Queitita
 Queitita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₄Zn₂(SO₄)(SiO₄)(Si₂O₇) |
| Epònim | Clive S. Queit (en)  |
| Localitat tipus | mina Tsumeb, Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BF.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BF.20 |
| Dana | 58.1.3.1 |
| Heys | 17.10.24 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,36Å; b = 5,26Å; c = 12,65Å; β = 108,16° |
| Grup espacial | grup espacial 4 |
| Color | groc clar, incolor |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Densitat | 6,07 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,899 nβ = 1,901 nγ = 1,903 |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Angle 2V | mesurat: 90°, calculat: 88° |
| Dispersió òptica | r > v extrema |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-029 |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Que |
| Referències | [1] |
La queitita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de Clive S. Queit, distribuïdor de minerals de Tsumeb.
Característiques
La queitita és un sorosilicat de fórmula química Pb₄Zn₂(SO₄)(SiO₄)(Si₂O₇), que va ser aprovat per l'IMA l'any 1978. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls tabulars en {001} i allargats en [010].[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la queitita pertany a «09.BF - Sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si2O₇; cations en coordinació tetraèdrica [4] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: harstigita, samfowlerita i davreuxita.
Formació i jaciments
Es troba en sulfurs corroïts en minerals de plom parcialment oxidats, o amb altres minerals de plom i coure oxidats en filons de quars.[2] Va ser descoberta l'any 1978 a la mina Tsumeb, a la regió d'Otjikoto (Namíbia). També se n'ha trobat en altres indrets dels Estats Units i del Regne Unit.