Pseudomonas syringae

Infotaula d'ésser viuPseudomonas syringae Modifica el valor a Wikidata

Cultiu microbiològic Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseGammaproteobacteria
OrdrePseudomonadales
FamíliaPseudomonadaceae
GènerePseudomonas
EspèciePseudomonas syringae Modifica el valor a Wikidata
Van Hall, 1904
Nomenclatura
TipusPseudomonas syringae DSM 10604 Modifica el valor a Wikidata
Pathovars
  • P. s. pv. aceris
  • P. s. pv. aptata
  • P. s. pv. atrofaciens
  • P. s. pv. dysoxylis
  • P. s. pv. japonica
  • P. s. pv. lapsa
  • P. s. pv. panici
  • P. s. pv. papulans
  • P. s. pv. pisi
  • P. s. pv. syringae
  • P. s. pv. morsprunorum

Pseudomonas syringae és un bacteri gramnegatiu en forma de bacil amb flagels polars. Provoca una malaltia en moltes plantes i existeix sota la forma d'una cinquantena de diferents patovars disponibles en col·leccions internacionals de cultius de laboratori. Pseudomonas syringae és un membre del gènere Pseudomonas i dins del grup P. syringae.[1] Rep el nom del nom científic del lilàs (Syringa vulgaris), d'on primer es van aïllar.[2]

Pseudomonas syringae també produeix proteïnes INA (de l'anglès ice nucleation-active) que fan que l'aigua es glaci a temperatures força altes que provoquen danys en les plantes per glaçada interna.[3] El 2011, s'ha vist que aquests bacteris tenen un paper important en la producció de la pluja i la neu i que també es troben dins de les pedres de gel de les pedregades.[4]

La patogènesi de P. syringae depèn de les proteïnes secretades dins la planta.[5]

Malaltia bacteriana en tomàquets a Upstate New York
Fulla de tomaquera infectada per bacteris

Propietats de nucleació de gel

Pseudomonas syringae, més que cap altre organisme mineral o d'un altre tipus és la responsable dels danys per glaçada en les plantes,[6] exposades al medi ambient. Aquest bacteri pot fer que l'aigua es glaci a temperatures tan altes com 1,8 °C,[7] però hi ha soques d'aquest bacteri que fan la nucleació a temperatures més baixes (com -8 °C).[8]

Epidemiologia

Les malalties provocades per Pseudomonas syringae solen veure's afavorides per condicions fresques i humides; les temperatures òptimes es troben entre 12 i25 °C, però varien segons el patovar implicat. Aquests bacteris solen a dispersar-se per les llavors i entre les plantes per l'esquitx de la pluja.[9]

Encara que sigui un patogen de les plantes, pot viure com a sapròfit en les fulles quan les condicions no són favorables per esdevenir una malaltia.[10] Algunes soques sapròfites s'han fet servir en el control biològic contra fongs després de la collita.[11]

Patovars

Referències

  1. ↑ Anzai, Y; Kim, H; Park, JY; Wakabayashi, H; Oyaizu, H «Phylogenetic affiliation of the pseudomonads based on 16S rRNA sequence». International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology, 50 Pt 4, 2000, p. 1563–89. DOI: 10.1099/00207713-50-4-1563. PMID: 10939664.
  2. ↑ Kreig, N. R.. Bergey's Manual of Systematic Biology. Baltimore: Williams and Wilkins, 1984, p. 141–99.
  3. ↑ Roeters, Steven J.; Golbek, Thaddeus W.; Bregnhøj, Mikkel; Drace, Taner; Alamdari, Sarah «Ice-nucleating proteins are activated by low temperatures to control the structure of interfacial water» (en anglès). Nature Communications, 12, 1, 19-02-2021, p. 1183. DOI: 10.1038/s41467-021-21349-3. ISSN: 2041-1723 [Consulta: 27 gener 2026].
  4. ↑ Palmer, Jason «Bacteria-rich hailstones add to 'bioprecipitation' idea». BBC News, 25 maig 2011.
  5. ↑ http://pseudomonas-syringae.org/ Arxivat 2023-03-26 a Wayback Machine.Plantilla:Verify credibility
  6. ↑ Hirano, Susan S.; Upper, Christen D. «Ecology of Ice Nucleation – Active Bacteria». A: Lee, Richard E.. Biological Ice Nucleation and Its Applications. St. Paul, Minnesota: American Phytopathological Society, 1995, p. 41-61. ISBN 0-89054-172-8.
  7. ↑ Maki, LR; Galyan, EL; Chang-Chien, MM; Caldwell, DR «Ice nucleation induced by pseudomonas syringae». Applied microbiology, 28, 3, 1974, p. 456–9. PMC: 186742. PMID: 4371331.
  8. ↑ Fall, Ray; Wolber, Paul K. «Biochemistry of Bacterial Ice Nuclei». A: Lee, Richard E.. Biological Ice Nucleation and Its Applications. St. Paul, Minnesota: American Phytopathological Society, 1995, p. 63–83. ISBN 0-89054-172-8.
  9. ↑ Hirano, S S; Upper, C D «Population Biology and Epidemiology of Pseudomonas Syringae». Annual Review of Phytopathology, 28, 1990, p. 155–77. DOI: 10.1146/annurev.py.28.090190.001103.
  10. ↑ Hirano, S. S.; Upper, C. D. «Bacteria in the Leaf Ecosystem with Emphasis on Pseudomonas syringae---a Pathogen, Ice Nucleus, and Epiphyte». Microbiology and Molecular Biology Reviews, 64, 3, 2000, p. 624–53. DOI: 10.1128/MMBR.64.3.624-653.2000. PMC: 99007. PMID: 10974129.
  11. ↑ Janisiewicz WJ, Marchi A «Control of Storage Rots on Various Pear Cultivars with a Saprophytic Strain of Pseudomonas syringae». Plant Disease, 76, 1992, p. 555–60.
  12. ↑ «Bleeding Canker of Horse Chestnut». UK Forestry Commission. Arxivat de l'original el 2010-12-17. [Consulta: 24 gener 2011].
  13. ↑ «Pseudomonas syringae pv. actinidiae». European and Mediterranean Plant Protection Organization. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2011. [Consulta: 8 novembre 2010].
  14. ↑ Meng, X.-L.; Xie, X.-W.; Shi, Y.-X.; Chai, A.-L.; Ma, Z.-H. «Evaluation of a loop-mediated isothermal amplification assay based on hrpZ gene for rapid detection and identification of Pseudomonas syringae pv. lachrymans in cucumber leaves» (en anglès). Journal of Applied Microbiology, 122, 2, 2-2017, p. 441-449. DOI: 10.1111/jam.13356.

Enllaços externs

  • Lavín, José L; Kiil, Kristoffer; Resano, Ohiana; Ussery, David W; Oguiza, José A «Comparative genomic analysis of two-component regulatory proteins in Pseudomonas syringae». BMC Genomics, 8, 2007, p. 397. DOI: 10.1186/1471-2164-8-397. PMC: 2222644. PMID: 17971244.