Puigsesforques
| Tipus | nucli d'entitat singular de població i urbanització | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Girona | |||
| Comarca | Baix Empordà | |||
| Municipi | Calonge i Sant Antoni | |||
| Població humana | ||||
| Població | 287 (2025) | |||
| Geografia | ||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | Sant Daniel | |||
| Altitud | 48 m | |||
| Codi INE | 17034000408 | |||
| Codi IDESCAT | 1703400004308 | |||
Puigsesforques és una urbanització de l'entitat de població de Sant Daniel de Calonge (Baix Empordà). El 2013 tenia 258 habitants.[1]
És un lloc tranquil per poder anar visitar un dolmen que hi ha el capdamunt d'un turó.[2] També és un lloc per a anar a fer una excursió en bicicleta pels carres i carrerons, per a poder gaudir de la bellesa de les cases.
Per la primavera es pot anar a buscar espàrrecs per la gran pineda.
El dolmen i el menhir de Puigsesforques
El topònim de Puigsesforques es pren d'una activitat que es va portar a terme durant el període de l'edat mitjana: l'ajusticiament públic dels criminals. Als punts més elevats de la regió, i com a exemple per a la resta del poble, es penjaven de les forques aquells que contravenien el règim i hi estaven exposats fins que els corbs no en deixaven petja.
Els testimoniatges de la presència de l'home prehistòric corresponen al dolmen i menhir al capdamunt del turó. Ambdós monuments es poden datar al voltant del 3400-3300 aC. A les proximitats, hi han aflorat diverses restes de la comunitat prehistòrica (ossos, ceràmica, sílex...).[3][4]
El menhir, que havia decaigut amb el pas dels anys, va ser erigit i traslladat cap al 1958 en un lloc més enlairat i consta com el més voluminós de les Gavarres.[5]
Referències
- ↑ Informació de la Generalitat de Catalunya
- ↑ «Puigsesforques». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Dolmen de Puigsesforques
- ↑ Menhir de Puigsesforques
- ↑ Puigsesforques (1958) per Joan Molla i Callís i Esther Loaisa Dalmau