Prova diabòlica

La prova diabòlica o prova inquisitorial, basada en l'expressió llatina probatio diabolica, és una expressió de l'àmbit del dret que descriu la pràctica d'exigir una prova d'un fet negatiu i, per tant, impossible.[1]

En una probatio diabolica l'interpel·lat haurà de demostrar, per exemple, que una cosa no ha passat, la inexistència d'alguna cosa, o la seva pròpia innocència en un procés judicial, quan el correcte segons el Dret modern és que la càrrega de la prova correspon a qui afirma o manté alguna cosa, a qui acusa. Sota aquesta contextualització del Dret modern, algunes fonts acadèmiques indiquen que la prova diabòlica és un exercici pedant i inútil conseqüència de la burocràcia del poder judicial. En el cas del Dret a la propietat, s'afirma que aquesta prova atorga un perjudici addicional al demandant respecte el posseïdor, que ja es troba molt beneficiat de per si per la llei.[2]

Vegeu també

Referències

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.