh | 30 | 24 |
| 25 | Mohamed Bouderbali | 24 | 22 agost |
| 26 | Nacer Maskri | novembre 2017 | 22 |
| 27 | Mohamed Belkateb | 22 | 31 |
| 28 | Kamel Abla[4] | 31 | 14 |
| 29 | Mohamed Lamine Deramchi | 14 | 06 |
| 30 | Mustapha Limani[5] | 06 | en cours |
Empreses
Algunes grans empreses (autòctones o estrangeres) hi ha a la província de Setif, que és una de les més industrialitzades juntament amb la seua veïna El Borj:
Recursos hídrics
Aquesta wilaya engloba aquestes preses:
Aquestes preses són entre les 65 preses operatives d'Algèria[8] mentre que 30 més estaven en construcció el 2015.[9]
Salut
- Centre Hospitalari Universitari Saadna Abdenour de Sifitis;
- Hospital El Eulma;
- Hospital de Bougaa;
- Hospital d'Ain El-Kebira;
- Hospital d'Ain Oulmene;
- Hospital Beni Ourtilene;
- Hospital d'Ain Abassa;
- Hospital Ras El Ma.
Notes i referències
- ↑ «L’investissement dans la wilaya de Sétif: Des entités économiques à valeur ajoutéeL’investissement dans la wilaya de Sétif: Des entités économiques à valeur ajoutée» (en francés). El Moudjahid, 05-03-2021.
- ↑ «Population résidente des ménages ordinaires et collectifs selon la wilaya de résidence et le sexe et le taux d’accroissement annuel moyen (1998-2008)».
- ↑ «chaîne des Babors ou Kabylie des Babors». Larousse.fr. [Consulta: 24 octubre 2024].
- ↑ «Un mouvement partiel dans le corps des walis et des walis délégués». aps.dz, 31 août 2020..
- ↑ «Le Président de la République opère un vaste mouvement dans le corps des walis». aps.dz, 06-09-2023..
- ↑ «[http://www.eldjazaircom.dz/index.php?id_rubrique=213&id_article=3877 Le stress hydrique conjugué au passé composé Grands transferts hydrauliques à Sétif]». eldjazaircom.dz. [Consulta: 2 febrer 2020]..
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ «Plus de 5 milliards de m3 d’eau des barrages déversés en mer !: Toute l'actualité sur liberte-algerie.com» (en francés). liberte-algerie.com. [Consulta: 2 febrer 2020].