Psicopedagogia
La psicopedagogia és una disciplina de caràcter que uneix la Psicologia i la Pedagogia per estudiar com aprenen les persones i ajudar a millorar els processos educatius.[1] En la psicopedagogia s'apliquen continguts, teories i mètodes de la Psicologia a l'àmbit de l'Educació i rep aportacions d'altres ciències que formen el cos teòric d'aquesta disciplina, com l'antropologia, la filosofia i la medicina (biologia i neurologia), entre d'altres. Un psicopedagog pot ajudar u alumne amb dislèxia adaptant activitats de lectura.[2]
La psicopedagogia estudia tot allò relacionat amb el procés d'aprenentatge, que inclou:
- Modalitat: Mode d'aprenentatge
- Factors físics, psíquics i socials: Com varia evolutivament l'aprenentatge
- Causes individuals i grupals: Per què es produeixen alteracions
- Diagnòstic i tractament: Com reconèixer les alteracions i tractar-les
El seu objecte d'estudi és l'individu que aprèn. La psicopedagogia té la virtut d'unificar la teoria i la pràctica dels continguts de la psicologia amb els de l'educació sistemàtica i assistemàtica, i s'ocupa dels vincles que s'estableixen entre aquells que realitzen el procés d'aprendre.[3]
Referències
- ↑ «psicopedagogia | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «Neurolleida». [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «Qué hace un psicopedagogo: Funciones y ejemplos - UTAMED» (en castellà). [Consulta: 9 abril 2026].
Vegeu també