Rèmol
 |
Per a altres significats, vegeu «Rèmol (desambiguació)». |
Scophthalmus rhombus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Pleuronectiformes |
| Família | Scophthalmidae |
| Gènere | Scophthalmus |
| Espècie | Scophthalmus rhombus (Linnaeus, 1758) Scophthalmus rhombus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Pleuronectes rhombus
|
| Protònim | Pleuronectes rhombus |
El rèmol o rom (Scophthalmus rhombus) és un peix de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.[1]
Morfologia
- Talla: màxima 75 cm, comuna entre 20 i 40 cm.
- Cos ovalat.
- Boca terminal, molt obliqua.
- Dents petites a les dues mandíbules i al vòmer.
- Septe branquial sencer, sense foramen.
- Vora posterior del preopercle lliure.
- Dorsal i anal acaben al començament del peduncle caudal.
- Pectoral de la cara ocular més gran que l'altra.
- Aletes pèlviques de bases iguales i llargues.
- Caudal arrodonida.
- Coloració variable per tal de camuflar-se amb el substrat que l'envolta.
- Escates petites, cicloidees (llises) a les dues cares, i sobre els radis de les aletes dorsal i anal.
- Color marronós o grisenc, amb nombroses taques fosques i petits punts blancs, més grans a les vores de les aletes dorsal i anal.
- Els dos ulls sobre el costat esquerre, relativament espaiats, de diàmetre inferior a l'espai interorbitari, i molt més curt que el musell.
- Origen de l'aleta dorsal per davant de l'ull superior, amb els primers radis ramificats i lliures en l'extrem.
- Línia lateral amb 115-125 escates, igualment desenvolupada a les dues cares, amb una curvatura sobre la pectoral i una branca al cap ben visible.[2]
Reproducció
La seua maduresa sexual arriba devers els 3 o 4 anys. Es reprodueix de febrer a març al Mediterrani. Els ous són pelàgics.[2]
Alimentació
S'alimenta de petits peixos i d'invertebrats bentònics i pelàgics.[3]
Hàbitat
Demersal sobre fons sorrencs de la plataforma continental, fins als 125 m, sobretot fins als 80 m. Entra de tant en tant en aigües somes.[3]
Distribució geogràfica
És present al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental.[3]
La seua carn és apreciada. Pesca semiindustrial i artesanal, amb arts de platja, ròssec, tremalls i palangres de fons. Es troba regularment als mercats dels Països Catalans i es comercialitza fresc. No està regulada la seua pesca ni té talla mínima legal. És semblant al turbot (Psetta maxima Escoftálmidos), que és més apreciat.
Referències
Bibliografia
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 126.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Enllaços externs
- Descripció del rèmol
- Informació sobre aquest peix (castellà)
- Valor nutricional del rèmol (castellà)
- Fotografia i informació d'aquest peix (anglès)