Quercetea ilicis

Bosc de Quercetea ilicis

Quercetea ilicis són els boscs perennifolis esclerofil·les, amb les màquies i les garrigues que s'hi relacionen.

Descripció

El nom deriva de l'arbre dominant en aquests boscs, el roure; les varietats més abundants que s'hi poden trobar són: el Quercus lusitania (una varietat intermèdia entre el Quercus ilex i el Quercus pirenaica) i entre les plantes arbustives: la Quercetalia pubescentis, la Quercetalia robori-petraea i la Digitalis purpurea.[1] Conviu de vegades amb arbres com ara l'Abies pinsapo i el Cedrus atlantica.[1]A la part baixa dels arbres es poden trobar fanerògames[2][3]

Les zones on es poden trobar aquests boscs són:

  • la península Ibèrica
  • les Illes Balears
  • Sicília
  • Nord del Marroc i d'Algèria

El tipus de terreny és el que està format per sòls aspres amb roques calcàries, i en un entorn de clima sec, com el de l'altiplà castellà.[4]

Subdivisions

El botànic Braun-Blanquet en va fer una subdivisió, amb diferent vegetació segons la humitat del clima:[5]

Grup A

Més fred i humit, amb les espècies següents:

  • Fagus silvatica
  • Ilex aquifolium
  • Poa nemoralis
  • Corylus avellana
  • Taxus baccata

Grup B

Terrenys silicis i no tan humits, amb les espècies següents:

  • Sarothamnus scoparius
  • Deschampsia rexuosa
  • Teucrium scorodonia
  • Lonicera peryclimenum
  • Pteridium aquilium

Referències

  1. 1 2 Salvador Rivas Goday, p.292
  2. ↑ Salvador Rivas Goday, p.293
  3. ↑ Per una llista més detallada vegeu Salvador Rivas Martinez
  4. ↑ Salvador Rivas Goday, p.20. p.297
  5. ↑ Salvador Rivas Goday, p.298

Bibliografia

  • Salvador Rivas Goday, "Contribución al estudio de la Quercetea ilicis hispánica", publicat en: Anales del Instituto Botánica Cavanilles .
  • Salvador Rivas Martinez, "La vegetación de la clase quercetea ilicis n España y Portugal", 1974,publicat en:Anales del Instituto Botánica Cavanilles .
  • Flora i vegetació de ponent Arxivat 2014-12-31 a Wayback Machine..
  • G. Bartolo, S. Brullo, P. Minissale, G. Spampinato, "Contributo alla conoscenza del boschi a querus ilex della siilia", Màlaga,1990 .