Quercus laurina

Infotaula d'ésser viuQuercus laurina Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae
GènereQuercus
EspècieQuercus laurina Modifica el valor a Wikidata
Bonpl., 1809 Quercus laurina Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Quercus caeruleocarpa Modifica el valor a Wikidata
Epònimllorer Modifica el valor a Wikidata

Quercus laurina, és una espècie d'arbre que pertany a la família de les fagàcies. Està classificada en la secció dels roures vermells d'Amèrica del Nord, Centreamèrica i el nord d'Amèrica del Sud que tenen els estils llargs, les glans maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarg. Les fulles solen tenir lòbuls amb les puntes afilades, amb truges o amb pues en el lòbul. S'hibrida amb Quercus affinis.[1]

Descripció

És un arbre que assoleix una grandària de 4 a 20 m d'altura, de vegades més alt, amb les seves branques cobertes de petits pèls. Les seves fulles que tenen un suport curt, alguna cosa rígides, allargades i acaben en punta, amb la seva vora engrossida o dentat i ambdues cares lluents. La cara d'inferior té flocs de pèls en les aixelles entre les venes laterals i el nervi central. Les flors estan solitàries o en grups de 3. Els seus fruits són glans solitàries o en parells, gairebé rodones.

Distribució i hàbitat

Espècie originària de Mèxic, que creix en clima temperat entre els 2600 i els 2700 msnm. Està associada a boscos d'alzinars i de pins.

Farmacologia

A l'Estat de Mèxic i Morelos és comú usar aquesta planta per “enfortir les dents fluixes” i evitar el sagnat de les genives. Amb aquest propòsit, es fan esbandides bucals amb la infusió de l'escorça més ossos d'alvocat o de zapote (spp. n/r), s'usa diverses vegades al dia; o bé, s'aconsella simplement mastegar l'escorça fresca del capulincillo.

S'esmenta que la infusió de l'escorça, a més, evita la caiguda del cabell per mitjà de rentats que es fan diverses vegades a la setmana.

Es recomana l'ocupació d'aquesta planta per tractar la diarrea, afeccions dels ronyons, tos, sarna, hemorràgia, o en casos d'atac (semblant a l'esglai «hi ha marejos, somnolència i formigueja el cos»). La Societat Farmacèutica de Mèxic, al segle xx l'assenyala per a l'asma i com a estimulant.

Taxonomia

Quercus laurina va ser descrita per Aimé Bonpland i publicat a Plantae Aequinoctiales 2: 32, pl. 80. 1809.[2]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.

laurina: epítet llatí que significa similar al llorer.

Sinonímia
  • Dryopsila laurina (Bonpl.) Raf.
  • Quercus barbinervis Benth.
  • Quercus bourgaei Oerst. exHemsl.
  • Quercus bourgaei Oerst. exTrel.
  • Quercus bourgaei var. ilicifolia Trel.
  • Quercus caeruleocarpa Trel.
  • Quercus castanea var. tridens (Bonpl.) A.dc.
  • Quercus chrysophylla Bonpl.
  • Quercus lanceolata Bonpl.
  • Quercus lanceolata M. Martens & Galeotti
  • Quercus major (A.dc.) Trel.
  • Quercus malinaltepecana Trel.
  • Quercus nitens var. major A.dc.
  • Quercus orizabae Liebm.
  • Quercus roseovenulosa Trel.
  • Quercus salicifolia Benth.
  • Quercus tlapuxahuensis A.dc.
  • Quercus treleaseana A.Camus
  • Quercus tridens Bonpl.[3][4]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ González-Rodríguez A, Arias DM, Oyama K. «Genetic variation and differentiation of populations within the Quercus affinis – Quercus laurina (Fagaceae) complex analyzed with RAPD markers» (PDF). Canadian Journal of Botany, 83, 2005, p. 155–62. DOI: 10.1139/B04-162.
  2. ↑ «Quercus laurina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 desembre 2013].
  3. ↑ Quercus laurina en PlantList
  4. ↑ «Quercus laurina». World Checklist of Selected Plant Families. Arxivat de l'original el 2012-09-26. [Consulta: 17 desembre 2013].

Bibliografia

  1. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
  2. CONABIO. 2009. Catàleg taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i conreats en la república d'El Salvador. Ceiba 44(2): 105-268.
  4. Romero Rangel, S., I. C. R. Zenteno & M. d. Enri|quez. 2002. El gènere Quercus (Fagaceae) en l'estat de Mèxic. Ann. Missouri Bot. Gard. 89(4): 551–593. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.