Pseudocereal
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
![]() | |
Els pseudocereals són plantes que no són pas gramínies (són de fulla ampla), però que s'empren de la mateixa manera que els cereals, que sí que són gramínies.[1] Se'n pot moldre les llavors per a convertir-la en farina i fer-la servir com a tal. No contenen gluten.
Els pseudocereals es poden distingir encara més d'altres cultius bàsics que tampoc no son cereals (com les patates) pel fet que es processen com un cereal: la llavor es pot moldre i fer servir la farina com si fos un cereal. Exemples destacats de pseudocereals inclouen l'amarant (amarant vermell), la quinoa i el fajol.[2] Els pseudocereals tenen un bon perfil nutricional, amb alts nivells d'aminoàcids essencials, àcids grassos essencials, minerals i algunes vitamines. El midó dels pseudocereals té grànuls petits i un baix contingut d'amilosa (excepte el fajol), cosa que li confereix propietats similars al midó de cereals de tipus cerós.[3] Les propietats funcionals dels pseudocereals, com ara l'alta viscositat, la capacitat de retenció d'aigua, la capacitat d'inflar-se i l'estabilitat a la congelació i descongelació, estan determinades pel tipus de midó i la morfologia de les llavors. Els pseudocereals no contenen gluten i s'utilitzen per elaborar productes 100% sense gluten, cosa que ha fet augmentar-ne la popularitat.[3]
Referències
- ↑ «Cereal Grains and Pseudo-Cereals | Encyclopedia.com». [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ «Glossary of Agricultural Production, Programs and Policy». University of Arkansas Division of Agriculture. Arxivat de l'original el 2007-02-14. [Consulta: 31 desembre 2006].
- 1 2 Schoenlechner, Bender, Regine, Denisse Cereals & Grains Association, 2020.
